divendres, 29 de setembre de 2017

La medicina de precisió no pot donar l'esquena a les emocions



Aquesta setmana Jordi Varela ens porta en el seu post una visió crítica de la medicina de precisió, que ens mostra un escenari una mica menys triomfalista del que fins ara s'esperava d'ella. La medicina de precisió va néixer amb la intenció de donar millors respostes a espais d'incertesa davant problemes clínics des de diferents àmbits de la medicina com són la genòmica o el big data. Enllaçant amb aquest tema, no cal oblidar que fins i tot resultant més efectiva del que fins ara ha demostrat, seguim depenent del factor humà per arribar al millor resultat possible. I és que a l'hora de prendre decisions intervenen múltiples factors. Hi ha una part racional, que creiem que controlem, però sobretot hi ha una part emocional que ens acaba dirigint cap a aquell escenari en què creiem que estarem més còmodes.

dilluns, 25 de setembre de 2017

Reflexions sobre la medicina de precisió








La medicina de precisió, o medicina personalitzada, és una iniciativa del govern nordamericà que té per objectiu ajustar, segons les característiques individuals, la prevenció i el tractament de les malalties comptant amb dades genètiques, fenotípiques, clíniques, ambientals i d'estils de vida. Per aquest motiu, el govern federal, a través de National Institutes of Health (NIH), està finançant projectes per seqüenciar més genomes, crear grans biobancs i generar estudis big data a partir de les històries clíniques electròniques i de tota mena d'aparells electrònics de diagnòstic i monitorització (per a més informació s'aconsella visitar el post de Cristina Roure sobre la matèria).

La idea, en principi, sembla interesant, perquè la recerca biomèdica actual es basa en pacients estàndards i ofereix solucions de mida única, la qual cosa fa que moltes persones, degut a un munt de circumstàncies individuals difícilment mesurables, reben tractaments desajustats. Ara, però, comencem a tenir dades sobre les dificultats i limitacions del que prometia ser una revolució radical de la medicina. Per aquest motiu m'ha semblat oportú comentar l'article "Seven Questions for Personalized Medicine" de Michael Joyner (Mayo Clinic) i Nigel Paneth (Michigan University). Les set reflexions, proposades per aquests autors, serien les següents:

divendres, 22 de setembre de 2017

Conseqüències qualitatives de l'imminent relleu generacional de metges



Ens preocupa de forma creixent la imminent jubilació massiva de quadres mèdics. Fins a 8.000 facultatius es retiraran de la pràctica en els propers 10 anys segons els col·legis de metges catalans, el que representa un 23% del total actual d'associats. A l'efecte de l'envelliment social se li uneixen, perversament, les repercussions de les polítiques d'educació del passat (numerus clausus) i de les polítiques de restricció de la recent crisi econòmica.

Sembla ser que l'actual taxa de reposició serà insuficient per compensar l'efecte jubilació, obligant a buscar solucions més imaginatives i complexes que la simple substitució. Alguns veuen en aquesta circumstància l'oportunitat per replantejar el model assistencial donant més cabuda a altres professions i fent evolucionar l'organització de serveis amb el suport de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

dilluns, 18 de setembre de 2017

El monòleg del pacient








Quan les persones demanen hora per anar al metge és perquè tenen coses a dir, algunes, poques i precises, mentre que d'altres, moltes i imprecises. Sigui quin sigui el cas, després de la imprescindible primera pregunta: "En què el/la puc ajudar?", el metge ha de saber obrir un període per al pacient. És el seu torn. Treure-ho tot de dins el farà sentir millor i això, per si mateix, ajudarà a generar confiança.

divendres, 15 de setembre de 2017

Cal replantejar el que estem fent amb la pediatria a l’atenció primària?



A l’atenció primària comptem amb uns professionals excepcionalment preparats que són els pediatres. Aquests facultatius s’han format a l’atenció hospitalària, amb l’objectiu de donar resposta al nen malalt, i per això els ha calgut adquirir certes habilitats i competències pròpies d’aquesta especialitat. Molts pediatres han acabat treballant a l’atenció primària per diferentes motivacions, tot i tenir una formació eminentment hospitalària, i és que l’atenció primària en el nostre model sanitari (Real Decreto 137/1984, de 11 de enero, sobre estructuras básicas de salud) inclou el pediatre com un dels perfils professionals per abordar aspectes de salut en menors de 15 anys.

Si llegim el document de la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria, “Competencias pediátricas específicas de atención primaria” podem veure el detall del que s’espera d’un pediatre que desenvolupa les seves funcions a l’atenció primària. També podem consultar el que es descriu que cal seguir en el programa específic durant la seva formació especialitzada, i podem veure que hi ha una petita rotació per l’atenció primària que no tots els residents acaben fent.

dilluns, 11 de setembre de 2017

Els valors de les persones en el final de la vida


Oferir una atenció apropiada a les persones en procés de final de vida és una de les grans llacunes de la medicina fragmentada. Aquest recull de posts, que tanca la recopilació d'estiu, pretén aportar-hi reflexió.


Traspassar dignament by Xavier Bayona
Sovint els professionals sanitaris ens enfrontem al procés evolutiu que condueix a una situació de fi de vida inevitable…
Llegir més


Final de vida: La mort de Lluís XIV (Albert Serra, 2016) by Antoni Peris
Es un plaer tancar l’any en aquest blog referint-me no només a…
Llegir més

divendres, 8 de setembre de 2017

Aportant més valor a la salut mental i a les persones fràgils


El grau de qualitat de l'atenció a la salut mental i a la fragilitat és una mesura de l'equitat i la solidaritat dels sistemes sanitaris, i per això aquesta temàtica sempre té un lloc en aquest blog.


Som tots malalts mentals? a propòsit d'Allen Frances by Jordi Varela
Allen Frances, psiquiatre professor emèrit de la Universitat…
Llegir més


Capacitat, entorn i diversitat: capgirant la visió del envelliment by Marco Inzitari 
Segons com es miri, es podria pensar que els professionals…
Llegir més

dilluns, 4 de setembre de 2017

Innovació i futur


Aquest recull els ofereix diverses opinions sobre els temes més calents que ara mateix ocupen els grups innovadors dels sistemes sanitaris: dades clíniques, big data i intel·ligència artificial.


El pacient el veurà ara, a propòsit d'Eric Topol by Jordi Varela
Eric Topol, Director de Scripps Translational Science Institute, va publicar el 2012 "The Creative Destruction of Medicine"…
Llegir més


El futur: un concepte sempre difícil d'abordar i actualment més by Josep M. Picas
Quan abordem temes relacionats amb el futur, sempre s'imposa…
Llegir més

divendres, 1 de setembre de 2017

Integrant serveis per superar la fragmentació


La fragmentació dels serveis sanitaris i socials és un greu problema estructural que està induïnt moltes de les ineficiències observades. Totes les veus reformistes proposen superar la situació amb més coordinació i més integració, però la realitat és tossuda i aquest assumpte està costant massa.


Millorar les urgències i els serveis del territori: defragmentant el sistema by Xavier Bayona
En diversos articles d’aquest blog es pot llegir que un dels…
Llegir més


Més serveis comunitaris per a les persones grans by Jordi Varela
The Guardian va convocar un grup d'experts i els hi va…
Llegir més


Innovació en l'atenció del pacient crònic complex by Pere Vivó
Fa anys que s'està produint una "seroconversió" en el sistema…
Llegir més