dilluns, 19 de setembre de 2016

El pacient el veurà ara, a propòsit d'Eric Topol








Eric Topol, Director de Scripps Translational Science Institute, va publicar el 2012 "The Creative Destruction of Medicine" i el 2015 "The patient will see you now. The future of medicine is in your hands". Feia temps que tenia aquest darrer llibre en llista d'espera i per fi l'he pogut llegir aprofitant les vacances. Es tracta d'una obra important, que parla de tecnologia a partir del coneixement profund de la pràctica clínica. És una peça literària, pel meu gust, un pèl massa recarregada, fins a l'extrem que, en algun capítol, costa seguir el fil de la tesi principal, però malgrat això, he d'admetre que les aportacions del professor de genòmica (i cardiòleg) són rellevants i crec que mereixen ser comentades.

Gutenberg i els smartphones

L'any 1440 a Mainz (Alemanya), Johannes Gutenberg, un orfebre innovador, va posar en marxa un invent basat en tres components: una tipografia a partir de lletres metàl·liques individuals que permetien la combinatòria entre elles, una nova tinta oliosa i una premsa. L'invent va permetre reduir 300 vegades els costos de producció dels llibres, fins llavors en mans d'escrivans. S'estima que, seixanta anys més tard, a Europa s'havien desplegat un miler d'impremtes amb capacitat per produir milions de llibres. La gent ja podia llegir la Bíblia pel seu compte i, el que era més important, la podia interpretar. L'invent de Gutenberg va canviar l'esdevenir de la història.

Topol defensa que, després de sis segles, estem vivint una nova revolució comunicativa comparable a aquella. Ara cadascú de nosaltres té un petit ordinador a la butxaca, un accés, impensable fins fa poc, a bases de dades enciclopèdiques, científiques, administratives, etc. Pot interactuar, en formats multimèdia i quasi sense límits, amb la família, amb els col·legues o amb persones o grups desconeguts i remots. Una nova revolució comunicativa està en marxa. La informació s'ha democratitzat gràcies a la potència dels smartphones, com en el seu temps ho va fer la impremta amb la Bíblia.

Massive Open Online Medicine (MOOM)

A partir de la nova realitat social i tecnològica (un smartphone a cada butxaca), Topol elabora la teoria MOOM, jugant amb la tendència educativa MOOC (Massive Open Online Courses). MOOM és un model conceptual en el qual cada persona s'implica en la generació i emmagatzematge de les seves pròpies dades clíniques, en entorns informàtics distribuïts, però segurs, i ho fa des d'una posició de propietària de la informació. Segons l'autor, un entorn MOOM hauria de millorar l'experiència del pacient i hauria d'afavorir la pràctica de la decisió clínica compartida. Aquest nou model contempla la bilateralitat, o sigui que, de la mateixa manera que els metges tindrien accés a les dades clíniques dels pacients, lògicament amb el seu consentiment, els pacients haurien de conèixer els resultats clínics que ofereix cada metge i cada proveïdor sanitari.

En resum

"The patient will see you now" és una obra complexa, rica en matisos, escrita des d'una visió professional molt propera al pacient, on es parla de genòmica, d'epigenètica, de comprensió del risc, de sensors per als smartphones, del projecte "open notes", del "right care", i d'un llarg etcètera, però la idea que hi preval és la del MOOM.

Com diu l'autor: "We are all dressed up with nowhere to go". Hem fet l'esforç immens de digitalitzar les històries clíniques de l'atenció primària i dels hospitals (per separat, esclar), hem digitalitzat les imatges diagnòstiques i els resultats de laboratori, hem desplegat l'internet fins a límits impressionants, hem après a emmagatzemar tonelades de dades en els núvols i, oh miracle, disposem d'ordinadors potentíssims a cada butxaca de cada ciutadà. On anem ara? No ho dubtin, MOOM és la resposta.

-------------------

Per a més informació del tema en el blog, aconsello visitar el post d'Elena Torrente (@etorrente): "Les meves dades a la butxaca? Sí gràcies"


Jordi Varela
Editor