dilluns, 26 de març de 2018

Unitats de Geriatria d'Aguts (UGA): la força de l'evidència








L'hospitalització de les persones fràgils és una situació que cal evitar, però no sempre es pot. L'aparició sobtada d'un ictus, un infart, una fractura de fèmur o una retenció urinària, són algunes de les moltes eventualitats que fan que en Rogeli, que viu sol, amb un lleuger suport de la filla i d'una assistent, es vegi dins d'una ambulància i acabi en un passadís de les urgències de l'hospital més proper, on hi passarà ben bé un parell de setmanes amb catèters i sondes que li limitaran la mobilitat, el sotmetran a proves diagnòstiques amb dejunis forçats que el desnodriran i es veurà envoltat d'un entorn poc amable, amb canvis constants d'interlocutors, amb interferències nocturnes que li trastornaran els ritmes circadians i el faran més vulnerable a patir deliris i caigudes, sense oblidar l'elevat risc d'ulcerar-se o d'infectar-se. Si en Rogeli supera la situació clínica que va motivar l'ingrés, tornarà a casa més feble i més dependent.

Dos meta-anàlisis (Graham Ellis 2011 y Juan Baztán 2011) avisen que les Unitats de Geriatria d'Aguts (UGA) aporten molts beneficis a les persones fràgils quan han d'ingressar. Per altra banda, un nou estudi liderat per Harlan Krumholz ratifica que la qualitat organitzativa dels hospitals pot reduir, per ella mateixa, la necessitat de reingressos, de manera independent de les circumstàncies personals de cada pacient. Segons aquests treballs, les UGA disminueixen les probabilitats de deteriorament funcional, augmenten la probabilitat de retorn al domicili, milloren la supervivència i a més a més baixen costos. Com diu Ethan Cumbler, director de la UGA de l'Hospital Universitari de Colorado, "Si fossis una persona gran i fràgil i et diguessin que existeix un fàrmac que augmenta en un 22% les teves probabilitats de tornar a casa després d'una hospitalització, deixaries que t'ingressessin en un hospital que no disposa d'aquest producte?"

Intrigat per aquesta afirmació, vaig demanar al grup "Geriatría Basada en la Evidencia" si tenien dades (evidentment no oficials) sobre les UGA a Espanya i la resposta que vaig obtenir va ser que en tenen detectades 38, el que representa que només un 11% dels hospitals públics han desenvolupat aquest recurs, amb una distribució territorial molt desigual, ja que Catalunya i Madrid n'aporten 24, per la qual cosa es dedueix fàcilment que hi ha moltes comunitats autònomes que encara no han adquirit aquest producte tan beneficiós per a les persones grans quan han d'ingressar.

Una semblança històrica

A meitat del segle passat, els hospitals es van veure empesos a muntar unitats de crítics amb l'aparició dels ventiladors. Els administradors de l'època van observar que era més eficient formar grups selectes d'infermeres en el seu maneig que no pas distribuir els pacients amb respirador per les plantes. Ara, les UGA, com element disruptiu, es basen en quelcom molt poc tecnológico: avaluació integral, treball en equip i pla individualitzat. Potser és per això que, malgrat la força de l'evidència que les sustenta, les UGA no aconsegueixen trencar les resistències de les fragmentacions internes dels hospitals.

Tornant a les paraules de Cumbler, si les UGA fossin un nou fàrmac costosíssim veuríem debats parlamentaris i portades de diaris exigint la seva compra, però l'assumpte és potser massa senzill: es tracta només d'ajuntar equips amb vocació i capacitació i posar el seu abast recursos i confiança. L'evidència diu que, malgrat el silenci mediàtic, no fer-ho és una greu irresponsabilitat.


Jordi Varela
Editor