Segons la Comissió de Salut i Canvi Climàtic de The Lancet, l’oportunitat més gran en salut del segle XXI és una resposta adequada davant el canvi climàtic (1). Us he de confessar que, si m’ho haguessin preguntat, segurament hauria respost que la propera revolució en salut seria tecnològica, probablement relacionada amb la medicina personalitzada, la impressió 3D o la salut electrònica.
Pensem així perquè donem per descomptat que els èxits en salut són irreversibles i que el canvi climàtic no és un problema sanitari. No obstant això, la veritat és que el canvi climàtic antropogènic amenaça els avenços que s’han aconseguit en salut pública els darrers cinquanta anys. L'Organització Mundial de la Salut atribueix ja una quarta part de la càrrega de malaltia i mort del món actual als factors mediambientals i, si continua així, pot produir un greu impacte sobre la salut en qualsevol regió del planeta els propers cinquanta anys.
L'activitat humana està transformant els ecosistemes de manera ràpida i profunda, i genera un impacte creixent en totes les dimensions de la salut i el benestar de les persones. Aquest impacte pot ser directe, com és el cas de fenòmens meteorològics extrems, o indirecte, mitjançant l'alteració de l'ecosistema per contaminació d'aigua, aire i aliments, o de canvis socials. Pensem, per exemple, en l'increment del risc de malalties infeccioses transmeses per mosquits, en les al·lèrgies o les migracions forçades per la desertització i les seves conseqüències.
The Lancet Countdown és una col·laboració entre vint-i-quatre institucions acadèmiques i intergovernamentals que monitora i aporta una avaluació independent, mitjançant quaranta indicadors, dels efectes d'intervenir o deixar de fer-ho per reduir els riscos que té el canvi climàtic sobre la salut. The Lancet destaca el paper de lideratge que els professionals de la salut han d'adoptar per conscienciar la societat que actuar per pal·liar i mitigar l'amenaça del canvi climàtic és la millor oportunitat en salut pública del segle XXI.
Malgrat aquest posicionament i compromís, paradoxalment el sector sanitari ignora la seva pròpia contribució als problemes mediambientals. Els hospitals, les organitzacions sanitàries, la indústria farmacèutica i biomèdica, sigui directament o indirectament per mitjà dels productes o l'energia que consumeixen i els residus que generen, tenen un impacte gens menyspreable sobre la salut del planeta i els seus habitants.
L'impacte mediambiental d'una activitat, una organització o un producte sobre el planeta es coneix com la seva "petjada de carboni". Aquesta es quantifica calculant la totalitat de gasos d'efecte hivernacle emesos com a resultat directe o indirecte de la seva activitat (o del seu cicle de vida, si ens referim a un producte), i s'expressa en tones de CO2. El National Health Service ha calculat la seva petjada de carboni en més de divuit tones de CO2 l'any, fet que suposa el 25 % de les emissions del sector públic britànic. Aquest impacte no és tan estrany si pensem que el sector sanitari consumeix el 8-10 % del PIB a Europa i fins al 18 % als Estats Units. Les instal·lacions sanitàries són algunes de les que consumeixen més combustibles fòssils de tota l'economia.
Health Care Without Harm és una coalició internacional nascuda els anys noranta que té com a missió transformar el sector sanitari perquè sigui ecològicament sostenible, i ho fa amb una visió global. El seu president, Gary Cohen, explica en una entrevista que si el conjunt dels hospitals nord-americans fos un país emetria més gasos d'efecte hivernacle que tot França. A part de l'evident consum d'energia i combustibles fòssils, la font principal de contaminació dels hospitals és la cadena de subministraments, que suposa el 60 % de la seva petjada de carboni. Es tracta, per exemple, dels medicaments, el material sanitari, els aliments, el seu transport, els seus residus tòxics, el seu embalatge, etc.
Si disposeu de vuit minuts i voleu saber-ne més, escolteu com Cohen explica en aquest vídeo com els hospitals contribueixen a l'amenaça mediambiental per a la salut i què poden fer per reduir-la i actuar de manera més responsable amb la comunitat. Veureu que, un cop més, Kaiser Permanente s'implica i s'avança a la resta.
Un dels projectes de Health Care Without Harm és la Xarxa Global d'Hospitals Verds i Saludables (The Global Green and Healthy Hospitals, GGHH), formada per més de mil hospitals, organitzacions i sistemes sanitaris en cinquanta-un països que comparteixen una agenda amb deu objectius dirigits a reduir la seva petjada de carboni:
1. Lideratge. Compromís amb la priorització de la salut ambiental.
2. Productes químics. Substitució de productes tòxics per altres de més segurs per protegir els pacients, els professionals i el medi ambient.
3. Residus. Eliminació de la incineració tòxica dels residus sanitaris i promoció de polítiques de "residu zero".
4. Energia. Implementació de sistemes de generació d'energia renovable neta i eficient.
5. Aigua. Reducció del consum d'aigua. Reciclatge i tractament de l'aigua per minimitzar la seva contaminació i garantir l'accés a aigua lliure de contaminants per a la comunitat.
6. Transport. Promoció del transport públic local per als pacients, els familiars i el personal, per reduir així la contaminació i les malalties respiratòries a la comunitat.
7. Alimentació. Compra i consum d'aliments sans obtinguts per mitjans sostenibles.
8. Medicaments. Gestió segura dels medicaments i reducció de l'impacte mediambiental dels seus residus. Relacionat amb la campanya Safer Pharma de GGHH-Europe, que promou la protecció del medi ambient de la contaminació farmacèutica en totes les etapes del cicle vital dels medicaments incloent el seu ús racional.
9. Edifici i instal·lacions. Disseny i construcció responsable que minimitza el dany sobre la comunitat i el medi ambient.
10. Compres. Compra de productes i materials més segurs i sostenibles.
Com expliquen els promotors de Health Care Without Harm al vídeo Do No Harm, el canvi climàtic és una emergència sanitària. El jurament hipocràtic ha d'evolucionar i passar del primum non nocere referit al pacient a una visió més global de la salut, ja que no és possible tenir una població sana si viu en un planeta malalt.
En aquest context, també el moviment Right Care adquireix un nou sentit i aporta valor. Perquè, més enllà de la immediatesa de deixar de fer per evitar el malbaratament de recursos i l'eventual iatrogènia sobre les persones, es tracta d'un exercici de responsabilitat amb la comunitat i evita un dany innecessari també sobre el planeta i, en conseqüència, sobre la salut i el benestar dels seus habitants.
Bibliografia:
1. Watts, N et al. Health and climate change: policy responses to protect public health. Lancet 2015; 386: 1861-914.
2. Watts, Nick et al. The Lancet Countdown on health and climate change: from 25 years of inaction to a global transformation for public health. Lancet 2018; 391: 581-630.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada