dilluns, 26 de febrer del 2018

Invertir en atenció primària i en serveis comunitaris: una estratègia d'alt valor








Els experts avisen, ja fa temps, que invertir en atenció primària és beneficiós per a la salut de les comunitats, però els sistemes sanitaris estan molt pressionats per reduir llistes d'espera quirúrgiques i per les novetats farmacològiques i tecnològiques, sempre més vistoses, i això fa que l'atenció primària cada cop disposi d'una part més petita del pastís pressupostari. Per redreçar la situació, el NHS britànic va a la cerca de crear un clima favorable a obtenir més fons per a l'atenció primària i els serveis comunitaris, amb la promesa que aquests diners reduiran la despesa hospitalària (the magic bullet) i, per aquest motiu, Nuffield Trust a "Shifting the balance of care. Great expectations" avalua 27 projectes anglesos sustentats per la "triple aim", iniciatives totes elles que pretenen el triple objectiu de millorar la salut de les seves poblacions, augmentar la qualitat del servei i reduir costos. El problema rau, com ha demostrat l'estudi, que molts d'aquests projectes, malgrat que disminueixin ingressos hospitalaris innecessàries i evitin visites a urgències, degut a les tensions incrementalistes a que es veuen sotmesos els hospitals, no aconsegueixen demostrar que són capaços de generar estalvis reals.

divendres, 23 de febrer del 2018

Quan els metges ensopeguem…









La salut dels nostres pacients i de la societat en general depèn de determinants molt diversos, no només de caràcter sanitari, sinó social, geogràfic, ambiental o educatiu. Aquí ens centrem en l'activitat que desenvolupem a les organitzacions sanitàries: com fer que siguin eficients, centrades en el pacient, que generin valor i que no provoquin més dany que el propi dels processos morbosos. També ens fixem que el professional faci servir procediments basats en la millor evidència disponible i que sàpiga treballar en un entorn de gran complexitat, amb diversos nivells assistencials, pluripatologia i un saber deslocalitzat en diferents professionals i estructures, que requereix conèixer les organitzacions i com mobilitzar els recursos per a cada cas. Cal que estiguem molt centrats i focalitzats en les nostres tasques per no cometre cap error i perjudicar el nostre pacient.

dilluns, 19 de febrer del 2018

Decisions compartides: barreres i estratègies per superar-les








Els governs i les mútues, però també el món acadèmic, insisteixen que ha arribat el moment de l’atenció centrada en les persones, una idea que tothom aplaudeix, però que molt pocs porten realment a la pràctica. L’ús de les decisions compartides, una de les peces més importants d'aquest corrent, és especialment útil quan l’evidència no dóna suport significatiu a cap de les alternatives que es presenten o quan apareixen incerteses degut a les zones grises amb les quals es mouen moltes decisions clíniques. Malgrat això el seu avenç a la pràctica clínica quotidiana està sent molt lent i, donada la contradicció existent entre desig i realitat, he fet una revisió per esbrinar quines són les 5 barreres que actuen de fre i de quines evidències disposem per elaborar estratègies per superar-les.

divendres, 16 de febrer del 2018

Cinc ensenyaments del nobel d’Economia per a la pràctica clínica


El Premi Nobel d’Economia s’ha atorgat el 2017 a Richard H. Thaler, de la Universitat de Chicago, per les seves aportacions a l’economia del comportament (behavioral economics). Com ja us he explicat en altres ocasions, aquesta disciplina combina els ensenyaments de l’economia i la psicologia per entendre i predir millor el comportament humà, i també per ajudar-nos a prendre decisions millors, especialment en àmbits com el de la salut, en el qual la combinació del fet que ens hi juguem molt, que hi ha molta incertesa i que hem de compartir informació privada amb responsables amb els quals els nostres incentius no sempre estan perfectament alineats, ens fa sensibles a multitud d’emocions, errors de racionalitat i biaixos psicològics.

dimecres, 14 de febrer del 2018

Innovació en salut que entra pels ulls

Ens plau presentar-vos el nou curs PINNTS: Projectes d'Innovació i Tecnologia en el Sistema de Salut, desenvolupat per Care Knowledge Center i Onsanity, dirigit per Josep M. Monguet (professor de la UPC) i ofert per UCF.

Per a més informació, baixeu-vos el Programa del curs.






dilluns, 12 de febrer del 2018

Medicina basada en l'evidència: els 10 millors articles








Un grup d'investigadors de la Universitat d’Oxford, encapçalat per David Nunan, ha fet una tria dels 10 millors articles de la medicina basada en l’evidència (MBE). Per a la selecció han tingut en compte el valor que ells creuen que han aportat als clínics, i per això han barrejat articles antics i nous. També n'han triat de favorables i de crítics, amb especial èmfasi en els reptes que la MBE planteja als investigadors, als professors i als clínics, sobretot als metges de família. Com que penso que la llista és molt útil, l’he recollida en el següent resum:

divendres, 9 de febrer del 2018

El diagnòstic centrat en el pacient








Des de fa anys, aquest blog ha dedicat moltes línies a les decisions clíniques compartides. Fa poc, al British Medical Journal un article obria la porta a una nova línia de treball: el diagnòstic centrat en el pacient. En el diagnòstic, la presa de decisions compartida està infraestudiada, és diferent que en la presa de decisions sobre el tractament i és una bona línia de treball que pot ajudar a avançar en les preferències del pacient sobre la seva salut.

La presa de decisions compartida va més enllà del simple intercanvi d'informació: cal posar l’èmfasi en la deliberació col·laborativa —que sovint és iterativa entre pacients, familiars i clínics— per avançar en els resultats desitjats pel protagonista del procés, el pacient.

dilluns, 5 de febrer del 2018

La recerca amb cirurgia falsa redueix les expectatives de les angioplàsties








Les angioplàsties coronàries van ser originalment introduïdes l’any 1977 como una terapèutica enginyosa per tractar les angines estables. Amb el temps, la tècnica es va anant perfeccionant i vint anys més tard, el 1997, en una revisió quantitativa de deu assaigs clínics aleatoritzats, va demostrar la seva superioritat en la reducció de mortalitat, en relació a la fibrinòlisis, sempre que l’angioplàstia es practiqués en plena fase aguda dels infarts de miocardi.

L’impacte d’una intervenció gairebé incruenta, en remot, que actua sobre l’artèria embussada i que, només amb un punt de sedació, salva vides, va catapultar l’angioplàstia a la fama. Aquella era la imatge de la nova medicina i ràpidament el seu ús es va estendre per a les coronàries parcialment obturades. Tant és així que, cenyint-nos a les angines estables, s’estima que en l’actualitat es col·loquen a tot el món més de mig milió de stents cada any, i aquest elevat consum es dóna malgrat que, al 2007, un assaig clínic va demostrar que la tècnica no reduïa la mortalitat si la seva indicació s’allunyava de l’oclusió total.

divendres, 2 de febrer del 2018

Atenció a l’infant: mirada infermera








Fa uns mesos, el bon amic i metge de família Xavier Bayona va publicar en aquest mateix bloc un article sobre les consultes de pediatria a l’atenció primària, “Cal replantejar el que estem fent amb la pediatria a l’atenció primària?”, un article amb el qual no puc estar més d’acord. 

Fa propostes sobre com resoldre el problema de provisió dels serveis de pediatria a l’atenció primària. Però jo aniria més enllà i no buscaria resoldre solament un problema de provisió, sinó que plantejaria la pregunta següent: ¿tots els professionals que treballen a l’atenció primària desenvolupen al màxim les seves competències professionals i de manera adequada? La meva resposta és que no, i considero que el servei de pediatria de l’atenció primària és un dels serveis on més cal repensar el model d’atenció.