dilluns, 29 de gener de 2018

La medicina preventiva i la gent gran








És sabut que observar una actitud saludable millora la qualitat i la quantitat de vida. Per tant, com a professionals de la clínica, quan tinguem cura de persones grans, convé estar sempre atents a promoure el menjar saludable i equilibrat, donar bons consells per reduir el sobrepès, fomentar l’activitat física i, sobretot, donar un cop de mà amb la solitud i l’aïllament al qual s’hi veuen abocats tants ancians. Fins aquí tothom d’acord, però el problema es planteja amb l’actitud de metges i pacients davant de la medicalització de la prevenció, la qual arriba a les edats avançades com un llast que les persones arrosseguen al llarg de la seva vida adulta.

Els estudis ens avisen de xifres sobre el consum de medicina preventiva entre la gent gran que, com a mínim, conviden a la reflexió i, per fer-ho senzill, ens centrarem només en dos elements: estatines per al risc cardiovascular i cribatges de prevenció de diversos càncers.

Estatines per al risc cardiovascular

Per donar una perspectiva, cal recordar que és reconegut que per a persones amb risc cardiovascular moderat-greu, el consum diari d’estatines podria associar-se a una certa reducció d’infarts de miocardi a deu o vint anys vista. Amb aquesta informació al cap, llegim que als EUA un 34% de persones majors de 79 anys prenen estatines, mentre que un grup d’investigadors geriàtrics suecs ha descobert que gairebé un 16% de pacients grans continuen prenent estatines en el darrer mes de la seva vida. Dit això, convindria valorar també que aquesta medicació pot donar tota mena de malestars osteo-musculars a més d’accelerar els trastorns cognitius i, finalment, fer augmentar la mortalitat.

Cribatges per a diversos càncers

Els cribatges dels càncers també juguen amb perspectives llargues i, malgrat això, les xifres que ens arriben van en un sentit fora de tota lògica. Per posar un exemple (n’hi ha molts), als EUA, un estudi poblacional del National Health Interview Survey (NHIS) recull que entre un 31% i un 55% del grup de persones grans amb esperança de vida inferior als 10 anys, reben cribatges de càncer (pròstata, mama, cèrvix i colorectal).

Què diuen les societats científiques?

En un cop d’ull a Choosing Wisely s’observa que hi ha preocupació de les societats científiques d’internistes, de geriatres i de nefròlegs per reduir la medicina preventiva inapropiada en gent gran, i veient-ho amb més detall, les tres societats vinculen les decisions de deixar de fer cribatges amb la limitació de l’expectativa de vida. El problema, però, detectat per una enquesta feta a persones grans als EUA, és que la proposta de la retirada dels programes preventius es percep com un bany de realitat insuportable. El concepte d’esperança de vida, que tant agrada als professionals, és entès pels ancians com una premonició de la mort, un fet del qual moltes persones, per velles que siguin, no en volen ni sentir parlar, sobretot si es troben bé.

Com afrontar el problema?

Un altre estudi nordamericà elaborat a partir de grups focals de persones més grans de 65 anys conclou que la pràctica desproporcionada de la medicina que reconeixen haver rebut, podria haver estat reduïda si un metge de família de confiança els hagués tingut en compte a l'hora de les decisions. Una idea que centra el dilema en l’entorn més personal i, per tant, l’allunya de les estadístiques sobre expectatives de vida.

La decisió de practicar o no medicina preventiva en persones grans només té sentit en el marc del profund coneixement i reconeixement entre metge i pacient, en un entorn on el clínic, amb les dades a la mà i amb la confiança de ser entès, pugui dir: “Penso que aquesta nova prova (o aquest medicament) no l’ajudarà a viure més i, en canvi, li pot generar problemes que ara no té”.


Jordi Varela
Editor