dilluns, 15 de gener de 2018

Els americans han descobert la sopa d'all (l'atenció primària)







L’any 2006, un grup de proveïdors sanitaris nordamericans van crear PCPCC (Patient-Centered Primary Care Collaborative), un organisme sense ànim de lucre que, amb la missió d’aconseguir un sistema sanitari més eficient i més efectiu, s'han dedicat a potenciar l’atenció primària i els programes comunitaris. Deu anys més tard, PCPCC acaba de publicar una avaluació dels resultats dels seus esforços a “The Impact of Primary Care Practice Transformation on Cost, Quality, and Utilization”, on reconeixen que, tractant-se d’una dinàmica que fomenta experiències espontànies (bottom-up), l’avaluació els està sent de interpretació difícil, però si ens fixem en la iniciativa més consolidada, “Patient-Centered Medical Home” (PCMH) de Michigan, observem que en els grups d’atenció primària més avançats els costos es redueixen, els serveis preventius s’utilitzen més, els indicadors de qualitat milloren, les hospitalitzacions potencialment evitables es redueixen en un 14%, mentre que l'ús d’urgències per part del mateix grup de pacients crònics es redueix en un 11%.

El moviment PCPCC s’està estenent amb moltes dificultats pel territori. Amb tot, afirmen que en 44 estats s’han aprovat 330 lleis que donen suport al desplegament de les iniciatives i que el 45% dels metges de família ja hi estan col·laborant d’una manera o altra. Veiem també que, amb la finalitat d’oferir més eines als entusiastes de l’atenció primària, PCPCC ha publicat els 7 principis per, segons ells, conduir el sistema sanitari cap a un futur vibrant d’una atenció primària centrada en la persona, el treball en equip i les necessitats comunitàries.



Centrats en les persones i en les famílies

L’atenció primària s’ha de centrar en el concepte bio-psico-social de la salut de les persones, i per aquest motiu els clínics han de conèixer la manera de ser de cada pacient i del seu entorn i, quan apareixen problemes de salut significatius, han de tenir la capacitat d’elaborar avaluacions generals i integrals i plans individualitzats generats de manera conjunta per tots els professionals socials i sanitaris implicats, sempre a partir de les decisions compartides amb els pacients i amb les seves famílies.

Atenció continuada

Una fita de l’atenció primària és establir relacions entre professionals i pacients que siguin de confiança, de respecte, dinàmiques i de llarga durada. En aquest marc, l’atenció continuada dóna la perspectiva necessària per anar ajustant, de manera apropiada, els requeriments que van apareixent al llarg del camí de la vida, incloent-hi les fases finals.

Atenció global i equitativa

L’atenció primària s’ha de fer càrrec de totes les necessitats de salut de les persones, tant en processos aguts, en processos crònics, en programes preventius, en salut mental, en salut buco-dental, en promoció de la salut, etc. Els equips d’atenció primària han de buscar els acords i aliances per garantir els serveis no coberts directament, i a més haurien de conèixer l’impacte dels determinants socials en la salut de les col·lectivitats que atenen, per ajustar les seves actuacions d’acord amb els serveis socials i els moviments comunitaris.

Treball en equip multidisciplinar

Els professionals, els pacients i les seves famílies han d’establir conjuntament els objectius assistencials de cada procés clínic, i per això els professionals han de poder exercir les seves competències i responsabilitats i han d’estar formats en la conducció de dinàmica de grups i en lideratge.

Coordinació i integració

L’atenció primària ha d’integrar les activitats clíniques dels seus pacients, arribant a influir en tots els nivells assistencials i, a més, ha d’ajudar als pacients a entendre les recomanacions que reben d’altres professionals, així com a navegar de la manera més apropiada pel sistema, especialment en les transicions després de les altes dels hospitals.

Accessibilitat

L’atenció primària ha de ser accessible tant presencialment com virtualment, i ha de poder exercir en el lloc (físic) de la comunitat que sigui el més convenient per a cada circumstància. També ha d’actuar de porta d’entrada al sistema per adreçar els pacients als serveis especialitzats més apropiats per a les seves necessitats.

Pràctiques d’alt valor

L’atenció primària ha de ser la clau per obtenir els millors resultats en salut i, per aquest motiu, ha de garantir que les seves pràctiques són les de màxim valor possible en l’entorn en el qual treballa.


Ja fa anys que Elliot Fisher va advertir que des de Darmouth Institute havien observat que en els territoris on hi havia més metges de família els resultats en salut poblacional eren més bons, però no és fins ara que un moviment (PCPCC) intenta portar a la pràctica, amb moltes dificultats, reformes en la línia apropiada. Es pot dir que els americans han descobert la sopa d'all, però que encara estan a la cerca de la recepta.

El sistema sanitari nordamericà és el més car i, probablement, el més injust del món occidental. Per aquest motiu vull aclarir que no he tret del calaix aquest projecte per emmirallar-nos en ell, com fem d’altra banda amb tantes coses dels americans, però en canvi  veig d'interès aprofitar la frescor de les seves 7 reflexions, obligades per les seves pròpies dificultats, perquè potser ens poden ser d’ajut per reformar la nostra atenció primària, la qual, malgrat les seves indubtables bondats, es troba ara mateix mancada de rellançament.


Jordi Varela
Editor