dilluns, 23 d’abril de 2018

Debat sobre el valor de la pràctica clínica i la formació dels metges amb Vinay Prasad









Vinay Prasad (Universitat d’Oregon) i Adam Cifu (Universitat de Chicago), autors de “Ending Medical Reversal: Improving Outcomes, Saving Lives” (Johns Hopkins University Press, 2015), assenyalen 146 pràctiques clíniques que s’haurien de deixar de fer perquè s’ha demostrat que no aconsegueixen allò que prometien. La llista d’aquestes pràctiques afecta tot el ventall de l’activitat sanitària, però, fent-hi una lectura detallada, s’ha observat que hi ha quatre especialitats significades: cardiologia, ginecologia, ortopèdia i medicina familiar. És per aquest motiu que la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS), en la seva Jornada Anual que celebrarà el proper 18 de maig, de comú acord amb l’equip del projecte Essencial d’AQuAS, ha organitzat un debat entre un dels autors del llibre, Vinay Prasad, i representants de les 4 especialitats esmentades: Xavier Viñolas, president de la Societat Catalana de Cardiologia (SCC), Juan José Espinós, ginecòleg de l’Hospital de Sant Pau, Joan Miquel, ortopedista de l’Hospital d’Igualada i Marta Expósito de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC). El debat, que comptarà amb la moderació de Sandra García Armesto, directora del “Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud”, té per objecte, no només conèixer de primera mà el treball de Vinay Prasad, sinó saber també què en pensen d’aquestes pràctiques els especialistes relacionats i quin és l’impacte en el nostre entorn, en tants aspectes diferenciat del d’Estats Units.



Per altra banda, Prasad i Cifu, en el llibre, fan una proposta per modificar de manera significativa els programes formatius de les facultats de medicina, amb la finalitat de formar uns nous metges més exigents amb el rigor científic, més crítics amb les pràctiques d’escàs valor, més sensibles a les necessitats dels pacients i més orientats a l’avaluació dels resultats. La fórmula proposada és ben senzilla: les ciències clíniques haurien de ser la prioritat, mentre que les bàsiques (com les entenem avui) haurien de ser complementàries. No es tracta d'estudiar models per després comprovar-los (sistema actual), sinó de fer-ho al revés: a partir dels aprenentatges de la clínica s'haurien de revisar (o acceptar) les teories. Donada la transcendència de la proposta, hem cregut oportú organitzar, en el mateix marc de la Jornada, un segon debat moderat per Xavier Bayona, comptant amb tres autoritats acadèmiques en la formació de metges: Francesc Cardellach (Universitat de Barcelona), Ramon Pujol (Universitat de Vic – UCC) i Milagros García Barbero, presidenta de la Sociedad Española de Educación Médica, a més, lògicament, d’invitar a Vinay Prasad a afegir-s’hi.

S’adjunta programa de la Jornada, amb el clar propòsit d’animar a tots els lectors a inscriure-s’hi, ja que si tenim l’oportunitat d’escoltar i preguntar a Vinay Prasad, i a tots els ponents convidats, no l’hauríem de deixar escapar.





















Organitza:  
  • Secció  de  Gestió  Clínica  de  la  Societat  Catalana  de  Gestió  Sanitària  
Amb  la  col·laboració  de:
  • IDIBAPS.  Institut  d’Investigacions  Biomèdiques  August  Pi  i  Sunyer  
  • Centre  de  Recerca  en  Economia  i  Salut  (CRES)  –  Universitat  Pompeu  Fabra  
  • Institute  for  Healthcare  Management  -  ESADE  
  • Agència  de  Qualitat  i  Avaluació  Sanitàries  de  Catalunya  (AQuAS)  
  • Hospital  Clínic  de  Barcelona  
  • Instituto  Aragonés  de  Ciencias  de  la  Salud  
  • Societat  Catalana  de  Medicina  Familiar  i  Comunitària  (CAMFIC)  
  • Societat  Catalana  de  Cardiologia  
  • Societat  Catalana  de  Ginecologia  i  Obstetrícia  
  • Societat  Catalana  de  Cirurgia  Ortopèdica  i  Traumatologia  
  • Cochrane  Iberonamérica  

Patrocinadors:
  • Vifor  
  • Unió  Catalana  d’Hospitals  
  • Consorci  de  Salut  i  Social  de  Catalunya  
  • Novartis  

divendres, 20 d’abril de 2018

El futur de l'atenció primària: "Construir l'avió mentre vola"











Fa poc, The King's Fund, a partir d’un estudi del Centre Nacional per a la Investigació Social (BSA), ha informat d'un important descens (7%) en la valoració de la satisfacció respecte a l'assistència primària anglesa per part de la ciutadania. Probablement es deu a les dificultats d'accés, provocades per l'escassetat de recursos i la complexitat cada vegada més gran dels pacients. Desconeixem aquesta dada en altres països i en especial en el nostre, però segurament deu ser molt similar, ja que els problemes són globals.


També recentment, Forbes ha publicat un interessant article de Robert Pearl, cirurgià, professor de la Universitat de Stanford i ex CEO de The Permanente Medical Group, en què aborda l’ús potencial de la intel·ligència artificial en la pràctica diària. L'autor és reconegut pels seus escrits sobre la necessitat de disrupció en l'assistència primària.

dimecres, 18 d’abril de 2018

Anunciada nova declaracio d'Atenció Primària



Els propers 25-26 d'octubre es celebrarà a Astana, Kazakhstan, la Segona Conferència Internacional d'Atenció Primària en commemoració del 40 aniversari de la declaració d'Alma-Ata. L'Organització Mundial de la Salut va anunciar recentment l'esdeveniment que serà coorganitzat amb UNICEF i el país amfitrió. A més, va fer públic l'esborrany de la declaració al costat del procés global de consulta obert a tothom en què es pot participar fins al 23 d'abril.

Encara que una relectura de la declaració original de 1978 continua sorprenent per la seva decidida visió i contemporaneïtat política, les quatre dècades transcorregudes han comportat canvis substancials en múltiples àmbits naturals i socials - vegeu els efectes del canvi climàtic, les malalties cròniques i la irrupció de les tecnologies de la informació - que justifiquen com a mínim una actualització.

dilluns, 16 d’abril de 2018

La complexitat acumulativa i la medicina mínimament disruptiva








El model clínic basat exclusivament en el diagnòstic i el tractament de malalties cròniques està abocant la medicina al fracàs. Abordar realitats complexes des de posicions parcials és, com a mínim, desafortunat, i malgrat aquesta evidència, els sistemes sanitaris continuen finançant la provisió fragmentada dels serveis. Mary Tinetti i Terri Fried ja van a advertir el 2004, a “The end of the disease era”, que calia evolucionar cap un model bio-psico-social, prioritzant l’avaluació integral de cada persona, ajustant els plans terapèutics a cada realitat i oferint serveis integrats. L’anàlisi va ser oportú, tret que els autors no la van encertar quan van preveure que, amb el nou segle, el model antic s’acabaria.

divendres, 13 d’abril de 2018

Atenció basada en el valor: la perspectiva del pacient









Cada vegada hi ha més organitzacions que adopten el nou model de l’atenció sanitària basada en el valor o value-based health care (VBHC) en el qual, segons la fórmula desenvolupada per Michael Porter:


                          Resultats que importen al pacient
                                          Valor =_____________________________
                                                                          Costos





Perquè els resultats es puguin mesurar de manera correcta i estandarditzada, l’International Consortium for Health Outcomes Measurement (ICHOM), una organització sense ànim de lucre a la qual fa poc s'ha unit l'Hospital Vall d'Hebron, està definint conjunts d'indicadors estandarditzats per condicions clíniques. (Us  recomano rellegir l’article publicat pel doctor Jordi Varela en aquest mateix blog). En aquesta línia, l'Hospital Vall d'Hebron, que està implementant aquest nou model d'atenció, ha posat en marxa grups de treball per definir els indicadors que aporten valor als pacients per a les condicions clíniques de l’ictus i el càncer de pròstata localitzat.

dimecres, 11 d’abril de 2018

Nova edició del curs online el 17 d'abril








El proper 17 d'abril, comença una nova edició del curs online (14,8 crèdits) i encara són a temps de matricular-se. La primera edició del curs va començar el febrer del 2016 i ja l'han fet (o l'estan fent) 457 alumnes, amb un 92% de finalització i una valoració global de 3,7 sobre 4.

Si volen augmentar el valor de la seva pràctica i, al mateix temps, tenir una visió molt actualitzada de la gestió clínica, els aconsello que no se'l perdin.






dilluns, 9 d’abril de 2018

Els models de finançament no promouen el valor








Els pressupostos dels sistemes sanitaris públics i els de les asseguradores privades estan molt pressionats per l’aparició constant de nous medicaments, com els antivírics d’acció directa per curar l’hepatitis C, o de noves tecnologies, com els implants valvulars aòrtics transcatéter (TAVI) i, lògicament, els finançadors gasten moltes energies a limitar l’ús d’aquestes innovacions. La batalla, no cal dir-ho, té un desenllaç previsible, perquè la conjunció dels inversors amb els beneficiaris acostuma a ser letal per als guardians de les despeses sanitàries. Així les coses, ara un article basat en la sanitat americana, posa l’accent en el malbaratament induït per les tarifes “low cost” (si els interessa el tema els hi deixo un altre enllaç relacionat). L'assumpte explicat a Health Affairs relataria l’extrem oposat, ja que en comptes de “poca activitat molt cara”, aquesta anàlisi se centra en “molta activitat molt barata” i, sembla mentida, però, almenys als EUA, en aquest punt hi podria haver més malbaratament que en el primer.

divendres, 6 d’abril de 2018

“El metge em dóna per a tres setmanes. M’apunta d'urgències?”








Torna el xoc de trens entre els professionals, els directors de dispositius assistencials i els gerents, la percepció d'alguns usuaris i la realitat mateixa... El millor és comprovar-ho: agafeu el telèfon i sol·liciteu al centre d'atenció a l'usuari una visita amb el vostre metge, i veureu com, en el millor dels casos, probablement us donaran cita per d'aquí a bastants dies. Tot seguit intenteu trucar al metge per fer-li una consulta telefònica; segurament en pocs minuts rebreu una trucada del professional. Finalment, acosteu-vos al vostre centre de salut perquè us visitin, comprovareu que segurament us proposen una visita urgent i us atendran en un termini molt breu.

dilluns, 2 d’abril de 2018

Pacients complexos: 10 recomanacions per a polítics i gestors








The Commonwealth Fund i la London School of Economics and Political Science van crear un grup de treball internacional d’experts en l'atenció als pacients amb necessitats socials i sanitàries complexes, amb l’objectiu d’identificar experiències prometedores i esbrinar quins són els seus factors d’èxit. En el document “Designing a high-performing health care system for patients with complex needs: ten recommendations for policymakers” es descriuen les 10 recomanacions seleccionades que haurien de ser d’aplicació universal:


1. Prioritzar la coordinació assistencial

Els sistemes haurien d’incentivar el paper d'un/a professional referent dedicat a coordinar els serveis necessaris, amb la finalitat que el pla d'actuació tingués un sentit específic per a cada pacient. Cal aclarir que aquesta recomanació és difícil que generi estalvis, però en canvi pot aportar més valor als diners gastats. Probablement el metge de família seria el professional més indicat, tot i que hi ha sistemes que estudien altres figures per fer-ho.

divendres, 30 de març de 2018

Salut mental: tractament involuntari i les seves conseqüències








“Si el senyor McMurphy no es vol prendre la medicació oral […], estic segura que l’hi podrem administrar d’una altra manera.”

El personatge de la infermera Mildred Ratched a Algú va volar sobre el niu del cucut presenta una figura seriosa, estricta, ordenada i autoritària, segura de si mateixa, i totes les seves actuacions les du a terme amb el convenciment ferm que s’adrecen al benestar dels pacients de qui té cura. Si li preguntéssim si té en compte el punt de vista dels pacients, respondria, sense dubte, afirmativament. L'exemple clar apareix en una discussió en què li demanen veure un partit de la lliga de beisbol a la televisió. Ella estableix que, per a qualsevol canvi en la programació habitual, cal el vot de tots, i amb això aconsegueix, finalment, imposar el seu punt de vista. En cap moment no dubtaria a fer servir la persuasió, la influència interpersonal, la inducció o fins i tot l'amenaça per garantir l'administració d'un tractament prescrit.

dilluns, 26 de març de 2018

Unitats de Geriatria d'Aguts (UGA): la força de l'evidència








L'hospitalització de les persones fràgils és una situació que cal evitar, però no sempre es pot. L'aparició sobtada d'un ictus, un infart, una fractura de fèmur o una retenció urinària, són algunes de les moltes eventualitats que fan que en Rogeli, que viu sol, amb un lleuger suport de la filla i d'una assistent, es vegi dins d'una ambulància i acabi en un passadís de les urgències de l'hospital més proper, on hi passarà ben bé un parell de setmanes amb catèters i sondes que li limitaran la mobilitat, el sotmetran a proves diagnòstiques amb dejunis forçats que el desnodriran i es veurà envoltat d'un entorn poc amable, amb canvis constants d'interlocutors, amb interferències nocturnes que li trastornaran els ritmes circadians i el faran més vulnerable a patir deliris i caigudes, sense oblidar l'elevat risc d'ulcerar-se o d'infectar-se. Si en Rogeli supera la situació clínica que va motivar l'ingrés, tornarà a casa més feble i més dependent.

divendres, 23 de març de 2018

L’empremta sanitària sobre el planeta, una raó més per al right care









Segons la Comissió de Salut i Canvi Climàtic de The Lancet, l’oportunitat més gran en salut del segle  XXI és una resposta adequada davant el canvi climàtic (1). Us he de confessar que, si m’ho haguessin preguntat, segurament hauria respost que la propera revolució en salut seria tecnològica, probablement relacionada amb la medicina personalitzada, la impressió 3D o la salut electrònica.

Pensem així perquè donem per descomptat que els èxits en salut són irreversibles i que el canvi climàtic no és un problema sanitari. No obstant això, la veritat és que el canvi climàtic antropogènic amenaça els avenços que s’han aconseguit en salut pública els darrers cinquanta anys. L'Organització Mundial de la Salut atribueix ja una quarta part de la càrrega de malaltia i mort del món actual als factors mediambientals i, si continua així, pot produir un greu impacte sobre la salut en qualsevol regió del planeta els propers cinquanta anys.

dilluns, 19 de març de 2018

Atenció primària: segmentació versus continuïtat, o ambdues?








Un dels reptes de la majoria dels sistemes sanitaris és la introducció de reformes que millorin l'eficiència i l'efectivitat de l'atenció primària, que promoguin la visió generalista i el valor de la pràctica clínica i que redueixin la burocràcia. Alguns es preguntaran per què cal reformar el model d'assignació poblacional actual (conegut com el sistema de "cupos"), si és el que va institucionalitzar la reforma de l'atenció primària de 1985. La resposta és que aquest model està avui superat degut a que la gran variabilitat de demanda que s'ha d'atendre des d'una agenda única és esgotadora per al professional i sovint poc resolutiva per al pacient i, a més a més, les assignacions individualitzades no garanteixen, a la pràctica, el principi de longitudinalitat.

divendres, 16 de març de 2018

L’hospital a casa, el repte del sistema integrat que ve








El contingut de l’article d’aquesta setmana l’hem anat elaborant, al llarg dels últims anys, amb el company i amic Miquel Àngel Mas (@DrMqAgMas), geriatre, doctorand en el nostre grup de recerca i actualment membre del nucli expert en cronicitat de la Gerència Territorial Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut. Tractarem el tema a quatre mans, esperant generar interès i debat entre els seguidors del blog.

El nostre sistema sanitari i social viu temps de repensar-se, principalment a causa de les necessitats canviants de les persones grans que ha d’atendre. Aquest fet planteja que l’aproximació a la resolució de problemes a partir del gran hospital, com a estructura que funciona separadament de la comunitat, perdi centralitat. La lògica que ve és l’evolució cap a sistemes cada cop més integrats, adaptats als diferents territoris, amb protagonisme dels professionals d’atenció primària i atenció a la comunitat. Com deia el professor Dennis L. Kodner en el seu clàssic   Integrated care: meaning, logic, applications, and implications – a discussion papersense la integració en diferents nivells, tots els aspectes de la provisió d’atenció pateixen: els pacients perden (i van perduts), els serveis no són proveïts correctament (o van tard), la qualitat i la satisfacció dels pacients baixen, i el potencial de sostenibilitat del sistema disminueix.

dilluns, 12 de març de 2018

A la recerca del raonament clínic perdut








En un post anterior, "Contra la medicina de manual", vaig analitzar la preocupació de dos metges de les urgències del Brigham and Womens' Hospital pels excessos de la medicina de manual, en el seu llibre "When doctors don't listen. How to avoid misdiagnoses and unnecessary tests". En aquesta mateixa línia, els vull parlar de Jerome Kassirer, John Wong i Richard Kopelman, tres autors que el 1991 van publicar "Learning Clinical Reasoning", una obra de referència que va establir les bases del raonament clínic, mitjançant el procés inferencial de generació d'hipòtesis diagnòstiques, el seu posterior refinament amb l'elaboració d'un diagnòstic de treball, la petició sustentada de proves complementàries, el maneig del teorema de Bayes, els models causals, la verificació diagnòstica i la presa de decisions terapèutiques. Vint anys més tard, els mateixos autors van publicar la segona edició del llibre, i en la seva presentació van dir que es van veure obligats a actualitzar-lo pel fet que, en els últims temps, la pràctica de la medicina havia sofert canvis molt profunds. Segons ells, el triatge ràpid a les urgències i la reducció de les estades hospitalàries estan forçant els metges a ser menys contemplatius, i sovint se'ls veu curtcircuitant el procés diagnòstic, o bé retallant minuts del temps dedicat a l'entrevista o a l'exploració, el que intenten compensar enviant ràpidament els pacients a la realització de proves diagnòstiques. Aquesta obsessió pel rendiment dels metges va en detriment de la reflexió sobre el que s'ha après en les observacions realitzades i l'establiment d'una relació qualificada amb el pacient. Els autors afirmen que el procés diagnòstic, tal com es coneixia, ha quedat substituït per "dóna-li un cop d'ull i demana-li un TAC".

divendres, 9 de març de 2018

La decisió compartida metge-pacient: la punta de l'iceberg








En un dels seus últims articles, Jordi Varela començava dient: "Els governs i les mútues, però també el món acadèmic, insisteixen que ha arribat el moment de l'atenció centrada en les persones, una idea que tothom aplaudeix però que molt pocs porten a la pràctica realment". El focus del debat era la decisió clínica compartida, una metodologia que fomenta les converses d'interès entre professionals i pacients per a la presa de decisions.

La punta de l'iceberg

La decisió compartida és un dels elements bàsics de l'atenció centrada en les persones, però hi ha molts altres factors que cal tenir en compte al llarg del circuit assistencial.

L'atenció centrada en les persones s'ha d'abordar amb una perspectiva estratègica que inclogui, des de l’inici, la propietat (si n'hi ha), la direcció (general i mèdica) i la col·laboració de tots els coordinadors de departament. A partir d'aquesta primera fase, la part més delicada: la comunicació, la motivació i la implicació de tots els equips de l'organització.

dimecres, 7 de març de 2018

És possible dissenyar un sistema sanitari sense base narrativa?








Una de les qüestions més complexes en el món de la salut és dissenyar estructures i processos que conjuguin la qualitat, l’efectivitat i la satisfacció de l'usuari. Per ara ningú no ha trobat el sant grial d’allò que és bo, bonic i barat en sanitat. M'agradaria que ens aturéssim un instant en l'anàlisi del fet essencial de tot sistema de salut: l'acte clínic. El punt de contacte entre pacients i professionals de la salut és la trobada clínica que donarà lloc a una relació terapèutica.



El problema és que avui dia això surt molt car i de moment ningú s'atreveix a automatitzar-ho fent servir tecnologia, algoritmes o intel·ligència artificial. Quan una persona està malalta vol que la tracti una altra persona, i no un robot.



dilluns, 5 de març de 2018

Recomanacions "no fer", molta feina per fer








En els darrers temps, nombroses societats científiques, agències de qualitat i revistes estan elaborant recomanacions per deixar de fer pràctiques clíniques que no estan suportades per prou evidència o que, senzillament, no aporten prou valor. La pàgina web "dianasalud.com" és un buscador de recomanacions "no fer", també conegudes per "right care", i ara mateix en té enregistrades 4.004 procedents de 25 fonts d'arreu del món. D'aquestes, les principals serien:

divendres, 2 de març de 2018

Blockchain i la criptogestió









S'acaba una edició més del Mobile World Congress. Entre les diferents tecnologies exposades aquesta setmana a la fira del mòbil, la cadena de blocs o blockchain ha aparegut de manera tangencial. Anunciada com la nova revolució del món digital —que alguns consideren tan disruptiva com internet—, la cadena de blocs és la tecnologia que permet funcionar a la popular moneda digital Bitcoin, que ha arribat a cotitzar a quotes inimaginables (va superar els 18.000 dòlars el desembre passat).

dilluns, 26 de febrer de 2018

Invertir en atenció primària i en serveis comunitaris: una estratègia d'alt valor








Els experts avisen, ja fa temps, que invertir en atenció primària és beneficiós per a la salut de les comunitats, però els sistemes sanitaris estan molt pressionats per reduir llistes d'espera quirúrgiques i per les novetats farmacològiques i tecnològiques, sempre més vistoses, i això fa que l'atenció primària cada cop disposi d'una part més petita del pastís pressupostari. Per redreçar la situació, el NHS britànic va a la cerca de crear un clima favorable a obtenir més fons per a l'atenció primària i els serveis comunitaris, amb la promesa que aquests diners reduiran la despesa hospitalària (the magic bullet) i, per aquest motiu, Nuffield Trust a "Shifting the balance of care. Great expectations" avalua 27 projectes anglesos sustentats per la "triple aim", iniciatives totes elles que pretenen el triple objectiu de millorar la salut de les seves poblacions, augmentar la qualitat del servei i reduir costos. El problema rau, com ha demostrat l'estudi, que molts d'aquests projectes, malgrat que disminueixin ingressos hospitalaris innecessàries i evitin visites a urgències, degut a les tensions incrementalistes a que es veuen sotmesos els hospitals, no aconsegueixen demostrar que són capaços de generar estalvis reals.

divendres, 23 de febrer de 2018

Quan els metges ensopeguem…









La salut dels nostres pacients i de la societat en general depèn de determinants molt diversos, no només de caràcter sanitari, sinó social, geogràfic, ambiental o educatiu. Aquí ens centrem en l'activitat que desenvolupem a les organitzacions sanitàries: com fer que siguin eficients, centrades en el pacient, que generin valor i que no provoquin més dany que el propi dels processos morbosos. També ens fixem que el professional faci servir procediments basats en la millor evidència disponible i que sàpiga treballar en un entorn de gran complexitat, amb diversos nivells assistencials, pluripatologia i un saber deslocalitzat en diferents professionals i estructures, que requereix conèixer les organitzacions i com mobilitzar els recursos per a cada cas. Cal que estiguem molt centrats i focalitzats en les nostres tasques per no cometre cap error i perjudicar el nostre pacient.

dilluns, 19 de febrer de 2018

Decisions compartides: barreres i estratègies per superar-les








Els governs i les mútues, però també el món acadèmic, insisteixen que ha arribat el moment de l’atenció centrada en les persones, una idea que tothom aplaudeix, però que molt pocs porten realment a la pràctica. L’ús de les decisions compartides, una de les peces més importants d'aquest corrent, és especialment útil quan l’evidència no dóna suport significatiu a cap de les alternatives que es presenten o quan apareixen incerteses degut a les zones grises amb les quals es mouen moltes decisions clíniques. Malgrat això el seu avenç a la pràctica clínica quotidiana està sent molt lent i, donada la contradicció existent entre desig i realitat, he fet una revisió per esbrinar quines són les 5 barreres que actuen de fre i de quines evidències disposem per elaborar estratègies per superar-les.

divendres, 16 de febrer de 2018

Cinc ensenyaments del nobel d’Economia per a la pràctica clínica


El Premi Nobel d’Economia s’ha atorgat el 2017 a Richard H. Thaler, de la Universitat de Chicago, per les seves aportacions a l’economia del comportament (behavioral economics). Com ja us he explicat en altres ocasions, aquesta disciplina combina els ensenyaments de l’economia i la psicologia per entendre i predir millor el comportament humà, i també per ajudar-nos a prendre decisions millors, especialment en àmbits com el de la salut, en el qual la combinació del fet que ens hi juguem molt, que hi ha molta incertesa i que hem de compartir informació privada amb responsables amb els quals els nostres incentius no sempre estan perfectament alineats, ens fa sensibles a multitud d’emocions, errors de racionalitat i biaixos psicològics.

dimecres, 14 de febrer de 2018

Innovació en salut que entra pels ulls

Ens plau presentar-vos el nou curs PINNTS: Projectes d'Innovació i Tecnologia en el Sistema de Salut, desenvolupat per Care Knowledge Center i Onsanity, dirigit per Josep M. Monguet (professor de la UPC) i ofert per UCF.

Per a més informació, baixeu-vos el Programa del curs.






dilluns, 12 de febrer de 2018

Medicina basada en l'evidència: els 10 millors articles








Un grup d'investigadors de la Universitat d’Oxford, encapçalat per David Nunan, ha fet una tria dels 10 millors articles de la medicina basada en l’evidència (MBE). Per a la selecció han tingut en compte el valor que ells creuen que han aportat als clínics, i per això han barrejat articles antics i nous. També n'han triat de favorables i de crítics, amb especial èmfasi en els reptes que la MBE planteja als investigadors, als professors i als clínics, sobretot als metges de família. Com que penso que la llista és molt útil, l’he recollida en el següent resum:

divendres, 9 de febrer de 2018

El diagnòstic centrat en el pacient








Des de fa anys, aquest blog ha dedicat moltes línies a les decisions clíniques compartides. Fa poc, al British Medical Journal un article obria la porta a una nova línia de treball: el diagnòstic centrat en el pacient. En el diagnòstic, la presa de decisions compartida està infraestudiada, és diferent que en la presa de decisions sobre el tractament i és una bona línia de treball que pot ajudar a avançar en les preferències del pacient sobre la seva salut.

La presa de decisions compartida va més enllà del simple intercanvi d'informació: cal posar l’èmfasi en la deliberació col·laborativa —que sovint és iterativa entre pacients, familiars i clínics— per avançar en els resultats desitjats pel protagonista del procés, el pacient.

dilluns, 5 de febrer de 2018

La recerca amb cirurgia falsa redueix les expectatives de les angioplàsties








Les angioplàsties coronàries van ser originalment introduïdes l’any 1977 como una terapèutica enginyosa per tractar les angines estables. Amb el temps, la tècnica es va anant perfeccionant i vint anys més tard, el 1997, en una revisió quantitativa de deu assaigs clínics aleatoritzats, va demostrar la seva superioritat en la reducció de mortalitat, en relació a la fibrinòlisis, sempre que l’angioplàstia es practiqués en plena fase aguda dels infarts de miocardi.

L’impacte d’una intervenció gairebé incruenta, en remot, que actua sobre l’artèria embussada i que, només amb un punt de sedació, salva vides, va catapultar l’angioplàstia a la fama. Aquella era la imatge de la nova medicina i ràpidament el seu ús es va estendre per a les coronàries parcialment obturades. Tant és així que, cenyint-nos a les angines estables, s’estima que en l’actualitat es col·loquen a tot el món més de mig milió de stents cada any, i aquest elevat consum es dóna malgrat que, al 2007, un assaig clínic va demostrar que la tècnica no reduïa la mortalitat si la seva indicació s’allunyava de l’oclusió total.

divendres, 2 de febrer de 2018

Atenció a l’infant: mirada infermera








Fa uns mesos, el bon amic i metge de família Xavier Bayona va publicar en aquest mateix bloc un article sobre les consultes de pediatria a l’atenció primària, “Cal replantejar el que estem fent amb la pediatria a l’atenció primària?”, un article amb el qual no puc estar més d’acord. 

Fa propostes sobre com resoldre el problema de provisió dels serveis de pediatria a l’atenció primària. Però jo aniria més enllà i no buscaria resoldre solament un problema de provisió, sinó que plantejaria la pregunta següent: ¿tots els professionals que treballen a l’atenció primària desenvolupen al màxim les seves competències professionals i de manera adequada? La meva resposta és que no, i considero que el servei de pediatria de l’atenció primària és un dels serveis on més cal repensar el model d’atenció.

dilluns, 29 de gener de 2018

La medicina preventiva i la gent gran








És sabut que observar una actitud saludable millora la qualitat i la quantitat de vida. Per tant, com a professionals de la clínica, quan tinguem cura de persones grans, convé estar sempre atents a promoure el menjar saludable i equilibrat, donar bons consells per reduir el sobrepès, fomentar l’activitat física i, sobretot, donar un cop de mà amb la solitud i l’aïllament al qual s’hi veuen abocats tants ancians. Fins aquí tothom d’acord, però el problema es planteja amb l’actitud de metges i pacients davant de la medicalització de la prevenció, la qual arriba a les edats avançades com un llast que les persones arrosseguen al llarg de la seva vida adulta.

divendres, 26 de gener de 2018

Visites virtuals 24/7: també en medicina?



Uns dies abans de Nadal vaig anar a Londres. Les fortes nevades dificultaven els accessos a la gran ciutat i feia un fred glacial. A Piccadilly Circus, els músics de carrer resistien les baixes temperatures i els llums nadalencs guarnien la ciutat. En agafar el metro em va sorprendre un anunci: “Un metge de família de l’NHS et visita gratuïtament 24 hores a dia 7 dies a la setmana".