divendres, 22 de setembre del 2017

Conseqüències qualitatives de l'imminent relleu generacional de metges



Ens preocupa de forma creixent la imminent jubilació massiva de quadres mèdics. Fins a 8.000 facultatius es retiraran de la pràctica en els propers 10 anys segons els col·legis de metges catalans, el que representa un 23% del total actual d'associats. A l'efecte de l'envelliment social se li uneixen, perversament, les repercussions de les polítiques d'educació del passat (numerus clausus) i de les polítiques de restricció de la recent crisi econòmica.

Sembla ser que l'actual taxa de reposició serà insuficient per compensar l'efecte jubilació, obligant a buscar solucions més imaginatives i complexes que la simple substitució. Alguns veuen en aquesta circumstància l'oportunitat per replantejar el model assistencial donant més cabuda a altres professions i fent evolucionar l'organització de serveis amb el suport de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.


No obstant això, m'agradaria centrar l'atenció en una altra conseqüència, més qualitativa, del relleu generacional. El merescut descans de la jubilació suposa la pèrdua de coneixement expert per al sistema, però també el replegament de formes de pensar i fer que seran automàticament substituïdes pels estils dominants de les generacions que continuen o que arriben.

Quins són els valors i prioritats de les noves generacions?
Si observem les característiques de la coneguda com a generació Y, o generació del mil·lenni (millennials), que estan entrant a l'arena laboral i assistencial, veurem que arriben amb un equipatge diferent. La revista americana MD identificava els deu trets dels metges millennials en l'article “What to expect when Millennial doctors in training become doctors in practice
  1. Es senten confortables usant tecnologia
  2. Busquen flexibilitat laboral
  3. Rebutgen el racisme, el sexisme i la discriminació
  4. Estan sobre-endeutats
  5. No tenen por al canvi
  6. Tenen un concepte informal de ser metge
  7. Volen conciliar la vida laboral i personal
  8. Són ambiciosos
  9. Són competitius i col·laboratius al mateix temps
  10. Necessiten sentir-se especials
                  Conseqüències qualitatives


                  Excepte el capítol del sobreendeutament a causa dels alts costos de la universitat nord-americana, la resta de característiques són força extrapolables a la nostra realitat. Malgrat que aquests valors no seran necessàriament els dominants (veure piràmide d'edats), sí que influiran en alguns dels reptes que tenim al davant i condicionaran les decisions que prengui la generació X (la que prendrà el relleu). Els nadius digitals seran un aliat d'excepció en la transformació digital de la pràctica clínica per la seva facilitat en el maneig de tecnologies i la relació que puguin establir amb els pacients, particularment els que també comparteixin la facilitat digital. La seva concepció del treball obligarà a buscar resposta a la flexibilitat i la conciliació desitjada, així com la demanda d'una gestió àgil, plana i personalitzada.

                  Tot i que l'ambició i la no aversió al canvi poden ser un potent capital per transformar les nostres organitzacions sempre que els equips de direcció ho visquin com a oportunitat i no com a amenaça, la intolerància a la incertesa que ens descrivia Jordi Varela en el seu post "Tolerar la incertesa: la revolució pendent" dificultarà la seva adaptació i haurà de ser tinguda en compte.

                  Com anunciava Sèneca a Lucili, "cap vent serà bo per a qui no sap a quin port s'encamina" i sembla que la previsió meteorològica anuncia temporal per als propers anys.

                  Cap comentari:

                  Publica un comentari a l'entrada