divendres, 21 de juliol de 2017

Innovació (3.8). Suspens contundent









L’autoengany és la manera de no progressar. Fa uns anys (2006) em van convidar a fer la conferència d’inici de curs a una de les entitats de la UPC. Vaig parlar del dèficit en innovació que hi havia al nostre país, mostrant múltiples dades. El rector, que va parlar després, va fer el possible per desautoritzar-me, amb l’únic argument que a les universitats teníem una gran producció científica. Va quedar clar que no entenia la diferència entre la innovació i la producció científica acadèmica [1]. Doncs bé, deu anys després, estem pitjor, i no tant sols a Espanya, a Catalunya també. Ens podem seguir mirant el melic, però hem d’entendre que per fer un país innovador les illes d’excel·lència són imprescindibles, però no són suficients. 

La UE calcula des de fa anys l’índex d’innovació per països i per regions. Suspeníem el 2006 i seguim suspenent el 2016. Espanya és a 62 punts del màxim (Suècia), i a 44 punts del mínim (Romania). Catalunya [2] és a 77 punts de la millor regió i Estocolm a 65 de la regió menys innovadora, el nord-est de Romania. Euskadi, Madrid, Aragó o Navarra es troben en situacions semblants (taula 1). L’índex d’innovació es calcula fent servir 27 indicadors, i al llarg dels darrers 20 anys l'Innovation Scoreboard s’ha anat fent cada vegada més acurat. El mateix es pot dir del Regional Innovation Scoreboard.

Estudiant la importància que s'està donant a la innovació arreu del món, es té la sensació que aquí, la innovació, tot i que se’n parla molt, a la pràctica no rep l’atenció necessària. Concretament, els indicadors que a Catalunya, amb pitjor nota, ens arrosseguen al suspens, són els següents en diferència en percentatge sobre la mitjana de la UE:

  • Molt baixa despesa directa en innovació (-43%).
  • Poques pimes que col·laboren per fer innovació (-42%).
  • Les pimes fan poca innovació internament (-37%).
  • Poca innovació en producte/procés (-35%).
  • Poques sol·licituds de patents EPO (-28%).
  • Debilitat del sistema d'aprenentatge al llarg de la vida (-21%).
  • Poca despesa en R+D del sector privat (-20%).
  • Poca innovació organitzacional (-20%).
  • Poca despesa en R+D del sector públic (-4%).

I la innovació en la salut, què?

L’índex d’innovació no ve, ara per ara, desagregat per sectors. Però si es pregunta als professionals del sector de la salut, encerten de ple la nota de l'Innovation Scoreboard. El 22 de juny passat es va realitzar un Delphi en Temps Real sobre les Barreres a la Innovació [1]. Podeu consultar els resultats de l’estudi Delphi a http://huntingmammoths.com/?p=3445.
La valoració agregada del nivell de la innovació en salut té una mitjana de 2,6 en una escala d'1-6, que es correspon aproximadament amb el 4 en l’escala 0-10.

L'objectiu de l’estudi Delphi Online del projecte PINNTS és identificar les barreres a la innovació en l’àmbit dels serveis de la salut i analitzar els seus efectes en els processos d'innovació. La participació és oberta encara a PINNTS/HealthConsensus.

En l'àmbit de l'assistència sanitària, la innovació es pot referir a un producte, servei o procés d’atenció nou o que tingui avantatges en comparació amb l’actual, i que sigui aplicable. Augmentar la innovació és un repte sistèmic que, a més del talent dels professionals, requereix l’alineament, entre d’altres, dels models de finançament, governança, compra, regulació, etc. 

En resum, molta feina per fer. De moment, bon estiu, però trobem-nos al setembre amb ganes d’innovar.

Notes de l'autor:

[1] La producció científica de l’acadèmia és tant sols un dels 27 indicadors de la innovació i, d'altra banda, mesura tan sols el que es publica en el top 10%.

[2] L’índex regional es calcula amb 18 dels 27 indicadors, ja que no hi ha dades de tots a escala regional.

dilluns, 17 de juliol de 2017

Recomanacions d'estiu: els 10 llibres més actuals de gestió clínica








La setmana passada els vaig oferir recomanacions dels 10 llibres que considero que han marcat els fonaments de la gestió clínica moderna (2006-2012), i ara toca el torn de les 10 obres més actuals, les que aporten arguments i reflexió als debats més vius (2012-2016). Doni'n un cop d'ull, remenin i triïn.


The Patient Paradox. Why Sexed Up Medicine is Bad for Your Health
Margaret McCartney (2012)
A la consulta dels metges de família cada cop hi va més gent, no perquè estiguin malalts, sinó perquè tenen por d'estar-ho


Critical Decisions. How You and Your Doctor Can Make the Right Medical Choices Together
Peter A. Ubel  (2012)
Quan les persones han de prendre una decisió important sobre la seva salut, els poden més les emocions que la racionalitat

divendres, 14 de juliol de 2017

Innovació centrada en el pacient







Tant en el sector sanitari com en la indústria, la innovació ha deixat de banda els antics paradigmes. Si abans es creaven productes i serveis sense comptar amb les necessitats de l'usuari final, ara es busquen noves maneres de resoldre els problemes de les persones, tenint en compte el context en què viuen, els seus desitjos, les seves pors i les seves inquietuds.

El Design Thinking o Pensament de disseny és la metodologia utilitzada pels dissenyadors com a estratègia per generar innovació. Tim Brown, professor de l'escola d'enginyeria de la Universitat de Stanford, va ser-ne l'impulsor amb un article publicat el 2008 a Harvard Business Review en el qual explicava la col·laboració dels professionals de primera línia de Kaiser Permanente en la reenginyeria del procés de canvi de torn d'infermeria. El resultat va ser beneficiós tant per a l'experiència del pacient com per a la vivència dels professionals. En aquest article del New York Times Opinionator s'expliquen altres projectes que Kaiser ha dut a terme aplicant el pensament de disseny.

dilluns, 10 de juliol de 2017

Recomanacions d'estiu: els 10 llibres bàsics de la gestió clínica moderna








Amb la intenció d'evitar que aquest estiu tinguin temptacions d'avorrir-se, he preparat una recopilació dels 10 llibres que, segons el meu entendre, en els darrers 12 anys han marcat els fonaments de la gestió clínica tal com l'entenem avui. Per a cadascuna de les propostes hi trobaran un enllaç a un post en el qual s'hi va fer la crítica.


La estrategia del océano azul. Crear nuevos espacios de mercado donde la competencia sea irrelevante
W. Chan Kim, Renée Mauborgne (2005)
Mítica obra (3,5 milions de llibres) que analitza la innovació que ha fet que certs projectes empresarials no tinguin competència possible. 


Els tractaments a prova. Millor recerca per millorar la salut
Imogen Evans, Hazel Thornton, Iain Chalmers, Paul Glasziou (2006)
Revisió àmplia de la difícil relació entre recerca i clínica



divendres, 7 de juliol de 2017

Spillover knowledge, l'assignatura pendent per a la innovació








El nostre sistema de salut és una font generadora d'innovació tecnològica en cadascun dels seus processos productius. Està present tant en la reenginyeria d'una acció quotidiana que optimitzi el temps a l'agenda d'un professional com en el disseny d'una eina que millori la seguretat del pacient o en les estratègies de consens de guies clíniques i millora de la comunicació entre diferents nivells assistencials. Qualsevol procés de canvi tecnològic o innovació sanitària travessa quatre etapes que descriuen el seu limitat cicle de vida.

La fase inicial o de desenvolupament sol succeir en un marc extern a la pràctica estrictament clínica. La tecnologia és dissenyada a escala institucional o bé en el si de comissions de treball interdisciplinàries que es formen en els equips sanitaris. L'actitud dels professionals que adopten aquesta nova tecnologia sol ser molt entusiasta fins i tot encara que hi hagi escassa evidència sobre la seva efectivitat.

dilluns, 3 de juliol de 2017

El valor del salari








El Dr. Hans Duvefelt, un metge de família suec que treballa a Maine, va dir en un article a "The Health Care Blog": "A algú se li acut que els bombers cobrin menys si el foc arrasa completament una casa? O que un inspector no cobri si el crim que investiga queda sense resoldre? O que un militar tingui una retallada de sou quan perdi una batalla? I ara imaginem que -continua-, malgrat estar-hi en contra, arribats al cas, s'haguessin de mesurar els resultats en salut. Quan un pacient hagi de ser reingressat, com s'esbrinarà quin dels diversos proveïdors de serveis ha fallat? I si la recaiguda d'un bronquític crònic no és deguda a cap errada de cap metge o infermera sinó a una entrada d'aire fred? Quina mena de burocràcia s'haurà de posar en marxa per mesurar tot això?" 

Els mals resultats dels pagaments per resultats

La direcció per objectius ha estat introduïda, a gairebé tots els serveis sanitaris del món, com un model que, per ell mateix, hauria de dinamitzar les encarcarades estructures sanitàries. Es va vendre, per part dels seus defensors, com un ham per pagar millor als que millor ho feien, qüestió que d'entrada sonava bé, però que a la pràctica no va funcionar, no només perquè els resultats en salut són influenciables per diversos factors, sinó perquè a molts clínics els és estrany haver de ser retribuïts per fer bé la seva feina.