dilluns, 23 d’octubre de 2017

Pràctica clínica inapropiada: els 10 millors articles de 2016









Per quart any consecutiu, un equip d'experts, amb el lideratge de Daniel Morgan de la Universitat de Maryland, ha publicat una revisió sistemàtica d'articles editats en anglès, "2017 Update on Medical Overuse. A systematic Review", en els que hi figurés alguna de les següents paraules clau: health services misuse, overuse, overtreatment, overdiagnosis, inappropriate and unnecessary. La revisió es va cenyir a l'any 2016. Es van seleccionar 1.224 articles (un volum molt superior als 821 de 2015 i als 440 de 2014) que van ser prioritzats en funció de la qualitat de la metodologia, la magnitud de l'efecte clínic i el nombre de pacients potencialment afectats.

Abans de presentar els top 10 de la recerca en "right care", em sembla oportú, com en els anys anteriors, traduir la definició que els autors fan del concepte "Medical Overuse" (actuació mèdica exagerada), ja que és la descripció més completa de les que he vist fins ara.

"Medical Overuse" (actuació mèdica exagerada) és la provisió de serveis clínics quan els riscos de causar efectes indesitjables excedeixen els dels seus beneficis, quan les millores que es poden aportar són inapreciables o quan es creu que els pacients rebutjarien l'actuació si estiguessin ben informats. El concepte "Medical Overuse" inclou tant el sobrediagnòstic com el sobretractament. El sobrediagnòstic és el fenomen que passa quan les persones són diagnosticades de malalties que mai els causarien símptomes ni els escurçarien la vida. El sobretractament pot esdevenir com a conseqüència del sobrediagnòstic, però també per actuacions terapèutiques fútils, amb escassa evidència de causar beneficis, amb indicacions forçades o per accions clarament excessives per a les expectatives d'un pacient en concret".

Aquesta iniciativa dels millors articles en la línia "right care" pretén establir els premis anuals de la recerca científica que aporta més valor a la pràctica clínica, i els guanyadors de l'edició del 2017 han estat:

1) Practicar ecocardiografia transesofàgica a persones en la fase aguda d'un ictus no aporta beneficis clínics significatius
Un estudi retrospectiu de 263 pacients ingressats a urgències en fase aguda d'ictus va demostrar que la pràctica de l'ecocardiografia transesofàgica, tot i observar una sensibilitat superior que l'ecocardiografia estàndard, no va aportar beneficis rellevants per als processos clínics de les persones estudiades. Per contra, els pacients sotmesos a aquesta tècnica invasiva van haver de ser sedats en una situació clínica compromesa per a ells.
Marino B, Jaiswal A, Goldbarg S, Bernardini GL, Kerwin T. Impact of transesophageal echocardiography on clinical management of patients over age 50 with cryptogenic stroke and normal transthoracic echocardiogram. J Hosp Med. 2016; 11(2): 95-98.

2) Inconsistències en la valoració de pacients amb risc de tromboembolisme pulmonar indueixen el sobrediagnòstic i el sobretractament
Un estudi retrospectiu de 2.031 pacients ingressats en un servei d'urgències d'un hospital universitari, ha demostrat que al 61% dels malalts que van ser qualificats de baix risc de patir tromboembolisme se'ls va ordenar un angio-TAC (CTPA) com a primera elecció, sense haver valorat el Dímer-D, tal com prescriuen les guies. L'ús inapropiat d'angio-TAC augmenta les troballes d'embolismes subsegmentaris indolents i per tant el nombre de pacients anticoagulats de manera inadequada.
Alhassan S, Sayf AA, Arsene C, KrayemH. Suboptimal implementation of diagnostic algorithms and overuse of computed tomography-pulmonary angiography in patients with suspected pulmonary embolism. Ann Thorac Med. 2016; 11(4): 254-260.

3) S'ha disparat l'ús del TAC a urgències per a pacients amb símptomes respiratoris sense haver demostrat beneficis clínics
Un estudi retrospectiu nordamericà de 23.416 visites a urgències hospitalàries per símptomes respiratoris (tos o congestió nasal, per exemple), en una sèrie de 10 anys (2001-2010), va demostra que el nombre de TAC demanats va passar del 2,2% (2001-2002) al 9,4% (2009-2010) sense haver advertit paral·lelament millores en el maneig dels processos clínics dels pacients.
Drescher FS, Sirovich BE. Use of computed tomography in emergency departments in the United States: a decade of coughs and colds. JAMA Intern Med. 2016; 176(2): 273-275.

4) Ús imprecís o inapropiat de les ecografies de caròtides
Un estudi retrospectiu ha avaluat les indicacions de les ecografies de caròtides en una sèrie de 4.127 persones grans (Veterans Health Administration a EUA) que havien estat intervingudes de revascularització de les pròpies artèries. Els resultats van ser concloents: només un 5,4% de les ecografies havien estat indicades apropiadament, mentre que un 83,4% van observar indicació imprecisa i un 11,2% inapropiada.
Keyhani S, Cheng EM, Naseri A, et al. Common reasons that asymptomatic patients who are 65 years and older receive carotid imaging. JAMA Intern Med. 2016; 176(5): 626-633.

5) Els tractaments agressius en els pacients amb càncer de pròstata ofereixen pitjors resultats que la vigilància activa
Un assaig aleatoritzat de 10 anys de seguiment dut a terme amb 1.643 homes amb càncer de pròstata detectat en programa de cribatge, ha comparat els resultats de la radioteràpia, la cirurgia i la vigilància activa. Malgrat que la progressió de la malaltia i les metàstasis van ser més freqüents en el grup d'observació, la mortalitat (de l'1%) va ser la mateixa per als tres grups, mentre que el de no intervenció va tenir menys disfuncions erèctils, menys incontinència i més qualitat de vida.
Hamdy FC, Donovan JL, Lane JA, et al; ProtecT Study Group. 10-Year outcomes after monitoring, surgery, or radiotherapy for localized prostate cancer. N Engl J Med. 2016; 375(15): 1415-1424.
Donovan JL, Hamdy FC, Lane JA, et al; ProtecT Study Group. Patient-reported outcomes after monitoring, surgery, or radiotherapy for prostate cancer. N Engl J Med. 2016;375(15):1425-1437.

6) No s'haurien de prescriure suplements d'oxigen a pacients amb MPOC i dessaturació moderada
Un assaig aleatoritzat amb pacients amb MPOC estabilitzada i nivells de saturació del 89% - 93% va fer un seguiment de 18 mesos i no va trobar diferències en mortalitat, hospitalitzacions, qualitat de vida, depressió, ansietat, funció pulmonar ni estat físic entre els pacients amb suplement d'oxigen i els que no n'havien tingut.
Albert RK, Au DH, Blackford AL, et al. Long-Term Oxygen Treatment Trial Research Group. A randomized trial of long-term oxygen for COPD with moderate desaturation. N Engl J Med. 2016; 375(17): 1617-1627.

7) No s'haurien d'operar els esquinçaments de menisc d'origen artròsic, fins i tot quan hi ha símptomes mecànics
Un assaig clínic (shame surgery) ha estudiat els resultats al cap d'un any després d'intervenir a 146 persones (la meitat de debò i l'altra meitat només obrint i tancant pell) sense trobar diferències significatives en els dos grups en els símptomes mecànics del genoll.
Sihvonen R, Englund M, Turkiewicz A, Järvinen TL. Finnish Degenerative Meniscal Lesion Study Group. Mechanical symptoms and arthroscopic partial meniscectomy in patients with degenerative meniscus tear: a secondary analysis of a randomized trial. Ann Intern Med. 2016; 164(7): 449- 455.

8) S'han trobat escassos beneficis de l'ús de suports nutricionals en pacients hospitalitzats
Una revisió sistemàtica i una meta-anàlisi de 22 assaigs clínics que van incloure 3.376 pacients hospitalitzats que presentaven signes de malnutrició o tenien risc de patir-ne, ha demostrat que, malgrat que els pacients que havien rebut alguna forma de suport nutricional havien guanyat pes en relació als que no n'havien rebut, aquest fet no es va traduir en resultats clínics: ni en mortalitat, ni en infeccions nosocomials, ni en estat funcional.
Bally MR, Blaser Yildirim PZ, Bounoure L, et al. Nutritional support and outcomes in malnourished medical inpatients: a systematic review and meta-analysis. JAMA Intern Med. 2016; 176(1): 43-53.

9) Els metges milloren la prescripció d'antibiòtics quan se'ls compara amb altres col·legues
Un assaig aleatoritzat en clúster dut a terme a 47 consultoris i 248 metges a Boston i Los Angeles va demostrar que després de provar diverses actuacions per optimitzar l'adequació en la prescripció d'antibiòtics, la millor era la comparació entre col·legues (peer comparisons).
Meeker D, Linder JA, Fox CR, et al. Effectof behavioral interventions on inappropriate antibiotic prescribing among primary care practices: a randomized clinical trial. JAMA. 2016; 315(6): 562-570.

10) Les decisions compartides amb el suport de materials específics (decision aids) aconsegueixen reduir proves cardíaques invasives en pacients amb dolor toràcic de baix risc
Un assaig pragmàtic dut a terme a 6 serveis d'urgències comptant amb 898 pacients amb dolor toràcic de baix risc, va comprovar que els malalts que entraven en un programa de decisió compartida amb el suport de materials específics (decision aids) rebien menys proves cardíaques invasives i s'implicaven més en el seu procés clínic. També es va comprovar que la decisió compartida augmentava el temps de consulta en una mitjana de 1,3 minuts.
Hess EP, Hollander JE, Schaffer JT, et al. Shared decision making in patients with low risk chest pain: prospective randomized pragmatic trial. BMJ. 2016; 355:i6165.

Si els interessa consultar els tres posts anteriors sobre els millors treballs de recerca en "Medical Overuse" dels anys anteriors, els hi facilito els enllaços: 2016, 2015 i 2014.



Jordi Varela
Editor

divendres, 20 d’octubre de 2017

Disfàgia i “intervencions massives mínimes”: ètica, gestió i valor









En els darrers temps hi ha el risc que coses rellevants del nostre voltant passin desapercebudes. Entenc que els lectors sou principalment del món de la salut: sabíeu que a Barcelona, a finals de setembre, es va organitzar el congrés europeu i mundial sobre alteracions de la deglució? I que l’actual president de la Societat Europea de Trastorns de la Deglució el tenim ben a prop, ja que és el doctor Pere Clavé, gastroenteròleg i director acadèmic, de docència i innovació de l'Hospital de Mataró?

Vaig tenir la sort que em convidessin a parlar sobre la disfàgia en la gent gran en aquesta trobada, amb l'oportunitat de revisar els avenços en la matèria. No pretenc aventurar-me en cap tractat clínic sobre la disfàgia, però em sembla útil disseminar alguns aspectes que van en la línia de les “pràctiques de valor” que propugna aquest blog.

dilluns, 16 d’octubre de 2017

La revolució dels pacients segons Víctor Montori









Víctor Montori, professor de medicina i diabetòleg de Mayo Clinic, el 2016 va crear "The Patient Revolution", una fundació que es proposa ajudar a fer realitat l'atenció centrada en el pacient. En el seu nou llibre "Why We Revolt", Montori posa l'accent en com l'assistència sanitària industrial ha corromput la missió de la medicina fins a l'extrem que ara els metges es veuen incapaços de tenir cura de les persones que confien en ells (Per a més informació de l'autor en aquest mateix blog, es recomana una cerca de l'entrada "Montori V." a les etiquetes (columna de la dreta avall). Entre d'altres posts, hi trobaran el video de la conferència que va fer a Barcelona el 19 de maig de 2017).

divendres, 13 d’octubre de 2017

Estat de l’experiència del pacient a escala mundial









El mes de juliol passat es van publicar oficialment els resultats de The State of Patient Experience 2017, un estudi portat a terme a principi d’any per The Beryl Institute per conèixer en quin punt es troba l’experiència del pacient a escala mundial, i les conclusions han canviat respecte a l’estudi presentat l’any 2015.

The Beryl Institute i The State of Patient Experience 2017
The Beryl Institute, entitat a la qual m’he referit anteriorment en aquest bloc, és una comunitat dedicada a millorar l’experiència del pacient a tot el món a través de la col·laboració i el coneixement compartit. Amb seu als Estats Units, elabora aquest estudi de manera bianual des del 2011 per compartir els reptes i les oportunitats que les organitzacions sanitàries de tot el món es troben en l'abordatge de la millora de l’experiència del pacient.

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Hem d'estatinitzar la societat?








Una revisió Cochrane de 2011 va concloure que no hi havia prou evidència com per prescriure estatines a persones amb un risc cardiovascular inferior al 20% a 10 anys, afirmació que era consistent amb la guia britànica de NICE (2006-2008) i amb la de l'American Heart Association (2011). La sorpresa va venir quan, inopinadament, la revisió Cochrane de 2013 va canviar de parer i va baixar el dintell de les estatines al risc del 10% a 10 anys, recomanació que va ser ràpidament adoptada per les guies de NICE.

Fortament oposats a aquest canvi de criteri, John Abramson (Harvard Medical School), i col·laboradors, a "Should people at low risk of cardiovascular disease take a statin?" asseguren que amb els criteris de 2011, a la població major de 60 anys, s'hauria hagut d'estatinitzar el 16% de les dones i el 48% dels homes, però que amb les recomanacions de 2013 el mercat es va ampliar a pràcticament tota la població de persones grans, donat que l'edat és la variable de risc cardiovascular més influent a les calculadores de risc. Els autors han revisat la meta-anàlisi que va originar el canvi de criteri ("The effects of lowering LDL cholesterol with statin therapy in people at low risk of vascular disease: meta-analysis of individual data from 27 randomised trials") i han arribat a conclusions que contradiuen les recomanacions de Cochrane de 2013:

divendres, 6 d’octubre de 2017

Incentius per canviar hàbits no saludables: funcionen? són ètics?









En una entrada anterior us vaig parlar de l'ús d'incentius econòmics per millorar la qualitat en la prescripció que fan els metges. Avui vull centrar-me en l'altre costat de la balança, la dels pacients que intenten autoestimular-se o reben incentius externs per canviar els seus hàbits de vida cap a comportaments més saludables. Hi ha dues preguntes que m'interessen: 1. Els incentius funcionen? i 2. És "ètic" utilitzar incentius "econòmics" per induir canvis en els pacients cap a comportaments més saludables?

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Pediatria: bondats i excessos





El "Protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut a l’edat pediàtrica" publicat pel Departament de Salut amb el suport de la Societat Catalana de Pediatria i de tres associacions d'infermeria és un instrument ponderat i una pauta per al treball pediàtric sustentada per l'evidència i adaptada a la nostra societat. El cribatge precoç neonatal, el desenvolupament físic i psicomotor, la salut mental, la salut bucodental, les vacunacions sistemàtiques i els consells de salut, són els aspectes que el "programa del nen sa" (el seu nom popular) proporciona als nens i als seus pares per gaudir d'una infància i d'un desenvolupament saludables.

Veure la provisió de serveis des del cantó positiu, el de la promoció i la prevenció, és engrescador, malgrat que, com tota acció sanitària, pot tenir algun efecte advers, no pels continguts del programa, que són d'allò més acurats, sinó per l'enlluernament que la tan preuada accessibilitat als serveis pediàtrics pot generar en alguns pares. En aquest sentit, les dades de la Central de Resultats ofereixen signes de medicalització excessiva. Si partim de la base que el seguiment estricte del "programa del nen sa" hauria de comportar sis visites al pediatre el primer any i dues el segon, en un cop d'ull a l'informe de la Central de Resultats (dades 2015), s'observa que un 23,3% dels nens menors de 2 anys han anat al pediatre d'atenció primària més de 20 vegades a l'any. Es podria pensar que aquesta xifra estaria justificada perquè hi ha nens que pateixen processos clínics que mereixen atenció especial, però la variabilitat observada en la sèrie estadística és tan gran que s'intueix que l'ús que es fa dels serveis pediàtrics d'atenció primària és discrecional, i en molts territoris clarament excessiu.

divendres, 29 de setembre de 2017

La medicina de precisió no pot donar l'esquena a les emocions



Aquesta setmana Jordi Varela ens porta en el seu post una visió crítica de la medicina de precisió, que ens mostra un escenari una mica menys triomfalista del que fins ara s'esperava d'ella. La medicina de precisió va néixer amb la intenció de donar millors respostes a espais d'incertesa davant problemes clínics des de diferents àmbits de la medicina com són la genòmica o el big data. Enllaçant amb aquest tema, no cal oblidar que fins i tot resultant més efectiva del que fins ara ha demostrat, seguim depenent del factor humà per arribar al millor resultat possible. I és que a l'hora de prendre decisions intervenen múltiples factors. Hi ha una part racional, que creiem que controlem, però sobretot hi ha una part emocional que ens acaba dirigint cap a aquell escenari en què creiem que estarem més còmodes.

dilluns, 25 de setembre de 2017

Reflexions sobre la medicina de precisió








La medicina de precisió, o medicina personalitzada, és una iniciativa del govern nordamericà que té per objectiu ajustar, segons les característiques individuals, la prevenció i el tractament de les malalties comptant amb dades genètiques, fenotípiques, clíniques, ambientals i d'estils de vida. Per aquest motiu, el govern federal, a través de National Institutes of Health (NIH), està finançant projectes per seqüenciar més genomes, crear grans biobancs i generar estudis big data a partir de les històries clíniques electròniques i de tota mena d'aparells electrònics de diagnòstic i monitorització (per a més informació s'aconsella visitar el post de Cristina Roure sobre la matèria).

La idea, en principi, sembla interesant, perquè la recerca biomèdica actual es basa en pacients estàndards i ofereix solucions de mida única, la qual cosa fa que moltes persones, degut a un munt de circumstàncies individuals difícilment mesurables, reben tractaments desajustats. Ara, però, comencem a tenir dades sobre les dificultats i limitacions del que prometia ser una revolució radical de la medicina. Per aquest motiu m'ha semblat oportú comentar l'article "Seven Questions for Personalized Medicine" de Michael Joyner (Mayo Clinic) i Nigel Paneth (Michigan University). Les set reflexions, proposades per aquests autors, serien les següents:

divendres, 22 de setembre de 2017

Conseqüències qualitatives de l'imminent relleu generacional de metges



Ens preocupa de forma creixent la imminent jubilació massiva de quadres mèdics. Fins a 8.000 facultatius es retiraran de la pràctica en els propers 10 anys segons els col·legis de metges catalans, el que representa un 23% del total actual d'associats. A l'efecte de l'envelliment social se li uneixen, perversament, les repercussions de les polítiques d'educació del passat (numerus clausus) i de les polítiques de restricció de la recent crisi econòmica.

Sembla ser que l'actual taxa de reposició serà insuficient per compensar l'efecte jubilació, obligant a buscar solucions més imaginatives i complexes que la simple substitució. Alguns veuen en aquesta circumstància l'oportunitat per replantejar el model assistencial donant més cabuda a altres professions i fent evolucionar l'organització de serveis amb el suport de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

dilluns, 18 de setembre de 2017

El monòleg del pacient








Quan les persones demanen hora per anar al metge és perquè tenen coses a dir, algunes, poques i precises, mentre que d'altres, moltes i imprecises. Sigui quin sigui el cas, després de la imprescindible primera pregunta: "En què el/la puc ajudar?", el metge ha de saber obrir un període per al pacient. És el seu torn. Treure-ho tot de dins el farà sentir millor i això, per si mateix, ajudarà a generar confiança.

divendres, 15 de setembre de 2017

Cal replantejar el que estem fent amb la pediatria a l’atenció primària?



A l’atenció primària comptem amb uns professionals excepcionalment preparats que són els pediatres. Aquests facultatius s’han format a l’atenció hospitalària, amb l’objectiu de donar resposta al nen malalt, i per això els ha calgut adquirir certes habilitats i competències pròpies d’aquesta especialitat. Molts pediatres han acabat treballant a l’atenció primària per diferentes motivacions, tot i tenir una formació eminentment hospitalària, i és que l’atenció primària en el nostre model sanitari (Real Decreto 137/1984, de 11 de enero, sobre estructuras básicas de salud) inclou el pediatre com un dels perfils professionals per abordar aspectes de salut en menors de 15 anys.

Si llegim el document de la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria, “Competencias pediátricas específicas de atención primaria” podem veure el detall del que s’espera d’un pediatre que desenvolupa les seves funcions a l’atenció primària. També podem consultar el que es descriu que cal seguir en el programa específic durant la seva formació especialitzada, i podem veure que hi ha una petita rotació per l’atenció primària que no tots els residents acaben fent.

dilluns, 11 de setembre de 2017

Els valors de les persones en el final de la vida


Oferir una atenció apropiada a les persones en procés de final de vida és una de les grans llacunes de la medicina fragmentada. Aquest recull de posts, que tanca la recopilació d'estiu, pretén aportar-hi reflexió.


Traspassar dignament by Xavier Bayona
Sovint els professionals sanitaris ens enfrontem al procés evolutiu que condueix a una situació de fi de vida inevitable…
Llegir més


Final de vida: La mort de Lluís XIV (Albert Serra, 2016) by Antoni Peris
Es un plaer tancar l’any en aquest blog referint-me no només a…
Llegir més

divendres, 8 de setembre de 2017

Aportant més valor a la salut mental i a les persones fràgils


El grau de qualitat de l'atenció a la salut mental i a la fragilitat és una mesura de l'equitat i la solidaritat dels sistemes sanitaris, i per això aquesta temàtica sempre té un lloc en aquest blog.


Som tots malalts mentals? a propòsit d'Allen Frances by Jordi Varela
Allen Frances, psiquiatre professor emèrit de la Universitat…
Llegir més


Capacitat, entorn i diversitat: capgirant la visió del envelliment by Marco Inzitari 
Segons com es miri, es podria pensar que els professionals…
Llegir més

dilluns, 4 de setembre de 2017

Innovació i futur


Aquest recull els ofereix diverses opinions sobre els temes més calents que ara mateix ocupen els grups innovadors dels sistemes sanitaris: dades clíniques, big data i intel·ligència artificial.


El pacient el veurà ara, a propòsit d'Eric Topol by Jordi Varela
Eric Topol, Director de Scripps Translational Science Institute, va publicar el 2012 "The Creative Destruction of Medicine"…
Llegir més


El futur: un concepte sempre difícil d'abordar i actualment més by Josep M. Picas
Quan abordem temes relacionats amb el futur, sempre s'imposa…
Llegir més

divendres, 1 de setembre de 2017

Integrant serveis per superar la fragmentació


La fragmentació dels serveis sanitaris i socials és un greu problema estructural que està induïnt moltes de les ineficiències observades. Totes les veus reformistes proposen superar la situació amb més coordinació i més integració, però la realitat és tossuda i aquest assumpte està costant massa.


Millorar les urgències i els serveis del territori: defragmentant el sistema by Xavier Bayona
En diversos articles d’aquest blog es pot llegir que un dels…
Llegir més


Més serveis comunitaris per a les persones grans by Jordi Varela
The Guardian va convocar un grup d'experts i els hi va…
Llegir més


Innovació en l'atenció del pacient crònic complex by Pere Vivó
Fa anys que s'està produint una "seroconversió" en el sistema…
Llegir més

dimecres, 30 d’agost de 2017

Nova edició del curs online el 5 de setembre








El proper dimarts 5 de setembre, comença una nova edició del curs online (14,8 crèdits) i encara són a temps de matricular-se. La primera edició del curs va començar el febrer de l'any passat i ja l'han fet (o l'estan fent) 274 alumnes, amb un 96% de finalització i una valoració global de 3,7 sobre 4.

Si volen augmentar el valor de la seva pràctica i, al mateix temps, tenir una visió molt actualitzada de la gestió clínica, els aconsello que no se'l perdin.




dilluns, 28 d’agost de 2017

Analitzant reformes estructurals


Davant dels mals de la fragmentació de les organitzacions, hem llançat sis propostes (o reflexions) que tenen per finalitat augmentar el valor del que fem.


Digue'm com em pagues i et diré com em comporto by Pere Vivó
Cada vegada és més freqüent que els metges de família tinguin…
Llegir més


Ens podríem organitzar d'una altra manera? by Jordi Varela
Frederic Laloux, a "Reinventar las organizaciones", un llibre revelador, almenys per a mi, ens convida a repensar la manera…
Llegir més

divendres, 25 d’agost de 2017

El valor de de la recerca i la pràctica clínica



Importants novetats editorials i traduccions d'obres essencials han estat el motiu dels quatres posts que aquest curs hem dedicat al valor que la recerca aporta (o hauria d'aportar) a la pràctica clínica.


Experiència versus evidència, a propòsit de Ian Harris by Jordi Varela
El Professor Ian Harris, autor del llibre, "Surgery, the ultimate…
Llegir més


Els tractaments, a prova by Jordi Varela
L'altre dia, Xavier Bonfill i Iain Chalmers van presentar l'edició en català del llibre Testing Treatments. Better Research for Better…
Llegir més

dilluns, 21 d’agost de 2017

Millorant la qualitat i la seguretat per al pacient


La qualitat assistencial i la seguretat del pacient sempre ens han interessat i cada curs intentem aportar-hi punts de vista i novetats per mantenir viu el debat.


Allò que és vell no és enemic del que és nou: estàndards de qualitat per a les institucions sanitàries by Mª Luisa de la Puente
Llegir més


El cirurgià anglès, a propòsit de Henry Marsh by Jordi Varela
No fa massa vaig escriure sobre Ian Harris, un traumatòleg australià, després d'haver llegit el seu llibre "Surgery…
Llegir més


Els tres reptes de la qualitat: percepció, seguretat i adequació by Jordi Varela
La qualitat d’un producte és una qüestió subjectiva. Posem per…
Llegir més

divendres, 18 d’agost de 2017

Right Care des d’una perspectiva global


El 8 de gener d'enguany, The Lancet va publicar un monogràfic "right care" amb visió mundial. Donada la importància del document, des del blog li hem dedicat quatres posts amb la intenció d'aproximar-lo a més públic. A la recopilació també hi trobaran altres tres posts relacionats.


Ús inadequat de les grans estructures sanitàries by Jordi Varela
El sistema de provisió de serveis compta amb molts recursos…
Llegir més


Pràctica clínica inapropiada: els 10 millors articles de 2015 by Jordi Varela
Un equip d'experts, amb el lideratge de Daniel Morgan de…
Llegir més


Right Care: definició, zones grises i reversions by Jordi Varela
Una de les iniciatives de Right Care Alliance, liderada per Vikas Saini i Shannon Brownlee des del Lown Institute de Boston…
Llegir més