divendres, 18 d’agost de 2017

Right Care des d’una perspectiva global


El 8 de gener d'enguany, The Lancet va publicar un monogràfic "right care" amb visió mundial. Donada la importància del document, des del blog li hem dedicat quatres posts amb la intenció d'aproximar-lo a més públic. A la recopilació també hi trobaran altres tres posts relacionats.


Ús inadequat de les grans estructures sanitàries by Jordi Varela
El sistema de provisió de serveis compta amb molts recursos…
Llegir més


Pràctica clínica inapropiada: els 10 millors articles de 2015 by Jordi Varela
Un equip d'experts, amb el lideratge de Daniel Morgan de…
Llegir més


Right Care: definició, zones grises i reversions by Jordi Varela
Una de les iniciatives de Right Care Alliance, liderada per Vikas Saini i Shannon Brownlee des del Lown Institute de Boston…
Llegir més


Right Care: entre massa i massa poc by Jordi Varela
En el marc de la sèrie "Right Care" del Lancet, Donald Berwick, a "Avoiding overuse—the next quality frontier", afirma que…
Llegir més


Right Care: qüestió d'actitud by Jordi Varela
Continuant amb la sèrie "Right Care" de la revista Lancet, en aquest tercer post (recordo que "Definició, zones grises…
Llegir més


Right Care: com reduir el malbaratament by Jordi Varela
Aquest quart post, i darrer, relacionat amb la sèrie "Right Care" de la revista Lancet ("Definició, zones grises i reversió", va ser…
Llegir més


L'optimisme ancestral i la tempesta perfecta by Jordi Varela
L'optimisme dels pacients. Quan les persones emmalaltim, o tenim por de fer-ho, per regla general confiem en els metges i.…
Llegir més



Jordi Varela
Editor

dijous, 17 d’agost de 2017

Nova edició del curs online el 5 de setembre








El proper 5 de setembre, comença una nova edició del curs online (14,8 crèdits) i encara són a temps de matricular-se. La primera edició del curs va començar el febrer de l'any passat i ja l'han fet (o l'estan fent) 274 alumnes, amb un 96% de finalització i una valoració global de 3,7 sobre 4.

Si volen augmentar el valor de la seva pràctica i, al mateix temps, tenir una visió molt actualitzada de la gestió clínica, els aconsello que no se'l perdin.




dilluns, 14 d’agost de 2017

Apostant pel treball infermer


Magnetisme als Estats Units i treball comunitari a Holanda, projectes innovadors que posen en valor el treball infermer. A Espanya, en canvi, aquest curs tot ha girat al voltan de la prescripció.

Home sweet home i alguns aprenentatges més by David Font
Un  recent article de New England Journal of Medicine, explica que el Departament de Salut de Victòria, Austràlia, va anunciar…
Llegir més


Autogestió: la identitat de Buurtzorg by Jordi Varela
Frederic Laloux a "Reinventar las organizaciones" descriu les empreses teal-evolutiu com les que es basen en el creixement…
Llegir més

divendres, 11 d’agost de 2017

Promovent el debat professional


Els valors i la formació dels professionals han ocupat un lloc en el temari del blog, i fins i tot hem parlat del valor del salari. Aquest recull de cinc posts pretenen aportar-hi reflexió i debat.

Estan prou formats els metges per als reptes actuals? by Jordi Varela
La Dra. Margaret McCartney en el seu llibre "The Patient Paradox"…
Llegir més


Prendre decisions impopulars by Tino Martí
Estan per veure els efectes i la magnitud que tindrà l'onada de populismes que s'alcen a banda i banda de l'Atlàntic i de…
Llegir més


La formació dels metges i els valors by Gustavo Tolchinsky
El funcionament de les organitzacions sanitàries és complex, més enllà de les estructures arquitectòniques, mitjans tecnològics…
Llegir més

dilluns, 7 d’agost de 2017

Potenciant les decisions compartides


Durant aquest curs hem tingut l'ocasió d'escoltar a Barcelona Glyn Elwyn i Víctor Montori, les dues autoritats acadèmiques més destacades en decisions clíniques compartides, i alguns dels posts selecccionats han comentat les seves lliçons.

Guies de pràctica clínica versus decisions compartides by Jordi Varela
En un post del novembre parlava del clam per la fi de les guies…
Llegir més


El potencial de les decisions compartides by Jordi Varela
El projecte Essencial de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya va celebrar una Jornada de reflexió sobre el nivell…
Llegir més

divendres, 4 d’agost de 2017

Promovent l’atenció basada en les persones


Més enllà de la medicina de manual hi ha les persones. Cal, doncs, temps per escoltar-les i ganes de fer-ho. Aquests 6 posts aporten reflexió sobre una pràctica clínica més humana.


L'orientació al pacient: un servei de salut com a “servei” by Sophia Schlette
Fa uns anys, quan encara treballava per a Kaiser Permanente…
Llegir més


Excel·lència atenent la diversitat by Gustavo Tolchinsky
Quan parlem d'excel·lència a l'atenció sanitària podem estar fent-ho des de l'assistència que cada professional ofereix als seus…
Llegir més


El mite de la falta d'adherència by Cristina Roure
No és que no vulguin o no sàpiguen, és que no poden. Fa poc vaig llegir que un metge es lamentava que quan va començar…
Llegir més

dilluns, 31 de juliol de 2017

Fomentant pràctiques de valor


Els debats sobre les millors pràctiques, un dels temes nuclears del blog, ens han ofert 8 propostes durant el darrer curs, en les quals hi han participat molts dels nostres col·laboradors.

Per millorar la despesa s’ha de reduir el cost by Josep Mª Monguet
És prou conegut que el pressupost destinat als serveis de salut…
Llegir més


Sobrediagnòstic en depressió: hi ha portes que és millor no obrir by Andrés Fontalba
Ho avisava la jove Cecília als seus 13 anys a la genial pel·lícula…
Llegir més


Bypass i hemodinàmica coronaris: la quantitat importa by Jordi Varela
A l'article "Comparing hospital performance within and across…
Llegir més

divendres, 28 de juliol de 2017

Tot per al pacient sense el pacient?








Ara fa trenta anys, John Burnun, un internista de Tuscaloosa (Alabama), va escriure un article al NEJM sobre la moda i la pràctica clínica. Tenia poc més de seixanta anys i una llarga experiència clínica. Des d’aquesta perspectiva, deia que escapar de la moda de vegades és molt difícil: “la moda és un enemic seductor i poderós”. Alguna vegada m’ha passat pel cap pensar si tot això que estem fent al voltant de l’experiència del pacient no és també una moda, de la mateixa manera que la “medicina personalitzada” o la fascinació pel big data també ens poden fer pensar en la idea de moda.

Muir Gray recupera la idea de Thomas Kuhn de “canvis de paradigma” quan parla de les maneres diferents d’enfocar la qualitat assistencial. Donabedian insistia en l’estructura, el procés i el resultat (i també insinuava el paper de la qualitat percebuda). Per a Cochrane, el paradigma era l’efectivitat (i des d’aquesta perspectiva es prenien decisions, especialment en allò que fa referència a la distribució de recursos escassos).

dilluns, 24 de juliol de 2017

Millorant les experiències per als pacients



La primera recopilació d'estiu recull 6 posts que mostren el gran interès que hi ha, des de diferents focus, per millorar les experiències dels pacients.


El paternalisme de presentar el got mig ple o mig buit by Pedro Rey
En  anteriors entrades, tant Cristina Roure com Jordi Varela...
Llegir més


Provocant una epidèmia necessària by Anna Sant
Volia estrenar-me en aquest blog amb una reflexió que em va portar, ara ja fa uns anys...
Llegir més

divendres, 21 de juliol de 2017

Innovació (3.8). Suspens contundent









L’autoengany és la manera de no progressar. Fa uns anys (2006) em van convidar a fer la conferència d’inici de curs a una de les entitats de la UPC. Vaig parlar del dèficit en innovació que hi havia al nostre país, mostrant múltiples dades. El rector, que va parlar després, va fer el possible per desautoritzar-me, amb l’únic argument que a les universitats teníem una gran producció científica. Va quedar clar que no entenia la diferència entre la innovació i la producció científica acadèmica [1]. Doncs bé, deu anys després, estem pitjor, i no tant sols a Espanya, a Catalunya també. Ens podem seguir mirant el melic, però hem d’entendre que per fer un país innovador les illes d’excel·lència són imprescindibles, però no són suficients. 

La UE calcula des de fa anys l’índex d’innovació per països i per regions. Suspeníem el 2006 i seguim suspenent el 2016. Espanya és a 62 punts del màxim (Suècia), i a 44 punts del mínim (Romania). Catalunya [2] és a 77 punts de la millor regió i Estocolm a 65 de la regió menys innovadora, el nord-est de Romania. Euskadi, Madrid, Aragó o Navarra es troben en situacions semblants (taula 1). L’índex d’innovació es calcula fent servir 27 indicadors, i al llarg dels darrers 20 anys l'Innovation Scoreboard s’ha anat fent cada vegada més acurat. El mateix es pot dir del Regional Innovation Scoreboard.

dilluns, 17 de juliol de 2017

Recomanacions d'estiu: els 10 llibres més actuals de gestió clínica








La setmana passada els vaig oferir recomanacions dels 10 llibres que considero que han marcat els fonaments de la gestió clínica moderna (2006-2012), i ara toca el torn de les 10 obres més actuals, les que aporten arguments i reflexió als debats més vius (2012-2016). Doni'n un cop d'ull, remenin i triïn.


The Patient Paradox. Why Sexed Up Medicine is Bad for Your Health
Margaret McCartney (2012)
A la consulta dels metges de família cada cop hi va més gent, no perquè estiguin malalts, sinó perquè tenen por d'estar-ho


Critical Decisions. How You and Your Doctor Can Make the Right Medical Choices Together
Peter A. Ubel  (2012)
Quan les persones han de prendre una decisió important sobre la seva salut, els poden més les emocions que la racionalitat

divendres, 14 de juliol de 2017

Innovació centrada en el pacient







Tant en el sector sanitari com en la indústria, la innovació ha deixat de banda els antics paradigmes. Si abans es creaven productes i serveis sense comptar amb les necessitats de l'usuari final, ara es busquen noves maneres de resoldre els problemes de les persones, tenint en compte el context en què viuen, els seus desitjos, les seves pors i les seves inquietuds.

El Design Thinking o Pensament de disseny és la metodologia utilitzada pels dissenyadors com a estratègia per generar innovació. Tim Brown, professor de l'escola d'enginyeria de la Universitat de Stanford, va ser-ne l'impulsor amb un article publicat el 2008 a Harvard Business Review en el qual explicava la col·laboració dels professionals de primera línia de Kaiser Permanente en la reenginyeria del procés de canvi de torn d'infermeria. El resultat va ser beneficiós tant per a l'experiència del pacient com per a la vivència dels professionals. En aquest article del New York Times Opinionator s'expliquen altres projectes que Kaiser ha dut a terme aplicant el pensament de disseny.

dilluns, 10 de juliol de 2017

Recomanacions d'estiu: els 10 llibres bàsics de la gestió clínica moderna








Amb la intenció d'evitar que aquest estiu tinguin temptacions d'avorrir-se, he preparat una recopilació dels 10 llibres que, segons el meu entendre, en els darrers 12 anys han marcat els fonaments de la gestió clínica tal com l'entenem avui. Per a cadascuna de les propostes hi trobaran un enllaç a un post en el qual s'hi va fer la crítica.


La estrategia del océano azul. Crear nuevos espacios de mercado donde la competencia sea irrelevante
W. Chan Kim, Renée Mauborgne (2005)
Mítica obra (3,5 milions de llibres) que analitza la innovació que ha fet que certs projectes empresarials no tinguin competència possible. 


Els tractaments a prova. Millor recerca per millorar la salut
Imogen Evans, Hazel Thornton, Iain Chalmers, Paul Glasziou (2006)
Revisió àmplia de la difícil relació entre recerca i clínica



divendres, 7 de juliol de 2017

Spillover knowledge, l'assignatura pendent per a la innovació








El nostre sistema de salut és una font generadora d'innovació tecnològica en cadascun dels seus processos productius. Està present tant en la reenginyeria d'una acció quotidiana que optimitzi el temps a l'agenda d'un professional com en el disseny d'una eina que millori la seguretat del pacient o en les estratègies de consens de guies clíniques i millora de la comunicació entre diferents nivells assistencials. Qualsevol procés de canvi tecnològic o innovació sanitària travessa quatre etapes que descriuen el seu limitat cicle de vida.

La fase inicial o de desenvolupament sol succeir en un marc extern a la pràctica estrictament clínica. La tecnologia és dissenyada a escala institucional o bé en el si de comissions de treball interdisciplinàries que es formen en els equips sanitaris. L'actitud dels professionals que adopten aquesta nova tecnologia sol ser molt entusiasta fins i tot encara que hi hagi escassa evidència sobre la seva efectivitat.

dilluns, 3 de juliol de 2017

El valor del salari








El Dr. Hans Duvefelt, un metge de família suec que treballa a Maine, va dir en un article a "The Health Care Blog": "A algú se li acut que els bombers cobrin menys si el foc arrasa completament una casa? O que un inspector no cobri si el crim que investiga queda sense resoldre? O que un militar tingui una retallada de sou quan perdi una batalla? I ara imaginem que -continua-, malgrat estar-hi en contra, arribats al cas, s'haguessin de mesurar els resultats en salut. Quan un pacient hagi de ser reingressat, com s'esbrinarà quin dels diversos proveïdors de serveis ha fallat? I si la recaiguda d'un bronquític crònic no és deguda a cap errada de cap metge o infermera sinó a una entrada d'aire fred? Quina mena de burocràcia s'haurà de posar en marxa per mesurar tot això?" 

Els mals resultats dels pagaments per resultats

La direcció per objectius ha estat introduïda, a gairebé tots els serveis sanitaris del món, com un model que, per ell mateix, hauria de dinamitzar les encarcarades estructures sanitàries. Es va vendre, per part dels seus defensors, com un ham per pagar millor als que millor ho feien, qüestió que d'entrada sonava bé, però que a la pràctica no va funcionar, no només perquè els resultats en salut són influenciables per diversos factors, sinó perquè a molts clínics els és estrany haver de ser retribuïts per fer bé la seva feina.

divendres, 30 de juny de 2017

Prescripció no farmacològica, el tractament de primera elecció





L'activitat física regular, l'exercici dirigit, la prescripció social o les teràpies cognitives no fan miracles, però tampoc els fan els medicaments que es prescriuen diàriament a les consultes i, en canvi, els acceptem com un mal necessari destinant 1 de cada 5 euros que gastem en salut a pagar medicaments que no sempre es prenen, que no sempre produeixen els beneficis esperats, quan no produeixen més mal que benefici.

Resulta sorprenent que a la comunitat mèdica li costi tant acceptar el paper que les intervencions no farmacològiques i en particular l'activitat física haurien de tenir no només en la prevenció i el tractament de les malalties cròniques, sinó també per combatre la fragilitat, en una població envellida com la nostra que, a més, viu submergida en un estil de vida que després de la incessant recerca de la comoditat evita la realització de qualsevol esforç.

dilluns, 26 de juny de 2017

Pacients crònics i fràgils: més llits o més serveis?








Les persones amb malalties incapacitants en fases avançades, però també les fràgils, tenen una vida quotidiana feixuga. Moltes d'elles pateixen limitacions cognitives i hi ha activitats senzilles que ja no poden fer, se senten terriblement soles i es veuen abocades a la tristesa i a la depressió, sense oblidar que la pobresa és un fantasma que, quan hi és, ho complica tot.

Des del sistema sanitari pensem que coneixem bé aquestes persones perquè les hem anat tractant de les seves malalties cròniques, algunes d'elles durant molt de temps i, quan les dificultats es multipliquen, responem com sempre ho hem fet: amb més medicaments, més proves, més controls o més hospitalitzacions. Aquesta darrera opció, la d'augmentar els llits hospitalaris i sociosanitaris, l'hem anat modulant per a cada subgrup de pacients: convalescència, atenció pal·liativa, hospital de dia, llarga estada, residencia assistida, etc. I així hem anat bastint un entramat de recursos de lògica sanitària per on hi transiten persones, per a les quals els problemes de salut, amb tota probabilitat, ja fa temps que no són els prioritaris.