La xarxa de recursos de salut mental sempre ha estat un món a part, potser ara menys, però noves dades diuen que la integració de xarxes està lluny del que seria desitjable. Les raons per oferir serveis conjunts són diverses, i tot i que la reducció de l'estigma sembla la més important, ara
un estudi de Nuffield Trust, fet a l'àmbit anglès, revela que l'atenció que reben els malalts mentals dels seus problemes més estrictament físics de salut, està molt per sota del de la població general.
L'estudi parteix de dos grups de pacients: uns tenien hospitalitzacions prèvies per problemes mentals i els altres també tenien ingressos previs però per causes no mentals. L'anàlisi compara l'ús hospitalari d'ambdós grups entre 2009 i 2014 amb resultats preocupants.
Les persones amb malaltia mental han anat a les urgències hospitalàries 3,2 vegades més, i han ingressat a l'hospital per la via d'urgències 4,9 vegades més, però -aquí la sorpresa- només una cinquena part d'aquestes hospitalitzacions van ser degudes a problemes mentals. Seguint en la mateixa línia, si aquestes hospitalitzacions urgents es filtren pel criteri de les que són potencialment evitables, la diferència es manté molt alta, 3,6 vegades més, dada que avisa que el gruix d'aquestes hospitalitzacions excessives van ser degudes a patologies físiques que s'haurien pogut resoldre en un entorn comunitari o d'atenció primària. L'estudi dóna un munt de xifres més específiques, però totes van a petar al mateix lloc.