divendres, 16 de desembre de 2016

Prendre decisions impopulars


Estan per veure els efectes i la magnitud que tindrà l'onada de populismes que s'alcen a banda i banda de l'Atlàntic i de l'eix polític dreta-esquerra. El ministre de salut grec fumant en roda de premsa o el promès "repeal and replace" de Trump amb l'Obamacare són breus mostres del que està per venir.

Segons la Vikipèdia, el concepte de populisme deriva de poble i literalment denomina a l'estratègia dels corrents polítics que cerquen el suport de les classes populars. Tot i la tendència fugissera (gairebé malaltissa) a afrontar la realitat, tard o d'hora, populistes de dretes i d'esquerres es veuran obligats a prendre decisions que no resultaran simpàtiques al poble.

Premonitòriament, l'OMS va publicar el 2005 el resultat de la deliberació d'experts en política sanitària sobre les lliçons apreses en la implantació de reformes impopulars en salut pública just abans de la severa irrupció de la crisi econòmica de 2008. Tancar llits i hospitals a Àustria i Holanda, prohibir o restringir el consum d'alcohol i tabac a Bèlgica, Irlanda, Malta, Noruega i Finlàndia o introduir i ampliar copagaments a Eslovènia van ser les experiències de les que es van extreure els aprenentatges. Es reconeix que les raons que justifiquen aquestes decisions no són comparables. No és el mateix reduir l'oferta sanitària per disminuir la despesa, que prohibir fumar en bars i restaurants. No obstant això, la similitud en els efectes negatius que tenen sobre l'opinió pública justifica que siguin analitzades conjuntament.


L'informe recomana aplicar algun dels següents consells quan calgui prendre una decisió impopular:

  1. Argumentar amb millores en la salut i la qualitat i fugir d'explicacions econòmiques.
  2. Oferir compensació. Explicar el que la gent rebrà a canvi del que es va a perdre.
  3. Ser transparent. Qui pren la decisió? Com afecta els implicats?
  4. Evitar les decisions que es prenen d'una sola vegada. Dissenyar i proposar les decisions com a part d'un pla o estratègia més àmplia.
  5. El maneig dels temps és essencial. Dedicar prou temps al disseny d'un bon pla i a l'hora d'implementar-lo, fer-ho ràpid.
  6. Implicar tots els grups, tant afectats com beneficiats.
  7. No esperar l'afalac dels mitjans de comunicació per sòlids que siguin els arguments sanitaris. La premsa no és sempre neutral i pot estar influenciada per l'oposició a la reforma.
  8. Una mica de modèstia ajuda. Reconèixer incerteses i oferir-se a regular la implantació en funció dels resultats millora l'acceptabilitat de la decisió.
  9. Estar preparat per a canvis ràpids. El sentiment popular canvia ràpid de vegades i el que es veia com a oposició pot esdevenir acceptació.
  10. Estar preparat per afrontar crisi i efectes secundaris inesperats.
  11. Agafar-se a la bona evidència. Les dades objectives resisteixen millor el debat i eviten resistències
  12. Utilitzar exemples d'altres països ajuda a argumentar de forma més acceptable en el propi país.
  13. Implicar els professionals sanitaris.
  14. Ser valents.
Tot i que extretes d'una anàlisi macro de política sanitària, aquestes recomanacions també resulten pràctiques per al mesogestor sanitari. En definitiva, si s'han de fer l'harakiri polític, facin-ho evidence-based i, sobretot, que no els manqui el coratge.