divendres, 2 de desembre de 2016

Per millorar la despesa s’ha de reduir el cost


És prou conegut que el pressupost destinat als serveis de salut ha suportat una reducció acumulada bestial els darrers anys. És un fet no desitjable, però no es pot negar el mèrit d’haver patit i d’haver resistit la retallada, els professionals en primera instància i els usuaris a la seva pròpia pell. Trist però meritori.

El pressupost de salut difícilment serà molt millor a curt-mig termini perquè la conjuntura és la que és i per definició el dèficit públic té sostre. Lamentar-nos que no s’han gestionat bé els recursos durant les “vaques grosses” ara no porta enlloc. Tot i que sembli una contradicció, la gestió de la despesa no es podrà millorar si el sistema de salut i els usuaris, junts, no som capaços de llimar els costos evitables i que ens llasten. Només així podrem alliberar recursos i destinar-los a fer més eficient el sistema.


Els costos que es pot i convé evitar son diversos, però proposo que ens fixem en un aspecte que tot i que ha estat estudiat, potser no s’ha treballat amb prou intencionalitat. La qüestió és: ¿S’ha de tractar la manca de preparació dels pacients i el seu comportament inadequat com a factors d’augment injustificat del cost de salut? Expressat en altres termes: ¿És l’hora que els pacients assumeixin una major responsabilitat pel que fa a la seva pròpia salut? ¿Quan es parla de pacients es pensa en el conjunt de la societat? 

Fent una cerca informal a la literatura apareixen dades reveladores. Tot i que la majoria dels casos que venen a continuació fan referència a estudis fets als EUA, d'alguna manera les conclusions es podrien extrapolar a la nostra realitat. 

Obesitat / Inactivitat: El cost directe de la manca d'activitat física pot arribar a representar més del 2% de la despesa sanitària, mentre que el cost directe de la inactivitat i de l'obesitat junts podrien arribar a superar el 9% del pressupost del sistema de salut.

Substàncies: El 4% de la despesa de salut en fumadors majors de 45 anys és conseqüència del tabaquisme. Els costos de salut derivats de l’excés de consum d’alcohol poden representar una despesa equivalent a la derivada del tabaquisme. Les drogues il·legals només representen el 20% dels costos sanitaris derivats del total del consum de drogues. 

Contaminació: La contaminació de l'aire causa el 6% de la mortalitat total anual, i la meitat pot ser atribuïda al trànsit motoritzat.

Entorn de treball: Entre el 5% i el 8% dels costos sanitaris anuals poden ser atribuïts a les pràctiques de gestió a les empreses i a l’impacte, entre altres, de l’estrès dels empleats. 

Solitud: S’està treballant per mesurar el cost de la solitud

Podem trobar encara altres elements de cost que son tant o més rellevants com els que s’han enumerat abans. Quin extra-cost suposa el fet de ser un sense sostre? Quin impacte econòmic implica la manca de educació en salut (health literacy)? Quin cost suposa no mantenir una dieta equilibrada? Quin extra-cost es relaciona amb l’incompliment terapèutic?

Aquestes dades deixen poc marge de dubte i és hora que els pacients i la societat assumim la nostra responsabilitat en salut. Hi ha molta feina a fer, però és de la màxima urgència que algú es posi a liderar de veritat aquesta qüestió. Qui s’apunta?