divendres, 23 de setembre de 2016

El paternalisme de presentar el got mig ple o mig buit







En  anteriors entrades, tant Cristina Roure com Jordi Varela han parlat de com els biaixos cognitius, i en particular de la nostra dificultat per entendre el que realment signifiquen els càlculs probabilístics i com poden afectar a decisions importants sobre la nostra salut. Avui els vull mostrar un exemple, originalment degut als psicòlegs Daniel Kahneman i Amos Tversky, sobre la importància que pot tenir la forma en què es presenta la informació sobre la salut en aquells casos en que és necessari prendre una decisió clínica, ja que les diferents opcions possibles no tenen perquè tenir un resultat cert, sinó que hi ha incertesa. Perquè vegin millor la contradicció de la qual els parlo, els demano que després de llegir el següent paràgraf, s'aturin un segon a pensar i decidir, abans de llegir el paràgraf que ve a continuació.


Imagini que vostè és un gestor sanitari que ha de decidir entre dues possibles mesures davant l'explosió d'una epidèmia que s'espera que mati a 600 persones. La informació que té sobre les conseqüències de les dues mesures que ha d'escollir és la següent. Si decideix prendre la mesura A, sap amb certesa que 200 persones se salvaran. Si decideix prendre la mesura B hi ha una probabilitat de 1/3 que se salvin les 600 persones (i per tant, una probabilitat de 2/3 que no se'n salvi cap). Quina de les dues mesures triaria? Com li he demanat, aturi's a pensar-s'ho i escrigui-ho en un paper abans de seguir llegint.

Imagini ara que, davant de la mateixa epidèmia, ha de triar entre aquestes dues mesures, sobre les quals té la següent informació. Si tria la mesura C, 400 persones moriran. Si tria la mesura D, hi ha una probabilitat de 1/3 que no mori ningú (i una probabilitat de 2/3 que morin 600 persones). Quina de les dues mesures decidiria ara?

Havent llegit els dos paràgrafs probablement s'hagi adonat on és la contradicció: les mesures A i C són idèntiques pel que fa a les seves conseqüències esperades, de la mateixa manera que ho són les mesures B i D. No obstant això, és probable que vostè, igual que el 72% dels subjectes de múltiples experiments als quals se'ls demana decidir entre A i B, triï A, mentre que, igual que el 78% dels subjectes als quals es demana triar entre C i D , triï D. Com pot ser que es produeixi aquesta inversió de les preferències?

Kahneman i Tervsky van elaborar, a partir de senzills experiments, com el que els he mostrat l'anomenada "teoria prospectiva", que ens ofereix una explicació. Resumint breument, la teoria diu que els éssers humans patim més amb els esdeveniments negatius que el que gaudim amb els esdeveniments positius, el que ens fa comportar-nos com aversos al risc, mentre es tracti de coses positives, i en canvi ens convertim en amants del risc davant esdeveniments amb possibles conseqüències negatives. Quan hem de triar entre A i B molts de nosaltres valorem més la certesa de salvar 200 vides amb la mesura A que córrer el risc de prendre la mesura B, que amb una probabilitat baixa salvarà encara més gent. No obstant això, quan del que es tracta és d'assumir morts, triant entre C i D, tenim la consciència més tranquil·la arriscant-nos a prendre la mesura D (equivalent a la B), que amb baixa probabilitat aconseguirà que ningú morís, que prenent la mesura C (equivalent a l'A) que ens assegura sentir-nos responsables per la mort de 200 persones.

El problema que presenta aquest exemple no és tant el que mostra que els éssers humans siguem contradictoris, la qual cosa ja no ens sorprèn, sinó que obre la porta al fet que puguem ser manipulats a l'hora de prendre decisions, pel sol fet de com es presenten les mateixes. Aquesta capacitat de manipulació té especial importància a la pràctica clínica on, per exemple, en un entorn en el qual s'intenta impulsar la decisió compartida entre metge i pacient sobre quina pauta de tractament seguir, el metge pot continuar exercint el control ple sobre el pacient a través de presentar la informació de les possibilitats de curació o possibles efectes secundaris d'una forma positiva o negativa. Per això és important reconèixer que, si es vol realment afavorir la llibertat d'elecció davant situacions que per definició impliquen riscos, i amb ells probabilitats, cal o bé avançar cap a una major educació de les persones que reben la informació de manera que siguin capaces d'interpretar-la correctament sent conscients dels seus propis biaixos cognitius, o bé fer un enorme exercici d'honestedat i renunciar a aquest tipus de trucs, dedicant el temps suficient a que els altres entenguin d'una manera objectiva, i no esbiaixada pels nostres possibles interessos, les conseqüències esperables de les decisions, en alguns casos literalment de vida o mort, a les que poden enfrontar-se. O llibertat compartida d'elecció o paternalisme assentat en els majors coneixements de l'especialista. Però no em disfressin una cosa d'una altra.