dilluns, 27 de juny de 2016

8 propostes de futur per a l'atenció primària






L'atenció primària és la clau per a la bona marxa del sistema sanitari i per això cal promocionar-la, protegir-la, millorar-la i, sobretot, invertir-hi. Molts països estan immersos en processos renovadors de la seva atenció primària i, per això, cal estar atents a les aportacions que ens arriben, especialment les del Regne Unit, on l'atenció primària és molt semblant a la nostra. En un post anterior ja vaig analitzar un document del Royal College of General Practitioners que oferia una visió del paper dels metges de família el 2022 i, en aquest mateixa direcció, tinc a les mans un informe d'un comitè d'experts del National Health Service (Primary Care Workforce Commission) que ha elaborat un conjunt de propostes de reformes per reforçar el futur de l'atenció primària, més ampli que l'anterior, que es limitava a una visió corporativa.

8 propostes que ens poden ser útils

Algunes de les propostes de l'informe són molt específiques del model anglès, com per exemple les que fan referència a circumstàncies de treball dels General Practitioners, força diferents a les dels metges de família del nostre país. Altres, en canvi, convindria anotar-les, ja que l'entorn general de l'atenció primària és molt comparable, i d'aquestes n'he triat vuit:

1.Més comunicació amb els pacients. En aquest sentit el document fa dues propostes molt concretes: a) un bon triatge a partir de la demanda hauria de dirigir les persones al tipus de professional que més s'ajusti al seu problema, això faria que, per exemple, es pogués alliberar temps dels metges perquè puguin atendre millor les necessitats clíniques més complexes, i b) s'hauria d'oferir als pacients una adreça de mail del seu equip assistencial per resoldre de manera eficient les seves preguntes més freqüents.

2.Més equips multidisciplinars. Els metges i les infermeres s'han de deslliurar de càrregues burocràtiques i, per aquest motiu, cal augmentar les plantilles d'administratius i de professionals para-mèdics (el document no específica massa aquest punt). El lema seria: no calen més metges ni més infermeres, sinó que el que cal és que els professionals assistencials es dediquin tot el temps que tenen contractat a aportar valor a la salut de les persones en comptes d'ocupar-se en feines que no els pertoquen.

3.Més treball infermer comunitari. Els sistemes han d'invertir més en treball infermer domiciliari que garanteixi els serveis de manera continuada les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana. Els experts anglesos creuen que només així es podrien evitar les hospitalitzacions innecessàries de moltes persones grans amb fragilitats i cronicitats diverses.

4.Més funcions per als farmacèutics. Tant els farmacèutics comunitaris com els clínics haurien de tenir un paper més important, especialment en temes tan preocupants com la manca d'adherència a la medicació o la polifarmàcia dels pacients grans.

5.Més integració dels serveis socials. A més de desplegar serveis socials propis, l'atenció primària necessita tenir moltes més experiències de coordinació i d'integració amb els serveis socials comunitaris, tant els gestionats pels ajuntaments com els d'altres proveïdors.

6.Més temps per al treball en equip. L'elaboració de plans terapèutics individualitzats per als pacients amb necessitats socials i sanitàries complexes requereix que els professionals implicats tinguin el temps necessari per poder-se coordinar més del que ho fan ara.

7.Més comunicació amb els especialistes de l'hospital. Els metges i les infermeres de l'atenció primària han de tenir línia comunicativa oberta tant amb els especialistes com amb les plantes d'hospitalització. Les vies de comunicació poden ser diverses: la pròpia història clínica, el mail, el telèfon, les reunions telemàtiques, etc. Les barreres comunicatives actuals entre atenció primària i hospital ho empitjoren tot.

8. Més serveis pal·liatius. L'atenció als episodis de final de vida no s'hauria de cenyir als darrers dies de vida, sinó que s'hauria d'ampliar a l'atenció proporcionada a les persones que tenen un pronòstic de vida reduït. Per això cal ampliar aquests serveis i oferir-los des de l'atenció primària amb una atenció continuada real que inclogui nits i caps de setmana.


El Professor Martin Roland, President de Primary Care Workforce Commission, explica que l'orientació del grup de treball ha estat elaborar propostes per fer evolucionar una atenció primària que fins avui ha portat qualitat i ordre, a més d'haver garantit l'accessibilitat al sistema.




De la lectura del document n'he extret aquests 8 punts que, segons la meva opinió, poden reforçar els serveis de l'atenció primària en la direcció oportuna i, arribats a aquest punt, algú es preguntarà d'on sortiran els diners per a la imprescindible reforma de l'atenció primària. El meu suggeriment és que abans d'anar a trucar a la porta del Conseller d'Economia, del qual, malauradament, ja sabem la resposta, podríem escoltar els consells de John Wennberg, que diu que si furguem en el malbaratament de l'atenció als pacients crònics en els hospitals, segur que hi trobarem els fons imprescindibles per desviar-los cap al cantó correcte de la història (d'això en Wennberg en diu Llei de Sutton).


Jordi Varela
Editor