divendres, 27 de maig de 2016

Medicina de precisió en l’atenció a persones grans








Un dels reptes llançats pel President dels Estats Units, Barack Obama (215 milions de dòlars per al 2016), és la “Precision Medicine Initiative”, un concepte que va en contra del tractament enfocat al “pacient mig”.  D’acord amb aquesta iniciativa, com a primer pas, els tractaments oncològics s’orientaran a la genètica específica de la persona. Per això, en els últims temps, és recurrent fer referència al futur de l’oncologia com una “medicina de precisió”. Continuant amb l’oncologia, de moment, el sistema intel·ligent Watson (IBM) proveirà suport als oncòlegs per a una presa de decisions informada i ajustada, analitzant la història clínica dels pacients i cercant possibles opcions basades en l’evidència.

Davant d’aquesta perspectiva de “medicina de precisió” quasi matemàtica, i respecte a l’atenció a persones grans, sovint amb complexitat multifactorial (deguda a la multimorbiditat, a la fragilitat física i cognitiva i als factors psicològics, socials i d’entorn), l’aposta hauria de ser més contundent: les intervencions, també multicomponent, han de ser individualitzades, planificades i modulades en base a múltiples paràmetres. A continuació en detallo les principals:
  • Els aspectes biològics i clínics, amb la complicació afegida d’adaptar una evidència sovint derivada d’estudis fets amb “pacients tipus”, molt seleccionats
  • La vulnerabilitat de la persona i el pronòstic, que sovint es relacionen amb la fragilitat, avui en dia quantificable amb valoracions més o menys senzilles 
  • Els factors socials i d’entorn
  • Les preferències de la persona, que, si hem pogut fer un bon treball, s’han avaluat en situació d’estabilitat

A més a més, hem de fer tot això intel·ligible per compartir les decisions amb les persones i els seus cuidadors.

Aquest paradigma hauria de ser d’aplicació sistemàtica en la presa de decisions davant de la malaltia crònica avançada. També de cara al càncer, que el 2030 afectarà a les persones grans en un 75% dels casos, això serà clau. Cal afegir que diferents intervencions complexes molt prometedores, tant en prevenció com en tractament, es basen en un alt nivell d’individualització, com per exemple: 

Tinc l’objectiu descarat que estudiants de medicina brillants s’apassionin per la geriatria, perquè a la nostra societat li cal. Sovint, sabent que aspiren a l’excel·lència, o que la seva unitat de mesura poden ser sèries com el Dr House, els hi remarco que tractar persones grans pot ser més complex que fer senzillament de metge, ja que requereix saber molt de medicina, conèixer i contextualitzar l’evidència, saber avaluar la fragilitat, dominar habilitats no tècniques (comunicatives, etc), i sovint ser flexibles en les decisions. Si ho aconsegueixen, cap màquina els podrà substituir en diagnosticar o tractar, a curt termini. Ara, per a aquells que aspiren a fer molts diners, millor que optin per una altra solució!


                      Foto: Kasparov Vs Deep Blue