divendres, 1 d’abril del 2016

Les 10 peces de l'atenció primària d'alt rendiment

Ara fa 2 anys que Thomas Bodenheimer publicava "The Ten Building Blocks of High-Performing Primary Care" a l'Annals of Family Medicine. En aquest blog hem cobert diversos treballs de Bodenheimer relacionats amb l'experiència dels professionals a la quàdruple meta o amb la gestió de pacients amb necessitats complexes. Avui voldria centrar-me en la seva contribució a la definició de l'atenció primària d'alt rendiment, definició d'origen nordamericà aparellada a l'europea d'atenció primària forta que vam publicar l'any passat arran de l'informe de l'OMS "Building primary care in a changing Europe". Per això, s'ha dividit la revisió en dos lliuraments. La primera centrada en les 4 peces de base i la segona en les 6 peces restants.

Segons Bodenheimer et al, de les 10 peces que fan que l'atenció primària aconsegueixi l'alt rendiment, 4 són fonamentals en el sentit que formen la base sobre la qual edificar les restants.

Aquestes són les 4 peces fonamentals:







La primera peça la dirigeix ​​al canvi mitjançant el Lideratge implicat generador de visió i definidor d'objectius. La seva idea de lideratge és la del lideratge distribuït, present en múltiples membres de l'organització i capaç de ser après.

La segona peça és la Millora dirigida per dades gràcies a l'ús de tecnologies de la informació. No hi pot haver millora sense sistema de mesura i aquest és impossible sense dades. Però no n'hi ha prou amb tenir dades, cal identificar els indicadors adequats per mesurar la millora i la transformació cap als objectius fixats i cal compartir aquesta informació de manera que impliqui a tot l'equip en l'obtenció d'objectius.

La tercera peça és l'Assignació en contingents (panelització) com a sistema de gestió poblacional que facilita la relació terapèutica que millora la continuïtat i estableix l'associació pacient-equip. La versió més avançada requereix que els contingents ajustin la demanda esperada a la capacitat d'atenció segons la seva complexitat (estratificació poblacional). És interessant observar com s'evita de manera deliberada la idea d'assignacions individuals, la relació és pacient-equip.

La quarta i última peça fundacional és l'Atenció basada en l'equip. Aquí equip no és la idea que tenim en els nostres equips d'atenció primària sinó un subconjunt d'aquests que anomena "teamlets". Equips assistencials de 2 o més persones que combinen perfils professionals diferents (metges, infermeres, treballadors socials o especialistes en canvi d'hàbits) i que actuen com a referència contínua per al pacient. Els centres que han optat per tals configuracions, superen les tensions de treball interdisciplinar mitjançant la definició clara de funcions base, indicacions escrites, promoció d'una cultura de respecte i la realització de huddles diaris. Recordem que aquesta tècnica la vam veure en la promoció de pràctiques de seguretat clínica.

Lideratge distribuït, millora dirigida per dades, organització en contingents i atenció basada en l'equip no són els atributs clàssics de l'atenció primària que va definir Barbara Starfield, les 4 C: primer contacte, atenció continuada, comprensiva i coordinada. No obstant això, forgen els fonaments de la millora de l'atenció primària per mitjà dels seus principals recursos: coneixement, organització i informació. És interessant el reconeixement implícit als sistemes d'informació com a peça fonamental de l'arquitectura del canvi així com el gran repte d'aconseguir el veritable treball en equip interdisciplinari.

En la propera entrega veurem els 6 blocs restants que inclouen les 4 C de Starfield i culminen en el "model del futur" de Bodenheimer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada