dilluns, 14 de març de 2016

Assaig del paracaigudes: a propòsit de les artroplàsties de genoll








El concepte "assaig del paracaigudes" s'ha adoptat per visualitzar que quan un tractament és realment efectiu potser no cal invertir diners a demostrar el que tothom sap, de la mateixa manera que a ningú se li acudiria fer un assaig sobre l'eficàcia dels paracaigudes. The New England Journal of Medicine ha publicat un assaig clínic (Skou 2015) que avalua l'efectivitat clínica de les artroplàsties de genoll, i l'editorialista de la revista es pregunta: Calia fer-lo? Els recanvis dels genolls artròsics són un dels avenços més significatius de la medicina moderna. Tothom sap que moltes persones grans que abans no podien sortir de casa, invalidades pel dolor, ara no només surten cada dia a la plaça, sinó que quan poden se'n van de creuer. Vist així, no és aquest un "assaig del paracaigudes"? Un malbaratament?

L'assaig clínic de Skou va partir d'un grup de 100 pacients amb artrosi simptomàtica del genoll, la meitat dels quals van ser intervinguts de recanvi total de l'articulació amb rehabilitació posterior durant un any, mentre que l'altra meitat van seguir un tractament no quirúrgic, també de dotze mesos, a base de fisioteràpia, dieta, plantilles i analgèsics. Com era d'esperar, els resultats van ser clarament favorables a la cirurgia, però la sorpresa del treball, almenys per a mi, va ser que en el grup de teràpia mèdica, el 68% dels pacients van reduir el dolor, enfront del 85% dels intervinguts. Per altra banda, com és natural, en el grup quirúrgic hi va haver algunes complicacions: tres trombosis de venes profundes, una infecció de ferida, una fractura supracondílea i tres episodis de rigidesa articular que van requerir manipulació amb anestèsia.

Per a la majoria de persones amb dolor articular invalidant, la cirurgia és clarament l'elecció, i així, fins i tot, ho va ser també per a molts dels pacients del grup no quirúrgic de l'assaig, un cop superat el període de supervisió dels dotze mesos. Però, a part de les complicacions esmentades, s'ha de saber que l'artroplàstia no té un èxit universal. En aquest treball ja hem vist que el dolor no desapareix en un 15% dels casos, però és que altres estudis avisen que hi ha un 20% de persones que continuen amb dolor sis mesos després de la intervenció.

L'artroplàstia és una elecció preferent per a l'artrosi invalidant dels genolls (però no un paracaigudes), i els metges de família i els traumatòlegs han de saber explicar els pros i els contres de les opcions terapèutiques, i el que és més important, han de saber escoltar els pacients, perquè en això del dolor cada persona és un món.

Posted by Jordi Varela, editor