dilluns, 22 de setembre de 2014

Contradiccions de la medicina d'avui segons la Dra. McCartney








La Dra. Margaret McCartney, metge de família escocesa i col·laboradora habitual del BMJ, és l'autora del llibre "The Patient Paradox", una obra amb visió científica crítica escrita des del consultori. Segueixo regularment les aportacions de la Dra. McCartney i dos tweets d'ella ja han estat seleccionats tweet de la setmana en aquest blog: "Càncer: són oportunes les metàfores militars?" i "Si no morim de càncer, de què ho farem?" El 17 de juny vaig tenir l'oportunitat de sentir-la a la conferència inaugural de la Jornada de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica. La tesi del seu discurs: "Too much medicine for the well and not enough for the sick" em va semblar oportuna i per això em vaig decidir a llegir el seu llibre; i els avanço que m'ha agradat tant, que si fos editor, ara mateix encarregaria la seva traducció.

Quina és la paradoxa a la qual fa referència la Dra. McCartney?

Aquesta paradoxa no és ni més ni menys que la tesi del seu discurs de Barcelona. Si estàs malalt has de ser persistent per rebre l'atenció adequada (demanar hora al metge de família, veure't limitat a un temps escàs per explicar-li què et passa, suportar llistes d'espera per rebre atenció especialitzada, etc.). Però si et trobes bé, llavors la situació és inversa, i entres en risc de sobreactuació sanitària, com per exemple que en un cribatge o en una revisió et col·loquin el cartell de pacient, o de pre-pacient, o d'estar en situació de probabilitat de ser-ho i, en conseqüència, rebis tractaments preventius per alguna patologia que mai tindràs, o que siguis tractat per combatre alguna malaltia que no tens.

La llei de l'assistència sanitària inversa va ser descrita per primera vegada a Lancet per Julian Tudor Hart, un metge de família gal·lès, l'any 1971. Segons ell: "La disponibilitat de rebre bona medicina té tendència a variar de manera inversa a la necessitat. Aquesta llei opera completament quan l'assistència sanitària està exposada a les forces del mercat".

Guia de temes tractats a "The Patient Paradox" (per animar-los a la lectura)

L'autora defensa una pràctica mèdica que sàpiga valorar riscos i beneficis de manera conjunta amb els pacients, que eviti medicalitzar persones sanes, que practiqui la continuïtat assistencial en front de la fragmentació, que es concentri en les activitats clíniques provades i que abordi el final de vida dels pacients de manera clara i honesta.

Segons ella els reptes per a un metge de família d'avui són monumentals: la indústria relacionada inverteix, innova i pressiona per la quota de mercat; les associacions de pacients actuen, sota aquest influx, sovint com associacions de consumidors i, d'acord amb això, els partits polítics prometen, en campanya, activitats preventives d'efectivitat dubtosa.

No es perdin els exemples de consultori de la Dra. McCartney: la seva indignació quan un pacient li reclama les proves a les quals li han dit que té dret, o la seva irritació amb el govern quan ha d'atendre una pacient amb depressió, mentre la pantalla li recorda que hauria de programar-li una citologia si vol cobrar els objectius.

En resum: excel·lent llibre per als amants d'una pràctica clínica de criteri independent, amb reflexions oportunes per als metges de família que estimen l'ofici. Un al·legat en defensa de la sanitat pública i en contra del mercadeig del que la Dra. McCartney anomena "sexed up medicine". Un text professional i crític.