dimecres, 30 d’abril de 2014

The Health Systems and Policy Monitor (HSPM)








Recentment he descobert un nou recurs de l’European Observatory on Health Systems and Policies que es va posar en funcionament a finals de l’any passat.

Es tracta del Health Systems and Policy Monitor (HSPM), una plataforma amb informació detallada sobre els sistemes sanitaris europeus amb actualitzacions de les reformes que s’hi produeixen i que permet comparar dades entre països. 




En realitat, el què fa el HSPM és fer més accessibles els Health Systems in Transition (HiT) reviews, els clàssics informes per països d’aquest Observatori redactats per experts de cada país amb la descripció detallada dels seus sistemes sanitaris. El web també dóna accés als articles del Health Policy Journal.

dilluns, 28 d’abril de 2014

Infermeres: (+) formació (-) càrregues de treball = (-) mortalitat








Ara fa uns mesos, Mireia Subirana, Directora de Cures del Consorci Hospitalari de Vic, ens explicava en un post els resultats de la seva tesis doctoral que es podria resumir en: "més dotació infermera i més formació (a les plantes d'hospitalització) estava relacionat amb millors resultats clínics", i en aquesta línia, The Lancet acaba de publicar els resultats d'un estudi observacional retrospectiu que ha explorat si els nivells formatius de les infermeres i els ratis de càrregues de treball podien influir en la mortalitat de pacients ingressats per a intervencions quirúrgiques programades de complexitat mitjana

Es tracta d'un treball important desplegat a 300 hospitals de 9 països europeus que ha comptat amb una enquesta feta a 26.516 infermeres i una anàlisi de 422.730 episodis quirúrgics d'ingrés hospitalari. Malgrat les dificultats metodològiques naturals d'un projecte d'aquestes característiques, es pot considerar que es tracta d'un estudi rigorós.

divendres, 25 d’abril de 2014

Right Care: reunions a Barcelona i Madrid






Shannon Brownlee, autora del llibre "Overtreated" i Vicepresidenta de "Lown Institute" ha dictat recentment una conferència a Barcelona, en el marc de la Jornada "Aliança professional per a una pràctica clínica de més valor" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, i una altra a Madrid en el "Seminario internacional de seguridad del paciente y excelencia clínica" organitzat per idcsalud. I de tornada, en el seu compte de twitter, ha aparegut aquest missatge (que tradueixo i pesplego acrònims):

"Després de les dues conferències, he après que a Espanya tenen un excel·lent sistema sanitari i, malgrat això, també pateixen el fenomen de la sobreactuació clínica, especialment en els episodis de final de vida, i a més els metges de família no tenen prou temps per atendre els pacients."

dimecres, 23 d’abril de 2014

Medicina low cost "made in India"




El passat 25 de febrer es va inaugurar a les Illes Caiman el primer edifici del complex hospitalari Health City que preveu anar creixent fins arribar als 2.000 llits, ser acreditat per la JCI, oferir tota mena de serveis de salut terciaris avançats i, fins i tot, endegar la seva pròpia universitat. Però el que crida realment l’atenció de tot això és l’origen de la iniciativa, que no és altre que la innovació en el model de negoci de salut que ve de l'Índia. Entre 2001 i 2012, Narayana Health, un projecte impulsat pel Dr. Devi Shetty, ha evolucionat des d’un hospital de 300 llits a Bangalore a un conglomerat de 6.000 llits repartits en 17 hospitals, 80.000 pacients i 3.500 intervencions al mes. I ara han fet el salt a les seves antípodes per entrar al mercat global, oferint a hora i mitja de vol des dels Estats Units operacions a cor obert, pròtesis o neurocirurgia, per un preu evidentment molt competitiu.

Al novembre de 2013, quatre mesos abans d’obrir l’hospital de les Illes Caiman, els professors Vijay Govindarajan (Dartmouth College) i Ravi Ramamurti (Northeastern University) van publicar a Harvard Business Review un article francament inspirador, Delivering world-class health care affordably, en el que exposaven el què, el com, el quan i el perquè d’aquest brillant projecte, que els autors interpreten com una barreja de síndrome de Sputnik i orgull patriòtic. Mentre al nostre país és políticament incorrecte fer servir els termes negoci i salut dins la mateixa frase, els indis, molt més necessitats, ara inventen el low cost en medicina, que no és altre cosa que una necessitat convertida en virtut. En aquesta circumstància, l’excel·lència en innovació és en bona part el resultat d’haver de fer front a les necessitats de salut d'una extensa població, una part de la qual viu en situació d'extrema pobresa. 

dilluns, 21 d’abril de 2014

Lideratge: dificultats i reptes










Els gerents dels consorcis del National Health Service semblen ara una espècie en extinció, diuen els de King's Fund. Els polítics els han exigit retallades, i ells han patit de valent per aconseguir que els seus centres mantinguin els nivells assistencials requerits. La conseqüència: un degoteig de gerents de primer nivell que han anat desapareixent del sistema públic.

En el primer dels documents de referència, aquell que té per subtítol "No més herois" (el de color verd) es descriu l'estil del que hauria de ser un nou lideratge, més enllà de l'acompliment preceptiu dels objectius marcats pels dels de dalt. Els gerents, es diu en el text, de cara endins són essencials per aconseguir que metges, infermeres i altres professionals sanitaris puguin fer la seva feina amb qualitat. El nou lideratge ja no hauria de correspondre només al gerent, l'heroïcitat ja no té sentit. Per això ara cal que hi hagi líders estesos per tota l'organització, líders que estiguin presents a tots els racons de tots els pocessos i que, sobretot, sàpiguen implicar els professionals en la gestió dels recursos, però també que afavoreixin la participació dels pacients en les decisions que els afecten.

divendres, 18 d’abril de 2014

Final de vida: com evitar hospitalitzacions?






Moltes persones són enviades a l'hospital per ser ateses durant els avatars clínics i les descompensacions que pateixen en els darrers mesos de vida. Tots som conscients que aquest assumpte no el resolem bé, però, en canvi, l'hem estudiat ben poc. Què aporten aquestes hospitalitzacions? Es podrien evitar?

La revista Palliative Medicine acaba de publicar una oportuna enquesta dirigida als metges de família holandesos amb la finalitat de saber què en pensen de les hospitalitzacions de final de vida dels seus propis pacients. I els resultats són prou suggerents:

dimecres, 16 d’abril de 2014

Mai no tocaré el violoncel com ho feia Jacqueline du Pré








Per ser franc, he de reconèixer que sóc un bon exemple de “muldideficiències”. No tolero la lactosa (no sóc conscient d’haver begut mai un got de llet), el meu gust artístic és miserable (confesso que m’avorreixen les grans pinacoteques) i la meva (mala) oïda musical és paradigmàtica... entre d’altres deficiències. Potser de totes elles les que més greu em saben són les que fan referència a l’oïda musical. Ara bé, malgrat tot, sé reconèixer quan sento alguna cosa excepcional. No té gaire mèrit, és com dir que sense saber res de futbol hom identifica Messi o Cruyff com a jugadors excepcionals.

Diuen que Jacqueline du Pré (1945-1987) va ser una de les millors violoncel·listes del segle XX. Hi ha interpretacions memorables, com la que podeu veure amb el seu marit, Daniel Baremboim (primer video) o la seva interpretació del Concert per a violoncel d’Elgar (segon video) que es considera de referència. Als vint-i-vuit anys es va retirar a causa de les limitacions relacionades amb l’esclerosi mútliple i va morir als quaranta dos. És fàcil identificar du Pré com una violoncel·lista excepcional.



dilluns, 14 d’abril de 2014

Càncer colo-rectal: estratègies de prevenció








El càncer colo-rectal és el tercer càncer en freqüència entre els homes i el segon entre les dones. La majoria d'aquests càncers es desenvolupen a partir de pòlips adenomatosos en un període que pot ser de deu anys o més. Aquesta llarga progressió dóna marge suficient per abordar estratègies preventives amb nivells raonables d'efectivitat, en un context d'una mucosa on la presència de pòlips és força freqüent, tot i que només alguns d'ells evolucionaran cap a la malignitat.

La colonoscòpia és una tècnica que s'ha mostrat efectiva en la reducció de la mortalitat per càncer colo-rectal, però a ningú se li escapen les dificultats d'aplicar de manera extensa aquesta tècnica, donada la baixa adherència a les crides i els elevats costos del programa, sense oblidar els efectes secundaris inherents a la pràctica de la colonoscòpia. Per aquest motiu m'ha semblat oportú l'estudi que lideren el Dr. Enrique Quintero (Hospital Universitario de Canarias) i el Dr. Antoni Castells (Hospital Clínic) que compara, en un assaig clínic prospectiu amb més de 50.000 persones cridades, la pràctica d'una colonoscòpia una sola vegada amb l'anàlisi d'una mostra fecal (amb test immunoquímic) cada dos anys. El treball té una previsió de seguiment de 10 anys, i el seu objectiu és mesurar l'impacte en termes de mortalitat evitada, i tot i que ara està en plena evolució, New England els ha publicat un informe de progrés.

divendres, 11 d’abril de 2014

Crònics complexos: avenços en finançament a UK






El tweet de Chris Ham, Director de King's Fund, ens porta a un article de Sam Everington a The Guardian, el qual tracta de noves experiències de finançament (commissioning) als serveis comunitaris desplegats per atendre crònics complexos al propi domicili, fins i tot en els episodis d'exacerbacions clíniques, i evitar-los-hi, d'aquesta manera, hospitalitzacions probablement poc recomanables.

El paisatge que il·lustra l'article correspon al comtat de Tower Hamlets, lloc on s'està desenvolupant un programa coordinat amb metges de família, infermeres d'atenció primària, serveis socials, especialistes de salut mental i altres serveis comunitaris. Aquests equips de Tower Hamlets, quan aborden l'atenció a pacients crònics complexos, tenen capacitat per desplegar serveis d'hospitalització a domicili, d'acord amb els plans terapèutics individualitzats discutits i aprovats a les sessions socio-clíniques mensuals.

dimecres, 9 d’abril de 2014

Vents del Bàltic per a l'eSalut



L'anunciat estudi de la Comissió Europea sobre l'eSalut a Europa ja és aquí. El passat 24 de març es va publicar el European Hospital Survey: Benchmarking Deployment of eHealth Services (2012-2013) on es compara per primera vegada a nivell comunitari l'estat de salut de l'eSalut, és a dir, la situació de la informatització en sanitat.

Per interpretar correctament els resultats convé observar alguns aspectes del mètode d'avaluació que, sens dubte, condicionen les conclusions. En primer lloc, es tracta d'un qüestionari autodeclaratiu dirigit a responsables de sistemes d'informació. En segon, la comparativa se centra en l'àmbit hospitalari encara que els sistemes avaluats puguin tenir un abast més gran, com és el cas de les derivacions o la prescripció electrònica. En tercer, les respostes per país tenen nivells de representativitat molt heterogenis. Finalment, les qüestions s'adrecen a mesurar la disponibilitat (existència) i ús (accés). No es mesuren doncs els canvis en els processos ni en els resultats. És un enfocament eminentment d'infraestructura.

dilluns, 7 d’abril de 2014

Model de crònics: les claus wagnerianes








Chris Ham, Director de King's Fund, entrevista Edward Wagner, Director emèrit de MacColl Center for Healthcare Innovation Group Health Research Institute i promotor del model d'atenció als pacients crònics (Chronic Care Model o CCM). Com que penso que s'ho val, m'he permès fer-ne una transcripció i un quadre resum. No els decebrà.




Ham: D'on li van venir les idees per crear CCM?

Wagner: De la meva pròpia pràctica clínica. Per mi era frustrant veure com metges ben preparats i benintencionats, quan s'havien d'enfrontar a l'atenció als pacients crònics, no aconseguien bons resultats, mentre que ja començàvem a tenir evidència que fent les coses d'una altra manera, els pacients podien entendre més bé què els hi passava i els resultats clínics podien millorar. I per aquest motiu vaig creure que havíem d'aconseguir comunicar aquestes novetats als metges.

divendres, 4 d’abril de 2014

Cheklist quirúrgic: una garantia qüestionada






El tweet de la Dra. Elvira Bisbe, anestesiòloga de l'Hospital del Mar i Vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, ens avisa que New England ha fet saltar la sorpresa: un estudi a Ontario, desplegat a 101 hospitals i amb més de 200.000 casos, ha revelat que l'aplicació del cheklist quirúrgic no redueix complicacions ni mortalitat de manera significativa.

Amoïnat per la troballa, he agraït que el tweet de la Dra. Bisbe m'hagi conduït a The Incidental Economist on Atul Gawande, el pare del checklist quirúrgic, escriu el contrapunt de la notícia. Recordin que el Dr. Gawande (autor del llibre "The Checklist Manifesto") va liderar l'equip que fa 5 anys ens va convèncer a tots que amb l'aplicació d'unes comprovacions sistemàtiques a quiròfan, amb el pacient encara despert, les complicacions es reduïen en un 35%, i la mortalitat en un 47%. Val a dir, a favor seu, que diversos estudis posteriors, com ell mateix s'encarrega de ressaltar, han anat en la mateixa línia de: "checklist quirúrgic = més garanties".

dimecres, 2 d’abril de 2014

La paradoxa de la informació









Com és prou conegut, ens enfrontem a una època en què la quantitat d'informació que es produeix i la facilitat d'accés supera, en molt, la nostra capacitat d'assimilació. Quan centrem aquest tema al sector salut, ens trobem amb un conjunt de paradoxes que probablement no tenim ben solucionades, ja que segurament ens seguim comportant amb els mateixos patrons amb els quals hem conviscut històricament i que ja deuen formar part de la nostra condició humana.

Em sembla d'interès comentar aquest tema en els dos aspectes que més es relacionen amb l'activitat assistencial diària, tant de professionals com de pacients. Abordant el tema dels professionals em sembla oportú comentar una anècdota que crec exemplar. Fa poc vaig participar en un grup d'anàlisi del paper de la infermera a l'esclerosi múltiple. El grup estava format per infermeres hospitalàries, case managers de l'NHS i infermeres d'atenció primària, i una d'elles, bona professional, va comentar, davant la sorpresa de tots, que quan es va trobar davant el primer pacient amb esclerosi múltiple va haver d'anar a consultar la Viquipèdia. Curiosament, o no, fa un mes, l'empresa de consultoria Advisory Board Company es va fer ressò d'un estudi de l'Institute for Healthcare Informatics, que deia que un 50% dels metges americans consultava la Viquipèdia. I si ens referim als pacients, fa anys que venim parlant de la qualitat, comprensibilitat i adequació de la informació que els proporcionem amb conceptes interessants com health literacy (coneixement sobre salut dels pacients).