dilluns, 8 de juliol de 2013

Gestió infermera de la demanda a l'atenció primària



La gestió infermera de la demanda té per objectiu donar resposta, dins de l'àmbit de la professió infermera, a persones que acudeixen a un centre sanitari amb un problema de salut que necessita atenció preferent. Aquesta actuació clínica cal diferenciar-la del triatge infermer dels serveis d'urgència, on s'ofereix: recepció, acollida i classificació del problema plantejat, sense cap activitat clínica addicional.


L'any 2005, el Centre de Salut de Can Bou a Castelldefels, gestionat per CASAP (un consorci públic ICS - Ajuntament) va posar en marxa una experiència pionera de gestió infermera de la demanda i per això va preparar una "Guia d'intervencions infermeres" amb la següent classificació de grups:
  1. Problemes de salut en els quals la protocol·lització permet que les infermeres siguin les que finalitzen el procés clínic i, per tant, elles mateixes són les responsables de la recepció dels malalts i de la resolució dels problemes de salut.
  2. Problemes de possible intervenció d'urgència en els quals les infermeres són autònomes només en la primera part de l'algoritme. Després hi ha un punt del protocol on intervé el metge.
  3. Problemes de salut que precisen una valoració inicial de gravetat per part de la infermera, prèvia a la intervenció del metge.

En el següent article signat per un equip de CASAP es pot veure la taula de signes i símptomes d'acord amb els tres grups de demanda previstos. Amb posterioritat, els grups 2 i 3 es van fusionar. Per a persones interessades es pot consultar una guia en pdf (CASAP 2012) més completa i actualitzada.

Atención Primaria 2008;40(8):387-91 



Un any després d'aquest projecte, l'ICS en va desenvolupar un de característiques semblants, amb 16 protocols d'adults i 7 de pediàtrics, i el va introduir a la direcció per objectius de les infermeres d'atenció primària.

Avaluació

Un assaig clínic (FIS - Iglesias 2013) fet a diverses àrees bàsiques de salut catalanes ha demostrat que aquests programes tenen una resolució del 86% amb un nivell de satisfacció dels usuaris comparable al de les visites resoltes pels metges. Diversos estudis anglesos fets en el mateix sentit donen resultats semblants al d'aquest FIS, malgrat que afegeixen que la gestió infermera de la demanda aporta més educació sanitària (Rashid 2010) i, lògicament, és més barata que la feta pels metges (Hollinghurst 2006).

Alba Brugués, infermera i adjunta a Direcció de CASAP, i Iris Lumillo, infermera especialista en infermeria familiar i comunitària, expliquen en el vídeo el projecte de gestió infermera de la demanda que han pilotat des del seu centre i ens fa una valoració dels resultats obtinguts:




Discussió

El nostre model d'atenció primària, que té tantes virtuts, presenta un desequilibri pel que fa a la distribució de funcions professionals. Em refereixo a que és massa metge-dependent. No en va les estadístiques de l'OCDE diuen que Espanya, amb una ràtio de 1,4 infermeres per cada metge, està molt per sota de la mitjana dels països industrialitzats (2,8), o dels països més avançats com Regne Unit (3,6) o Canadà (4,4).

Per tant, tenir una oferta més proporcionada d'infermeres és un signe de major equilibri professional del model. Els equips d'atenció primària dels dos països esmentats es caracteritzen perquè les funcions del metge estan més preservades. Es procura que els administratius es facin càrrec de totes les qüestions administratives, que les infermeres siguin el màxim de resolutives d'acord amb les seves funcions i capacitats, i que quan un malalt tingui accés al metge de família ho faci perquè s'ha considerat que l'actuació clínica del metge serà oportuna.

El model de gestió infermera de la demanda, que Alba Brugués i Iris Lumillo presenten en aquest post, fomenta el treball en equip, implica els administratius en els circuits més clínics, és resolutiu, redueix esperes i és més eficient. A veure, doncs, si no ens distrèiem i som capaços d'estendre'l sense complexos ni corporativismes mal entesos.


Bibliografia

Iglesias B, Ramos F, Serrano B, Fàbregas M, Sánchez C, García MJ, Cebrian HM, Aragonés R, Casajuana J, Esgueva N; PIPA Group. A randomized controlled trial of nurses vs. doctors in the resolution of acute disease of low complexity in primary care. J Adv Nurs. 2013.

Rashid C. Benefits and limitations of nurses taking on aspects of the clinical role of doctors in primary care: integrative literature review. J Adv Nurs. 2010;66(8):1658-70.

Hollinghurst S, Horrocks S, Anderson E, Salisbury C. Comparing the cost of nurse practitioners and GPs in primary care: modelling economic data from randomised trials. Br J Gen Pract. 2006;56(528):530-5.

 
El dijous d'aquesta setmana està prevista la presentació pública del 5è informe de la Central de Resultats promogut per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, i per aquest motiu he previst, en el post del dilluns 15, parlar d'aquest nou lliurament de la Central de Resultats, un exercici avançat de transparència del sistema sanitari català.


Jordi Varela 
Editor