dilluns, 30 de desembre de 2013

Alineació d'objectius assistencials

En el post de la setmana passada els mostrava les bondats de la coordinació i les dificultats de la integració, sempre, esclar, en el plànol dels models organitzatius. Ara crec, però, que convindria entrar en un altre nivell més intern, el del procés clínic, i per això vull destacar que, al marge de models, l'alineació d'objectius assistencials és el pas clau per millorar resultats clínics. I per il·lustrar què vull dir he pensat en un exemple. Imaginin-se que un metge d'urgències atén una persona que s'ofega i, com no pot ser d'una altra manera, el seu objectiu ha de ser reduir el problema clínic i afavorir que el pacient recuperi la normalitat respiratòria quant abans millor, però si resulta que aquell pacient és un crònic complex, la qüestió serà que aquest metge, a més a més, hauria de tenir en compte que la seva acció s'ha d'inserir en el model wagnerià de la cronicitat: Quines són les circumstàncies d'aquest pacient? Viu sol? Quantes recaigudes està tenint darrerament? Hi ha un equip professional que s'ocupa d'ell de manera continuada? Puc contactar amb ells? De la resposta a aquestes preguntes dependrà que les actuacions que s'emprenguin, després dels diurètics i l'oxigen, siguin realment efectives i que el sistema en el seu conjunt sigui capaç de millorar la qualitat de vida d'aquella persona.

Per als que no estan avesats a la terminologia, i als conceptes de la cronicitat, permetin-me un breu recordatori del model "Chronic Care Model" atribuït a Edward Wagner, Director emèrit de MacColl Center for Health Care Innovation:

divendres, 27 de desembre de 2013

Ensenyant als pacients a fer la pregunta oportuna






Peter Ubel és metge de professió i investiga a la Universitat de Duke, a North Carolina, principalment en matèria de condició humana i la seva relació amb la salut, la felicitat i en general la manera com funciona la societat. És l'autor del llibre "Critical Decisions".

Aquest tweet que veuen l'he escollit perquè ens porta a un blog de la revista "Cancer Today" de la American Association for Cancer Research on s'afirma que fer la pregunta encertada pot ajudar als pacients que pateixen càncer metastàsic a entendre els riscos i els beneficis dels tractaments i a formular els seus objectius personals de manera més apropiada. La quimioteràpia pal·liativa pot fer millorar les condicions de vida dels malalts metastásics, però un cop el càncer s'estén, les decisions terapèutiques esdevenen cada cop més complexes, les converses entre metge i pacient són cada cop més emocionals i les estadístiques poden fins i tot confondre.

dilluns, 23 de desembre de 2013

Coordinació, integració

Cadascun dels nivells assistencials del sistema s'ha fet fort en una determinada característica: a primària ha estat la funció de gatekeeper, als hospitals la jerarquització dels serveis mèdics i al sociosanitari l'oferta de llits post-aguts. I si mirem en què s'han traduït aquestes fortaleses, ens posaríem ràpidament d'acord que la primària ha aconseguit una actuació de proximitat i efectivitat en prevenció, els hospitals han obtingut uns nivells molt satisfactoris de resolució en patologies agudes i del sociosanitari ha estat molt ben rebuda la imprescindible descompressió que ha aportat al sistema.



divendres, 20 de desembre de 2013

Decisió compartida: com triar un hipoglicemiant






Mireia Sans és metge de família, Directora de la Unitat de Gestió de l'Hospitalet Nord de l'ICS i Presidenta de la Secció "e-Salut" del Col·legi de Metges de Barcelona. Em consta que, com tants de nosaltres, té interès professional per disposar d'instruments de suport a la decisió compartida a la pràctica clínica i deu ser per això que ha editat aquest tweet que ens porta directament al laboratori de recerca en "Decision Aids" més productiu del món: l'equip del Dr. Víctor Montori a Mayo Clinic.

Si poden, els aconsello que aprofitin el link que ens proporciona la Dra. Sans. No els decebrà. Veuran com es tracta d'un projecte per elaborar materials que ajudin el pacient a triar l'hipoglicemiant que més s'adapti a les seves circumstàncies. La decisió és important, no en va és probable que el malalt hagi de prendre el medicament durant tota la vida. També llegiran que els de Mayo Clinic expliquen com el metge, per la seva banda, té el coneixement, l'experiència i les preferències personals, mentre que el pacient té la seva pròpia manera de veure les coses, la seva manera de viure i potser també atresora experiències prèvies.

dilluns, 16 de desembre de 2013

De la pràctica clínica evitable a la pràctica adequada

Els dies 3, 4 i 5 de desembre va tenir lloc a Boston la segona reunió de la iniciativa "Right Care", un moviment professional i social liderat per "Lown Institute". En el post del 16 de setembre es pot consultar la informació bàsica del projecte, així com la "Declaració de principis" en l'original en anglès o bé en la traducció al català.



Vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la reunió, i tot i que crec que no em pertoca fer el resum de la trobada, que d'això ja se n'ocuparà "Lown Institute", no em puc estar de comentar una "delicatessen" d'entre tot el que per allà es va dir i es va documentar. Es tracta d'una visió del futur des de la perspectiva del pacient, del professional i de la relació entre els dos principals actors del sistema sanitari.

dijous, 12 de desembre de 2013

BMJ convoca reunió de "Too much medicine"






El Dr. Manuel del Castillo, Director Gerent de l'Hospital Maternoinfantil de Sant Joan de Déu d'Esplugues i Vicepresident de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, és un tuitaire incipient, tot i que crec que prometedor, ja que la seva tendència a la innovació ha fet que el centre que lidera sigui avui punter en xarxes socials de malalts, en el que alguns anomenen "Hospital líquid".

Després de la presentació de l'autor del tweet, el que toca ara és punxar el link que ens duu a un editorial del BMJ on s'anuncia una propera reunió de la campanya "Too much medicine" per a la tardor de l'any que ve. Penso que a partir de la crida del BMJ hauríem de pensar seriosament què som capaços d'aportar-hi des de la nostra posició. No en va, segons l'editorial (amb el que coincideixo plenament), la medicina basada en l'evidència no es desenvolupa en un entorn "net", lliure d'interessos professionals i comercials, ans al contrari. També s'afirma que les guies de pràctica clínica, massa sovint, contribueixen a la sobreactuació mèdica, en promoure controls exagerats o en ampliar definicions de malalties o de situacions de risc de patir-les.

dilluns, 9 de desembre de 2013

Reorientant l'hospital cap a la cronicitat: el cas de Vic

El Servei de Geriatria del Consorci Hospitalari de Vic i de l'Hospital de la Santa Creu, conjuntament amb l'Hospital de Sant Jaume, porten anys desenvolupant un model clínic ajustat a les necessitats dels pacients amb multimorbiditat. Com que estan demostrant bons resultats, penso que és el moment de prestar atenció als principis que els inspiren, als instruments clínics que fan servir i a la reordenació de l’oferta de serveis que han posat en marxa.

Per aquest motiu he cregut interessant fer-li les següents preguntes al Dr. Joan Espaulella, Director del Servei de Geriatria:  

1. Més enllà de principis, instruments i reordenació, crec que la clau dels bons resultats deu raure en el treball multidisciplinar dels equips clínics. Ens ho pot explicar?

2. Quin paper juga l’atenció primària? És aquí on tenen el nou repte?


divendres, 6 de desembre de 2013

Afegint valor a les retribucions mèdiques






New England dedica un editorial i un parell d'articles (es poden baixar gratuïtament) al nou model de retribucions de metges per part de Medicare. Aquest és un assumpte molt propi dels americans, em diran. No calia, per tant, haver-lo escollit tweet de la setmana. I això és cert, crec. Tot i que m'hauran d'admetre que amb això de les innovacions en models de catalogació i finançament, de vegades, aquests americans l'encerten, com va ser en el cas dels GRD, i després tots correm a importar el sistema.

dilluns, 2 de desembre de 2013

Unitats Funcionals Oncològiques: un model organitzatiu?

La posada en marxa dels comitès de tumors, d'això ja en fa uns quants anys, va significar una millora notable en la coordinació de la llavors ja complexa terapèutica del càncer. Aquell nou model de funcionament de seguida es va mostrar eficaç, potser perquè la metodologia era senzilla. Un grup d'especialistes diversos, però relacionats amb un procés clínic en concret, es reuneix per debatre sobre el pla terapèutic d'un pacient. Es prenen acords, i cadascun d'ells s'aixeca de la taula sabent quina és la seva part de compromís en el global de l'actuació. Fora d'aquest fet puntual, l'exitosa dinàmica dels comitès de tumors no posa en qüestió el tradicional model jeràrquic hospitalari, fins a l'extrem que, modernament, ha hagut d'aparèixer la figura de la "gestora de casos" per poder garantir que el pacient no es perdi en el galimaties d'agendes i departaments dels hospitals.






En molts hospitals, als comitès de tumors més veterans, com per exemple els de mama o els de colon, els han començat a anomenar "Unitats Funcionals", i amb aquesta empenta, aquestes unitats han anat integrant algunes noves funcions i competències, malgrat que en el seu conjunt estan lluny de ser considerades "Unitats de Gestió Clínica" porterianes.

divendres, 29 de novembre de 2013

Ajustar els contractes al valor que aporten els serveis






El Dr Josep Vidal Alaball és un metge de família format a la Gran Bretanya i apassionat per la salut pública i comunitària. És un tuitaire compulsiu, molt actiu en temes d'innovació.

El link del tweet del Dr. Vidal Alaball ens dirigeix a la pàgina web del National Health Service anglès anomenada "Right Care", on s'afirma que l'objectiu del sistema sanitari és aportar més valor a la salut de les persones i, d'acord amb aquest enunciat, proposa que els contractes de serveis s'ajustin en funció d'aquest valor (Commissioning for value). I per deixar-ho clar, els del NHS adopten la definició de valor de Michael Porter: resultats clínics en relació als costos.

dilluns, 25 de novembre de 2013

"Ens ocuparem de tot": experiències locals

En el post de 18 de novembre parlava de la cadena de valor porteriana (Care Delivery Value Chain CDVC) com a instrument bàsic per elaborar l'estratègia de les Unitats de Gestió Clíniques i aquesta orientació a les necessitats del pacient la vaig resumir amb el lema: "Confiï en nosaltres, ens ocuparem de tot". 

Com que sóc dels que penso que la teoria, si no es concreta, no serveix per a res, en aquest nou post he cregut convenient seleccionar tres experiències locals que crec que estan en l'òrbita de la teoria porteriana (encara que pot ser que no ho sàpiguen) i les he analitzat d'acord amb aquesta visió.

Programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR)

Els serveis públics de salut del nostre país han fusionat, amb molt d'encert, tres tipus de serveis de característiques d'antuvi ben diferents: els centres de planificació familiar, els ginecòlegs de suport a l'atenció primària i els serveis de Ginecologia i d'Obstetrícia dels hospitals. Ara, aquests programes tenen una cartera de serveis molt completa que abasta des de l'educació sexual per a joves, l'anticoncepció, l'atenció a l'embaràs, part i puerperi, la prevenció del càncer, l'atenció ginecològica i el suport psicològic. El missatge que els PASSIR donen és molt clar. "Treballem a la comunitat, a l'atenció primària i a l'hospital. Som sempre els mateixos i tenim la mateixa filosofia". Crec que aquesta darrera frase és més un desideràtum que una realitat. Però donem-la per bona. 

divendres, 22 de novembre de 2013

Digestió clínica?






Miguel Angel Mañez és un economista involucrat en funcions de gestió en el sistema sanitari a Elda. Mañez és molt conegut, fins i tot famós diria jo, per la seva gran activitat a la xarxa. Aquest tweet seleccionat ens remet a un post anomenat "Digestión clínica" del seu propi blog, "Salud con cosas", on reflexiona sobre què està passant amb la gestió clínica a Espanya. "Com pot ser que si aquest ja era un projecte de l'Insalud (que recordin que es va extingir el 2001) a hores d'ara encara estigui empantanegat?" Mañez es pregunta, i més endavant apunta: "La gestió clínica sona bé, però es detecta desconfiança entre els professionals".

dilluns, 18 de novembre de 2013

Unitats de Gestió Clínica: confiï en nosaltres, ens ocuparem de tot

Michael Porter, en el seu llibre "Redefining Healthcare", aporta les bases de la cadena de valor d'un procés clínic. Ell ens ve a dir: no s'amoïnin tant per les guies de pràctica clínica, esforcin-se, en canvi, a compartir amb els pacients els objectius de salut que raonablement esperen aconseguir, aclareixin bé quina part dels resultats dependrà del propi pacient i quina dels professionals implicats. Després preocupin-se a mesurar els resultats aconseguits, a saber què els ha costat obtenir-los i competeixin en el mercat sanitari amb aquests valors a la mà. 

Que les dificultats pròpies del procés clínic no ens facin perdre el nord: l'efectivitat clínica és l'únic objectiu




divendres, 15 de novembre de 2013

A propòsit d'un cas: nova estratègia contra el malbaratament






El Dr. Benito Fontecha és un geriatre twitaire, no massa actiu a la xarxa, però en canvi molt selectiu, i l'altre dia va tenir la bona pensada d'escriure un tweet alertant-nos de l'aparició d'un post molt interessant al blog de JAMA Internal Medicine. Aquest article, linkat pel Dr. Fontecha, està signat per dos metges editors d'una secció encomiable de la pròpia revista que es diu: "Teachable moments".

dilluns, 11 de novembre de 2013

Diagnòstic per la imatge: ajustant la indicació

Saurabh Jha, un radiòleg de l'Hospital de la Universitat de Pennsylvania, en un article a New England (From imaging gatekeeper to service provider: a Transatlantic journey), explica que quan va fer el MIR al Regne Unit, els residents temien als radiòlegs, no en va un d'ells era conegut com el Dr. No. Després va migrar als Estats Units i ràpidament es va adonar que allà els radiòlegs, que actuaven, i facturaven, com a proveïdors, més aviat eren el Dr. Yes. La implicació del radiòleg en el raonament clínic havia desaparegut.

Hi ha una percepció generalitzada, i aquí també, que les grans inversions dels moderns equipaments de diagnòstic per la imatge estan augmentant l'ús desproporcionat que se'n fa, i la posició dels radiòlegs, molts d'ells implicats en les inversions, està lluny de la funció de gatekeeper lloada pel Dr. Jha. En aquest sentit és reveladora una carta publicada a JAMA Internal Medicine (Overuse of Magnetic Resonance Imaging), sobre una metodologia de consens (Rand Corporation University of Los Angeles California UCLA) per esbrinar el grau d'indicació de Ressonàncies Magnètiques per a casos de dolor lumbar i cefalea. Els resultats diuen que el 77% dels experts consultats, per exemple,  creuen que la indicació de RM en lumbàlgies de menys de 6 setmanes d'evolució és inapropiada, o no ben fonamentada.

divendres, 8 de novembre de 2013

Telehealth: continuen els resultats ambigus






Nuffield Trust és una organització britànica independent que promou la recerca de la medicina basada en l'evidència i les anàlisis de polítiques per millorar el sistema sanitari. El tweet d'aquesta organització ens condueix a un post redactat pel Director Científic de la institució, el Dr. Martin Bardsley, on parla d'uns primers resultats del projecte Whole System Demonstrator (WSD), un assaig de llarg abast que té per objectiu avaluar l'impacte de la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el sistema sanitari.

dilluns, 4 de novembre de 2013

Unitats de Gestió Clínica: experiències locals

En el post de dilluns passat vaig parlar de la necessitat de crear Unitats de Gestió Clínica. Recordi's, de manera esquemàtica, quines van ser les 7 bases imprescindibles per a la creació dels nous formats organitzatius, d'acord amb el concepte "Integrated Practice Unit" (IPU) de Michael Porter, que hi vaig descriure:


Ara, en aquest post, vull analitzar, a la llum de les bases prèviament definides, tres iniciatives locals: una d'atenció primària, una d'hospital i una altra de sociosanitari, que crec que ja han reeixit, o que estan en la bona línia:

Diabetis mellitus tipus II

Quan una persona es fa gran i li comença a fallar el pàncrees (20% de la població de més de 64 anys), el metge de família detecta el problema i l'equip de primària activa un programa suportat en l'educació sanitària i el seguiment per part de la infermera. Es tracta d'una experiència "diferent", perquè en aquest cas el pacient diabètic no es deriva a l'especialista, com passa amb altres patologies, ja que per als diabètics, la primària actua amb mentalitat d'atenció continuada especialitzada, més enllà del paper habitual de gatekeeper. A més a més, GEDAPS, un grup professional d'estudi de la diabetis a la primària, promou formació, avaluació i recerca, i els resultats publicats estan en primera línia mundial.

Com a model organitzatiu, l'atenció a la diabetis mellitus tipus II compleix quasi tots els requeriments de les "Integrated Practice Units" porterianes: pacients ben identificats, implicats i amb reforços formatius, lideratge clínic clar, definició de processos i plans terapèutics individualitzats, resultats clínics explícits (hospitalitzacions per descompensacions i complicacions pròpies de la diabetis) i avaluats força sovint. Penso, però, que al model li convindria ara un finançament en base capitativa ajustada per als riscos de la població definida. Aquest seria, ben segur, un avenç en la millora de la continuïtat assistencial.

divendres, 1 de novembre de 2013

Canvis estructurals: recomanacions de Saltman






Richard Saltman és professor de política i gestió sanitàries a la Universitat d'Emory a Atlanta i és, juntament amb un dels seus estudiants, Zachary Cahn, l'autor de l'article publicat al BMJ, al qual ens ha enviat el tweet de la setmana. Però abans de veure què diu Saltman, seria tot un detall presentar a l'autora del tweet seleccionat: Elena Torrente és politòloga i màster en gestió pública, està especialitzada en el sector sanitari i treballa a AQuAS.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Unitats de Gestió Clínica: per a fer què?

Les divisions mèdiques dels hospitals es fonamenten en rígids organigrames, d'acord amb les especialitats mèdiques oficials. Ja sé que no caldria, perquè tots els tenim al cap, però per il·lustrar el que dic, adjunto el primer organigrama que Google ha escollit en resposta a la meva demanda:


divendres, 25 d’octubre de 2013

Integració de serveis: necessària, però complexa






Vaig tenir ocasió de conèixer Nick Goodwin, l'editor de l'International Journal of Integrated Care, quan vam compartir taula rodona al 3r Simposi de la Sociedad Española de Directivos de Atención Primaria, el passat mes de maig a Barcelona. Nick Goodwin és un científic social amb una trajectòria vinculada a King's Fund de Londres. De la seva presentació aquell dia em va sorprendre la tenacitat que va mostrar a aportar coneixement a les dinàmiques d'integració de serveis que cerquen obtenir més eficiència i efectivitat clínica, sobretot en el camp de les patologies cròniques.

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Deconstrucció porteriana de l'atenció primària

Michel Porter, el conegut professor de Harvard, ha comptat amb la col·laboració de dos metges de família, un de veterà, Thomas Lee, i l'altre en formació, Erika Pabo, per aplicar a l'atenció primària les seves conegudes propostes per aportar més valor a les actuacions clíniques.

Com ja vaig comentar en el post de divendres passat, aquest article, publicat a Health Affairs, em va provocar certa prevenció, degut a que no creia que cap proposta nordamericana per reformar l'atenció primària ens pogués aportar res a nosaltres, que gaudim d'un model molt més evolucionat que no pas ells. Però quan vaig veure qui era el primer autor, Michael Porter, no em vaig poder estar de ficar-hi el nas.

divendres, 18 d’octubre de 2013

Redissenyant l'atenció primària: noves propostes de Porter






El Dr. Xavier Bayona és metge de família i màster en direcció d'institucions sanitàries, i és un professional actiu tant a la CAMFiC com a la Societat Catalana de Gestió Sanitària. El Dr. Bayona és, a més, un bon twitaire. I precisament un dels seus tweets, l'escollit avui, ens avisa de la publicació a Health Affairs d'un article de Michael Porter (i col·laboradors), sobre una proposta per redissenyar l'atenció primària nordamericana.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Avaluant l'atenció a la cronicitat: dues aproximacions diferents

Aproximació 1: Metodologia de consens per elaborar una llista d'indicadors pertinents i factibles

Un equip tècnic liderat per la Dra. Mireia Espallargues de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha elaborat una proposta d'indicadors per avaluar els programes de cronicitat. El resultat del treball és producte d'una dinàmica basada en la metodologia "Health Consensus"(un Delphi evolucionat) que ha comptat amb la participació de més de 500 professionals. Els experts invitats han proposat indicadors i els han prioritzat atenent-se a criteris d'importància, factibilitat i capacitat de mesurar el grau d'integració clínica dels programes d'atenció a la cronicitat. Finalment, en el document, es pot veure una llista de 18 indicadors, la majoria de resultat intermedi (com per exemple hospitalitzacions potencialment evitables), alguns de resultat final (com per exemple mortalitat hospitalària) i un d'estructura (història clínica compartida).

divendres, 11 d’octubre de 2013

Recomanacions contra pràctiques clíniques de poc valor. Són útils?






Owen Dyer, un periodista col·laborador habitual del British Medical Journal, arran de la Campanya Choosing Wisely d'ABIM Foundation (una llista de recomanacions de pràctiques clíniques que tant els metges com els pacients s'haurien de qüestionar) a EUA, fa una valoració sobre si les llistes de recomanacions contra pràctiques clíniques de poc valor aconseguiran canviar l'statu quo o si, per contra, la dinàmica del sistema se les engolirà com ho ha fet amb tantes altres iniciatives.

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Hospital del futur: nou informe (britànic)

Sir Michael Rawlins, President del National Institute for Health and Care Excellence (NICE) des de la seva creació el 1999 fins aquest mateix any, és ara President d'una comissió anomenada "Future Hospital Comission" que ha estat promoguda pel Royal College of Physicians. I fa pocs dies (setembre de 2013), que aquesta comissió ha emès un primer informe que crec que val la pena comentar.

Per començar, em sembla oportú recollir els 5 reptes que afronten avui els hospitals, segons un document previ del mateix Royal College of Physicians:

1. Augment de la demanda en un entorn de reducció de llits hospitalaris
2. Canvis graduals i persistents de la casuística cap a la cronicitat i la geriatria
3. Dificultats de coordinació i de continuïtat de serveis dels pacients ingressats
4. Serveis de qualitat irregular a les nits i els caps de setmana
5. Imminent crisi de professionals i de formació de nous professionals

divendres, 4 d’octubre de 2013

Medicina centrada en la preferència dels pacients: suports visuals




Alguns defensen que la gran innovació d'aquesta segona dècada del segle XXI hauria de ser la medicina basada en la preferència dels pacients. Per entendre-ho, es tracta que les dones puguin disposar davant seu, de manera comprensible, de tot el coneixement probabilístic al voltant de la decisió de fer-se o no una mamografia de cribatge, i que, per tant, sigui cada dona individualment qui prengui la responsabilitat de la decisió, abans que el govern, o una mútua, decideixi per ella. I el mateix es diria dels homes i el PSA.

dilluns, 30 de setembre de 2013

Atenció sanitària d'alt valor: les propostes de Porter i Lee

Michael Porter, professor de Harvard Business School i Thomas Lee, Director mèdic a Press Ganey, organització orientada a millorar l'experiència sanitària dels pacients, han publicat a HBR Blog Network el treball: "Why health care is stuck and how to fix it". Aquests dos professors, cansats d'analitzar la tossuda (i caòtica) realitat del sistema sanitari americà, han decidit centrar els seus esforços a fer propostes estratègiques per canviar les coses.

¿Com pot ser que si hi ha tanta gent tan bona i tan ben intencionada implicada en la reforma del sistema sanitari americà, no es trobi el desllorigador? Ans al contrari, cada cop fa més l'efecte que les resistències al canvi es reforcen.

divendres, 27 de setembre de 2013

Atenció sanitària d'alt valor: prometedora iniciativa editorial






Transformar en positiu iniciatives que han tingut en els seus començaments un to negatiu, com és el de les pràctiques clíniques que no aporten valor o que n'aporten poc (recordi's les llistes d'actuacions clíniques que no s'haurien de fer), és una bona notícia.

El Dr. Marco Inzitari, l'autor del tweet de la setmana, és Director Assistencial del Parc Sanitari Pere Virgili, Diplomat en Gestió Sanitària per la UAB i per ESADE i a ell li agrada dir que és geriatre vocacional, a més de gestor i d'investigador. Doncs bé, el Dr. Inzitari ens ofereix la notícia, en el tweet, d'una joint venture entre New England Journal of Medicine i Harvard Business Review per a la creació d'un blog especialitzat en publicar treballs que aportin valor als sistemes sanitaris, segons les següents tres àrees:

dilluns, 23 de setembre de 2013

Atenció oncològica: què diu l'informe IOM

La setmana passada Jose-Manuel Freire ens avisava, en un tweet, de la publicació de l'informe IOM "Delivering High Quality Cancer Care. Charting a New Course for a System in Crisis", i ara que ja l'he regirat m'agradaria comentar-lo en aquest post.

Deu anys més tard d'un primer informe, l'Institute of Medicine ha publicat un nou estudi sobre la qualitat de l'atenció oncològica a EUA, forçat, segons els experts, perquè la situació està lluny de millorar. Per entendre més bé aquest treball l'hem de contextualitzar als Estats Units, on tenen problemes greus d'accessibilitat a l'atenció oncològica, de coordinació entre professionals i de costos exagerats dels processos clínics.

Per altra banda, l'atenció oncològica del nostre país és, de totes totes, més accessible i més coordinada que la d'ells, però malgrat això estaran d'acord que a nosaltres ens manca, per contra, la capacitat avaluativa i analítica dels americans, i per aquest motiu crec que de les conclusions que ofereix aquest informe n'hauríem d'aprendre alguna cosa amb la intenció de superar les nostres pròpies ineficiències, que les tenim.

divendres, 20 de setembre de 2013

Atenció oncològica: informe IOM






Jose-Manuel Freire ens remet, en aquest tweet, a un informe sobre atenció oncològica elaborat per un comitè d'experts d'IOM. Però potser seria convenient abans explicar qui és Jose-Manuel Freire, per si encara hi ha algú que no el conegui. El Dr. Freire és pneumòleg i va estudiar Salut Pública i Política i Administració Sanitària a Londres i a Harvard. Ha estat implicat en responsabilitats tècniques a l'OMS i a la Unió Europea i ha estat Director de la Escuela Nacional de Sanidad. Després, ja a la política, va ser Conseller de Sanitat del Govern Basc i a l'actualitat és diputat a l'Asamblea de Madrid.

dilluns, 16 de setembre de 2013

"The Right Care Alliance": la declaració de principis

El mes d'abril de l'any passat, The Lown Institute va convocar una conferència a Cambridge (Boston) amb el lema "Avoiding Avoidable Care" (Evitant l'assistència evitable), de la qual va sorgir una declaració amb la intenció de crear un moviment professional, acadèmic i social a favor d'un nou sistema sanitari que sigui sostenible, efectiu, racional, personalitzat i just. Vostès pensaran, esclar, aquests de The Lown Institute es refereixen al sistema americà, que com tots sabem és profundament injust i car. I això seria així si no fos que, en un sistema com el nostre, infinitament més equitatiu que el seu, quan hi fiquem el nas també hi veiem variacions (no desitjades) de la pràctica clínica que són d'una dimensió comparable a les nordamericanes.

Per aquest motiu, crec que val la pena que donem un cop d'ull a la declaració promoguda per The Lown Institute: "Declaration of Principles of the Right Care Alliance" o si prefereixen la traducció "Declaració de Principis de Right Care Alliance".

Fixin-se en el següent extracte de l'explicació de motius de la Declaració i jutgin si no són oportuns:

  • La medicina moderna ofereix beneficis importants, però al mateix temps també té una gran capacitat de provocar danys.
  • L'ús exagerat dels serveis és molt estès i tàcitament acceptat pel sistema sanitari modern.
  • L'ús exagerat exposa els pacients a iatrogènies.
  • L'ús exagerat distreu recursos que podrien ser emprats a necessitats sanitàries reals o a inversions en altres sectors no sanitaris que influeixen en la salut de les persones com serveis socials, educació, nutrició, etc.
  • La indústria del sector sanitari pot distorsionar les decisions clíniques, fins a l'extrem de trair la confiança dels pacients.

divendres, 13 de setembre de 2013

Els valors i el programa formatiu ocult dels residents






El Dr. Rafael Manzanera, l'autor del tweet seleccionat aquesta setmana, és un metge amb una carrera vinculada a la planificació i a la gestió de la sanitat pública. Ara és el responsable de qualitat i de "gestió del coneixement" de MC Mutual. Ah! I a més és un twitter molt actiu.

El tweet del Dr. Manzanera ens remet a un informe signat pels tres directius més destacats de Darmouth Insititute, amb John Wennberg al davant, document que va dirigit als estudiants de medicina d'últim any (s'entén que americans) per advertir-los que, quan hagin d'escollir el programa de residència, no es deixin entabanar només per la reputació dels hospitals, sinó que estiguin atents a un fenomen que els autors anomenen el "programa formatiu ocult", el qual marcarà definitivament els seus valors i, per tant, la manera com tractaran els pacients al llarg de tota la seva vida professional.

dilluns, 9 de setembre de 2013

"The Right Care": nou concepte que engloba moltes iniciatives

Amb aquest post dóno per finalitzada la sèrie estival de recopilacions temàtiques, i ho faig amb un tria de conceptes i projectes (Too much medicine, Less is more, Parsimonious medicine, Medicina mínimament disruptiva, Deprescribing, Adequació assistencial) que ens llancen cap a un reflexió que recolliré en el post de la setmana que ve amb la declaració "The Right Care" promoguda per "The Lown Institute".



Post triats:

Menys és més: Overteated de Shannon Brownlee
La campanya "Too much medicine" del British Medical Journal vol posar de relleu l'amenaça que la sobrediagnosi representa per...
Llegir més


La sobrietat de la medicina necessària
El post de dilluns passat l'obria amb la campanya "Too much medicine" del British Medical Journal i en aquest vull fer esment de la iniciativa "Less is more" de "JAMA Internal Medicine" (abans "Archives")...
Llegir més

divendres, 6 de setembre de 2013

Deprescribing: un decàleg preventiu






Lluís Triquell és farmacèutic hospitalari, metge i PDG IESE. Soci director d'Antares Consulting, ha cenyit el seu camp de treball a la bioindústria i la farmàcia, àrees en les quals està especialment actiu tant a la seva vida professional com a twitter.

dilluns, 2 de setembre de 2013

Revisió del Decàleg d'estalviar amb criteri clínic

Nova edició (ara estival) del Decàleg sobre com estalviar amb criteri clínic, amb la intenció d'insistir que la clau de la contenció rau en l'abordatge clínic per deixar de fer activitats que no aporten valor. Des del blog els invito a que aportin idees per anar enriquint aquest Decàleg.




1- Reduir hospitalitzacions potencialment evitables
2- Millorar la gestió de llits
3- Potenciar l'ambulatorització dels processos quirúrgics
4- Reduir les actuacions desproporcionades en oncologia i impulsar l'atenció pal·liativa
5- Millorar el maneig clínic dels pacients geriàtrics fràgils hospitalitzats
6- Reduir la tecnificació desproporcionada de final de vida dels pacients crònics i fràgils
7- Reduir proves diagnòstiques inútils o redundants
8- Reduir readmissions i vistes successives innecessàries
9- Actualitzar protocols per millorar resultats i costos
10- Augmentar la seguretat clínica dels pacients

divendres, 30 d’agost de 2013

Més material contra pràctiques clíniques de poc valor






El Dr. Joan Escarrabill és el Director del programa d'atenció als pacients crònics de l'Hospital Clínic. Com pneumòleg es va formar i crèixer a l'Hospital de Bellvitge, on va tenir l'oportunitat d'exercir diverses responsabilitats en l'àmbit de la gestió clínica. I ara ens ha regalat el tweet seleccionat que ens porta a "Mayo Clinic Proceedings".

dilluns, 26 d’agost de 2013

Reformes i millores: és l'hora dels professionals

Quarta recopilació d'estiu: 6 posts que relaten iniciatives procedents dels professionals, que estan aportant bons resultats.



Posts triats:


Fast-track surgery, una nova revolució després de la laparoscòpia?
A la dècada dels 90 dos grups diferents de professionals quirúrgics van elaborar noves estratègies per intentar millorar l’evolució...
Llegir més

Salut mental, la transformació més contundent 
La prestació de serveis de salut mental ha donat un gir espectacular en els darrers 40 anys, per aquest motiu penso que un bloc com aquest, especialitzat en ”Avenços en gestió clínica”...
Llegir més

divendres, 23 d’agost de 2013

Noves malalties: noves?






Enrique Gavilán és un metge de família que té per costum oferir "material" professional de qualitat a twitter, sobretot en la línia de les evidències en sobrediagnòstic i sobretractament.

Per a aquesta ocasió he escollit un tweet del Dr. Gavilán que ens remet a un treball editat a "PLOS Medicine" que analitza 16 estudis en les quals hi havia hagut canvis de criteris en les definicions diagnòstiques de malalties comuns com: hipertensió arterial, asma, trastorns per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), MPOC i demència, entre altres.

dilluns, 19 d’agost de 2013

Pràctica clínica virtual. Com s'avalua? Com s'avança?








La tercera recopilació estival va dedicada a la "Pràctica clínica virtual". En ella podran repassar 10 posts que tracten del diàleg, no sempre fàcil, entre el sistema sanitari i les tecnologies de la informació i de la comunicació.




Posts triats:

HealthConnect de Kaiser Permanente
Amb aquest post començo una sèrie de quatre articles que tractaran sobre el ventall de possibilitats que la introducció de les tecnologies de la informació està oferint a la pràctica clínica...

Telehealth ara per ara només expectatives
La tecnologia de transmissió de dades està vivint una eclosió en tots els camps de les activitats socials i professionals...

divendres, 16 d’agost de 2013

Lliçó magistral de John Wennberg






El tweet de la setmana l'ha escrit en Tino Martí, economista de la salut i tecnòleg que ha centrat la seva carrera professional en l'àmbit de la gestió sanitària, la innovació i les noves tecnologies, particularment en l'atenció primària. 

En aquest tweet, Tino Martí dóna la pista d'una confèrencia magistral de John Wennberg que el 6 d'agost va ser penjada a "IMDFoundation's Channel". La conferència va ser dictada en el marc d'una reunió de "Informed Medical Decisions Foundation" que va tenir lloc el mes de maig passat i en la qual es van estudiar estratègies per aprofundir i ampliar la implicació dels pacients en la presa de decisions clíniques que comprometran la seva salut.

dimarts, 13 d’agost de 2013

Primer aniversari d'"Avenços en Gestió Clínica"

El 13 d'agost de 2013 vaig iniciar aquest blog sense saber ben bé què era un blog, però amb ganes d'explicar i compartir continguts professionals. Aquests dies de vacances he revisitat aquella primera entrada i per celebrar aquest primer aniversari he cregut convenient fer un copy/paste del primer paràgraf que vaig escriure llavors:

El propòsit d'aquest bloc és compartir amb els col·legues, més enllà de les trobades formatives, els avenços en gestió clínica que esdevenen al món. O potser seria més apropiat parlar de les troballes que jo sigui capaç de descobrir, o bé que algú dels que visitin aquest blog puguin aportar; i així podrem aconseguir que aquest fòrum sigui útil i entretingut.

I ara estic content perquè crec que el camí que "Avenços en Gestió Clínica" ha anat trobant s'adiu força amb el propòsit inicial.

Espero seguir comptant amb el vostre suport. Gràcies.

dilluns, 12 d’agost de 2013

Atenció als pacients crònics. Es pot millorar el que fem?








Segona recopilació estival i aquesta vegada tracta de cronicitat. En aquesta entrega podran veure 9 posts que comencen amb les conegudes reflexions de John Wennberg, seguides d'una sèrie d'actuacions comunitàries que pretenen reduir hospitalitzacions innecessàries i millorar resultats clínics.




Posts triats:


Atenció als crònics: 10 reflexions de Wennberg (I)
En el capítol 12 de “Tracking Medicine”, John Wennberg reflexiona sobre com el sistema sanitari americà està tractant els pacients crònics...
Llegir més


Atenció als crònics: 10 reflexions de Wennberg (II)
En el post de la setmana passada ja vaig fer una avançada de les 5 primeres (de 10) reflexions de John Wennberg sobre com el sistema americà està tractant els pacients crònics...
Llegir més